


Segons ens informa el-la nostre corresponsal a Sabadell, hi ha hagut un gran rebombori a Los Tarantos aquest vespre. La cosa ha anat així: Quan han entrat al bar, els han rebut l'alcaide de Sabadell, Emmanuelle Ro Busto, un regidor d'Unió Democràtica, la premsa local, el patriarca de la comunitat gitana local, el bisbe de Mollerussa (a l'home li agrada el flamenco, ves que hi farem), i vàries desenes d'aficionats al cante hondo. En Pierre no entenia res del que passava però l'altre no parava de dir-li que tot era pel bé del departament. Nodoyuna havia de parlar sobre la seva participació com a
becari-actor a una coneguda pel.lícula dels seixanta, pel.lícula de la qual el bar prenia el seu nom. Alguns dels posters del local eran d'imatges de Los Tarantos i en Pierre va començar a ser reconegut pels assistents. No parava de signar el seu nom a qualsevol tros de paper que li donaven, mocadors, un tros de l'Sport, samarretes, paper de fumar...A la barra del bar hi havia unes quantes safates amb canapés i pernil de Jabugo, i el vi negre i la cervesa fruien a dojo. La notícia de la barra lliure i de la conferència va provocar que los tarantos s'omplís en qüestió de minuts. El de les calculadores es va apalancar a la barra i es va cruspir i beure tot allò que va poder i més. En Pierre es va quedar acorralat al davant dels serveis i per més que va cridar al seu col.lega no hi va haver manera de rescatar-lo fins que no es va acabar la teca i la meca. De la mateixa manera que s'havia omplert el bar, es va buidar i només es van quedat els aficionats al cante hondo i el bisbe de Mollerusa. En Nodoyuna volia marxar però l'altre li va tornar ha parlar del conveni entre l'ajuntament i el departament per amenitzar les nits d'estiu sabadellenca. Calia fer el que fos i assegurar la pasta de les conferències, que la situació no pintava massa bé. En Pierre va pensar en les seves vacances, volia dir sortida d'hemisferi, i va respirar profundament durant uns segons. Llavors van apagar els llums i van veure sensereta la pel.lícula Los Tarantos. Després mentre feien una parada de cinc munuts per passar a la xerrada-col.loqui (vaja, parlar i no dir res) un grup de seguidors i adoradors dels Fary uniformats van arrivar amb l'intenció de queixar-se a l'alcaide de la manca de tallers musicals sobre l'obra i la figura del Fary. Quan van veure que l'alcaide havia fotut el camp i no tenien ningú amb qui liarla es van acomodar a la sala i van conençar a cridar i xiular cada vegada que en Pierre obria la boca. Finalment van fer una col.lecta entre la resta d'assistents i van convidar a tapes i vinets als lolailos per mantenir-los callats. El pobre Pierre (l'altre no of course) es va deixar 50 euracos i a sobre només ha pogut beure aigua. Quin país!