Potser hagis escoltat parlar algun cop de Giuseppe Tomasi di Lampedusa, del que a l'entrada que li dedica la versió en espanyol de wikipedia es diu, entre altres coses: El gatopardismo, o molt més habitualment, l'adjectiu lampedusià, ha passat a definir el cinisme amb què els partidaris de l'Antic Règim es van emmotllar al triomf inevitable de la revolució, usant-ho en el seu propi benefici; posició que va donar lloc a una frase lapidària: Que tot canviï perquè tot segueixi igual.
I potser que també hagis escoltat parlar del senyor representat a la imatge: Giuseppe Garibaldi. Una mena d'heroi universal del XIX segle, que va participar arreu del món en un munt de guerres revolucionaries (sembla que llavors es consideraven així), però principalment en les que van portar a la unificació d'Itàlia. I potser també hagis escoltat dir que, assolida la unitat italiana en 1870, Garibaldi va ser elegit diputat al Parlament, càrrec al qual posteriorment va renunciar al no concretar-se en fets les idees republicanes per les quals va lluitar incansablement.
Com? Què? No, no vull parlar d'idiotes útils ni de cap article que hagi pogut publicar un senyor que es passejava fa poc amb sandàlies pel Parlament. Crec que ja n'ha tingut prou amb el menyspreu amb el que la versió local de Vittorio Emanuele ha comentat el seu article a la premsa.
A més, que ja sabeu que jo no estic qualificat per ficar-me en política. Un art que Groucho Marx va definir fa temps com: La política és l'art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats.
I potser que també hagis escoltat parlar del senyor representat a la imatge: Giuseppe Garibaldi. Una mena d'heroi universal del XIX segle, que va participar arreu del món en un munt de guerres revolucionaries (sembla que llavors es consideraven així), però principalment en les que van portar a la unificació d'Itàlia. I potser també hagis escoltat dir que, assolida la unitat italiana en 1870, Garibaldi va ser elegit diputat al Parlament, càrrec al qual posteriorment va renunciar al no concretar-se en fets les idees republicanes per les quals va lluitar incansablement.
Com? Què? No, no vull parlar d'idiotes útils ni de cap article que hagi pogut publicar un senyor que es passejava fa poc amb sandàlies pel Parlament. Crec que ja n'ha tingut prou amb el menyspreu amb el que la versió local de Vittorio Emanuele ha comentat el seu article a la premsa.
A més, que ja sabeu que jo no estic qualificat per ficar-me en política. Un art que Groucho Marx va definir fa temps com: La política és l'art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats.
2 comentaris:
Bé, m'has fet pensar al llegir la frase "Que tot canviï perquè tot segueixi igual" amb el que deia a una entrevista l'any 2012 el fill del gran manitú a la BBC: "si no fem el canvi nosaltres algú altre ho farà". És per aixó que penso que potser caldrà seguir els consells del gran Jaume Perich de cara al futur.
Si res ha de canviar ... Me dona estrictament igual el canvi i qui faci el canvi. Es el mateix pel que fa al discurs de "Madrid ens roba", que deien aquells que no havien fet res d'altre durant tota la transició, i que han portat el país a la fallida econòmica i a la intervenció. Donar suport a aquesta penya perquè escapin als tribunals fent veure que estem jugant a una altra cosa? Not in my name!
Publica un comentari a l'entrada