dimecres, 29 de juliol del 2009
Menos mal que nos queda Portugal?
Amb això de les estadístiques hi ha qui es forra. Pel que es veu, a Salamanca (si això hagués passat a Catalinya seria escandalòs, potser per que parlarien de federacions transpirenenques) tenen parné per preguntar la gent si els hi agadaria una UNIÓ entre SSpanya i Portugal, creant una federació Ibèrica, que no seria ni molt menys com la que propugnava la FAI. Com li dirien ? Federació republicano-monarquica hispanoilusa? Faran el que voldran però segur que algú ja té l'himne preparat...
dimarts, 28 de juliol del 2009
Això no és fa, home!
Estimada tripulació del Flint: sou uns podrits. Sabeu que soc un tio a qui li agraden les tradicions. I entre les tradicions més arrelades al nostre pais: la de les pubilles i els hereus i, naturalment, la de les falleres i els falleros. Així és que m'he trobat amb aquesta foto i ... no us ho perdonaré mai. Ho heu fet amb tota la mala baba del mon, hein?
diumenge, 26 de juliol del 2009
R.E.M. - Losing My Religion
Per morir de riure, companys...
Guinness Irish Festival de Sion (del 6 al 8.08)
El festival de jazz de Montreux (del 3 al 18.07), el Paléo Festival de Nyon (del 21 al 26.07), l'Estivale d'Estavayer-le-Lac (del 29.07 al 01.08) ... us deixo veure els programes. I en aquest avorriment de Suisse Romande on visc, només mancava ara el Guinness Irish Festival de Sion (del 6 al 8.08) del que us deixo veure el programa. Nchst! Un molt bon company ens ha invitat a menjar una raclette entre amics el 8.08 a un xalet que s'ha comprat a La Tzoumaz (Mayens de Riddes), molt a prop de Sion. Està clar que podria anar a veure en Shane MacGowan (el cantant dels Pogues) el divendres, però hauria d'anar sol després de sortir del curro i ... Clar que després hi haurà el Rock Oz'Arenes d'Avenches (del 12 al 15.08) amb penya com Simply Red, Gotthard, Offspring o Calexico. No sé què fer, companys. Potser el mateix de cada any: perdre-m'ho tot!!!
.
Monstruación la torna a liar
Els paparazzi no han perdut el temps després de l'anunci de la tornada de Monstruación, i han seguit a la banda en una de les seves primeres actuacions. El comitè comarcal del Baix Llobregat del PP va decidir oferir-los un concert a la clausura de la seva escola d'estiu que portava com a nom "Cataluñya una i no cinquantayuna". Com que la pasta pel bolo era suculenta van pensar que perquè no, però a la parròquia no els hi va agradar massa la banda i com era d'esperar es va liar una bronca de tres parells de collons. A sobre, quan tot semblava que la cosa es calmaria va arrivar al escenari un transportista de Viladecans totalment col·locat que, al crit de "Més mais i menys policies" va provocar una actuació decidida per part dels segurates peperos. Els transportistes es va fugar però la banda va passar pel cuartelillo i ara no tenen massa clar si tornar als escenaris o dedicar-se al dominó.
dissabte, 25 de juliol del 2009
Monstruación Forever
Les conclusions d'un recent estudi de marketing son formals: els vells rockers no només no es moren, sinó que segueixen donant la brasa amb el suport dels seus incondicionals. Si fins i tot els Def Leppard estan de tournée i omplen els poliesportius ...
Analitzant la situació actual i després d'arribar a la conclusió de que un retorn a l'escena els podria fer guanyar una pasta i una nova notorietat, els membres de Monstruación van decidir tornar a tocar junts, amb alguns canvis sobre el disseny original de la banda. En primer lloc, van decidir de guardar la estètica original, tot afegint-li una discreta touche ethno després de fer un curt stage al Nepal.
La banda es presenta ara amb un grup de vent que complementa perfectament les cordes i una percussió renovades. Entre els temes del nou àlbum voldríem destacar "En el Himalaya no hay urbana", critica social a una política municipal que no practica suficientment la cultura del consens. Un altre tema molt interessant, "Las k7 de chistes de Montilla" una fina al·lusió a Milan Kundera i la insoportable levedad del ser. Finalment, un dels temes que donarà de què parlar al Billboard: "Monasterio budista, sin guarras ni cerveza, no hay quien lo resista" evoca la problemàtica d'un consumisme no sostenible que no dona resposta a les qüestions essencials que es posen els joves.
Interrogat pels equips d'investigació de GS Globe, un dels membres del grup ha expressat la seva satisfacció per l'acollida del públic: "Com podeu veure a una de les fotos, el públic ens acull amb el mateix entusiasme de sempre", va afirmar exultant. No ens queda sinó desitjar als membres d'aquesta banda mítica l'èxit que es mereix.
Analitzant la situació actual i després d'arribar a la conclusió de que un retorn a l'escena els podria fer guanyar una pasta i una nova notorietat, els membres de Monstruación van decidir tornar a tocar junts, amb alguns canvis sobre el disseny original de la banda. En primer lloc, van decidir de guardar la estètica original, tot afegint-li una discreta touche ethno després de fer un curt stage al Nepal.
La banda es presenta ara amb un grup de vent que complementa perfectament les cordes i una percussió renovades. Entre els temes del nou àlbum voldríem destacar "En el Himalaya no hay urbana", critica social a una política municipal que no practica suficientment la cultura del consens. Un altre tema molt interessant, "Las k7 de chistes de Montilla" una fina al·lusió a Milan Kundera i la insoportable levedad del ser. Finalment, un dels temes que donarà de què parlar al Billboard: "Monasterio budista, sin guarras ni cerveza, no hay quien lo resista" evoca la problemàtica d'un consumisme no sostenible que no dona resposta a les qüestions essencials que es posen els joves.
Interrogat pels equips d'investigació de GS Globe, un dels membres del grup ha expressat la seva satisfacció per l'acollida del públic: "Com podeu veure a una de les fotos, el públic ens acull amb el mateix entusiasme de sempre", va afirmar exultant. No ens queda sinó desitjar als membres d'aquesta banda mítica l'èxit que es mereix.
Etiquetes :
humor,
Monstruación
Passats tèrbols [01.05.1985]
Aprofitant que Lluïsa i la canalla no son a casa, estic fent un xic de neteja al meu enrenou. I mireu per on, m'he trobat amb una vella foto del 1er de maig del 1985. Ja us podeu imaginar què anava a fer i de quin sindicat son la penya que surt a la foto. Vells companys de quan treballava a St. Adrià de Besos.
Era un temps en que estava més prim i tenia més cabell. Si fa no fa, més o menys com vosaltres. I si la memòria no me falla, era l'any de la tronkal sobre l'autopista Terrassa-Manresa. Espero impacient els vostres comentaris. No sigueu massa cruels, però.
.
Era un temps en que estava més prim i tenia més cabell. Si fa no fa, més o menys com vosaltres. I si la memòria no me falla, era l'any de la tronkal sobre l'autopista Terrassa-Manresa. Espero impacient els vostres comentaris. No sigueu massa cruels, però.
.
El bloc de notes d'en Roy
Unes quantes notes de reflexió que aniré actualitzant en la mesura en que ho consideri oportú i que trobi les ganes de fer-ho:
En Bruselas debi luchar al mismo tiempo contra el consejo de administración de la universidad, con armas corteses o descorteses, según la ocasión, y mantener mi dignidad de geografo aunque anarquista y de anarquista aunque geografo. (Élisée Reclus, 1894)
Puissiez-vous vivre tous les jours de votre vie. (Jonathan Swift)
Quand un génie véritable apparaît en ce bas monde, on peut le reconnaître à ce signe que les imbéciles sont tous ligués contre lui. (Jonathan Swift)
La falsa semejanza del éxito con el merito engaña a las personas. (Victor Hugo)
En tiempos no muy lejanos, el éxito se fundaba sobre la entereza, la audacia y aun la exageración de la defensa de las ideas; hoy se concede el aplauso a las cualidades opuestas, las tendencias indefinidas, ya acomodaticias y las formas suaves y templadas, transformación que parece señalar un progreso, pero que en realidad significa un gran mal. La suavidad y blandura en la expresión son convenientes siempre que no priven de su vigor al pensamiento y revelen debilidad intelectual; la exaltación y la rudeza tienen el mérito de revelar una creencia fija y una convicción profunda (Ángel Ganivet, España filosófica contemporánea y otros trabajos).
En Bruselas debi luchar al mismo tiempo contra el consejo de administración de la universidad, con armas corteses o descorteses, según la ocasión, y mantener mi dignidad de geografo aunque anarquista y de anarquista aunque geografo. (Élisée Reclus, 1894)
Puissiez-vous vivre tous les jours de votre vie. (Jonathan Swift)
Quand un génie véritable apparaît en ce bas monde, on peut le reconnaître à ce signe que les imbéciles sont tous ligués contre lui. (Jonathan Swift)
La falsa semejanza del éxito con el merito engaña a las personas. (Victor Hugo)
En tiempos no muy lejanos, el éxito se fundaba sobre la entereza, la audacia y aun la exageración de la defensa de las ideas; hoy se concede el aplauso a las cualidades opuestas, las tendencias indefinidas, ya acomodaticias y las formas suaves y templadas, transformación que parece señalar un progreso, pero que en realidad significa un gran mal. La suavidad y blandura en la expresión son convenientes siempre que no priven de su vigor al pensamiento y revelen debilidad intelectual; la exaltación y la rudeza tienen el mérito de revelar una creencia fija y una convicción profunda (Ángel Ganivet, España filosófica contemporánea y otros trabajos).
divendres, 24 de juliol del 2009
Una nit a Los Tarantos
Segons ens informa el-la nostre corresponsal a Sabadell, hi ha hagut un gran rebombori a Los Tarantos aquest vespre. La cosa ha anat així: Quan han entrat al bar, els han rebut l'alcaide de Sabadell, Emmanuelle Ro Busto, un regidor d'Unió Democràtica, la premsa local, el patriarca de la comunitat gitana local, el bisbe de Mollerussa (a l'home li agrada el flamenco, ves que hi farem), i vàries desenes d'aficionats al cante hondo. En Pierre no entenia res del que passava però l'altre no parava de dir-li que tot era pel bé del departament. Nodoyuna havia de parlar sobre la seva participació com a becari-actor a una coneguda pel.lícula dels seixanta, pel.lícula de la qual el bar prenia el seu nom. Alguns dels posters del local eran d'imatges de Los Tarantos i en Pierre va començar a ser reconegut pels assistents. No parava de signar el seu nom a qualsevol tros de paper que li donaven, mocadors, un tros de l'Sport, samarretes, paper de fumar...A la barra del bar hi havia unes quantes safates amb canapés i pernil de Jabugo, i el vi negre i la cervesa fruien a dojo. La notícia de la barra lliure i de la conferència va provocar que los tarantos s'omplís en qüestió de minuts. El de les calculadores es va apalancar a la barra i es va cruspir i beure tot allò que va poder i més. En Pierre es va quedar acorralat al davant dels serveis i per més que va cridar al seu col.lega no hi va haver manera de rescatar-lo fins que no es va acabar la teca i la meca. De la mateixa manera que s'havia omplert el bar, es va buidar i només es van quedat els aficionats al cante hondo i el bisbe de Mollerusa. En Nodoyuna volia marxar però l'altre li va tornar ha parlar del conveni entre l'ajuntament i el departament per amenitzar les nits d'estiu sabadellenca. Calia fer el que fos i assegurar la pasta de les conferències, que la situació no pintava massa bé. En Pierre va pensar en les seves vacances, volia dir sortida d'hemisferi, i va respirar profundament durant uns segons. Llavors van apagar els llums i van veure sensereta la pel.lícula Los Tarantos. Després mentre feien una parada de cinc munuts per passar a la xerrada-col.loqui (vaja, parlar i no dir res) un grup de seguidors i adoradors dels Fary uniformats van arrivar amb l'intenció de queixar-se a l'alcaide de la manca de tallers musicals sobre l'obra i la figura del Fary. Quan van veure que l'alcaide havia fotut el camp i no tenien ningú amb qui liarla es van acomodar a la sala i van conençar a cridar i xiular cada vegada que en Pierre obria la boca. Finalment van fer una col.lecta entre la resta d'assistents i van convidar a tapes i vinets als lolailos per mantenir-los callats. El pobre Pierre (l'altre no of course) es va deixar 50 euracos i a sobre només ha pogut beure aigua. Quin país!
PierreNodoyuna localitzat a Sabadell
Del nostre corresponsal a Sabadell: "Jo em dirigia a la meva classe de flamencu aquest vespre a La Plana del Pintor quan he reconegut, mentre buscava la meva peineta al bolsu, dues cares conegudes del passat... Ells no m'han reconegut perquè portava posat el vestit de Flamenca. Parlaven d'una pel.lícula i de tapes. Quan he arribat al bar Los Tarantos, que és on fem las classes de ball, m'han dit que avuí hi hauria una conferència a càrrec d'uns professors i llavors he vist que el que era vegetarià a la facultat (l'altre no en té la pinta ) li dèia força enfadat que l'havia enganyat i que què pasava amb les birres i les tapes. El de la calculadora em mirava sospitòs però jo m'he sentit segur@ amb el meu alter ego. Us passo un mapa de la zona que curiosament té moltes connexions amb les professions dels col.legues".
Etiquetes :
Geògraf Solitari,
humor,
Sabadell,
Sinfu
dijous, 23 de juliol del 2009
HELP
Companys,el cercle entorn al nostre estimat filòsof Edwuard Bou s´està tancant:ha estat localizat en un directori d´autònoms però no he pogut explotar del tot aquest fil.Pel perfil no pot ser ningú més que ell.Us deixo l´enllaç a veure si els tentacles del Geògraf Solitari poden arribar a localitzar definitivament una de les peces que ens falten per a completar el puzzle:click here,please.
dimarts, 21 de juliol del 2009
Quina merda
Fent un seguiment de la visita del Reial Mandril a Hibèrnia del sud, he comprovat la reacció d'alguns dels mirandes dels entrenaments merengons quan els hi explicava que kaka sona a merda en català o castellà. Alguns s'han pensat que els hi prenia el pel però d'altres ho han entès molt bé i ara van disfressats de (ja em perdonareu) merda. Pel que sembla la reacció del fumbulista carioca no s'ha fet esperar, sobre tot després de veure la pintada que un de l'Atlètico li ha fet a la porta de casa. Gràcies a Deu i a Jesús el seu profeta (o no era així?) en Kaka iniciarà una creuada evangèlica a la "Villa y Corte" amb l'ajuda de la seva dona i dels calers del Florentinat. (ora pronobis)
Anyway, ja m'imagino els futurs titulars dels diaris esportius: Primer gol de kaka en el Bernabeu. Un disparo de kaka salva un punto en el último minuto o ______________________(poseu un titular)
dilluns, 20 de juliol del 2009
Estadístiques futboleres
Amics, acabo de veure que el Royal Mandril ha guanyat 1-0 a dos minuts pel final aquí a Irlanda contra un equip com el Terrassa...Però bé, alguns diaris parlan sobre la filiació política dels Aspanyiols i diuen que el R.Mandril té més seguidords de dretes que "d'esquerres"? si tots sabem allò "Un bon Català del Barça serà, un Català qualsevol de l'Espanyol i un Català mal parit del Reial Madrit!" Up Cork!!!
dilluns, 13 de juliol del 2009
El Reial Mandril a Irlanda!!!!!
Companys, els del Madris estan de pretemporada a Irlanda, a prop de Dublin. Les reaccions no s'han fet esperar i en alguns pub del país hi ha hagut garrotades com a la Taberna d'en Malloll...
Fa dies que amb la presentació del cr7 i del kk han aparegut molts merengons locals i algun hispànic amb xandalls i samarretes dels legionaris d'en Florentino. Val a dir que la sang no ha arribat al riu tot i que alguna batussa i bronques han estat freqüents a Dublin i a Cork. Per això he anat a fer una pregària al santuari de Drombeg stone circle a veure si marxen aviat de l'illa i ens deixen tranquils que ja tenim prou amb el govern!
dijous, 9 de juliol del 2009
Nodoyuna & Angela Channing?
Segueixen arribant informacions del nostre corresponsal a Sud Amèrica (Ernesto-Eduardo Güey) sobre una trobada informal entre el Dr. Nodoyuna i una antiga companya de la que ningú en sabia res, però que ves per on en Pierre ha contactat a l'Argentina, (les males llengues diuen que van mantenir una relació sentimental però breu a una piscina coberta de Barcelona).Pel que sembla, la Channing ha traslladat part de les seves vinyes al con sud i ha demanat consell al Doctor en Geografia sobre els millor testimonis sedimentaris de la zona per millorar la qualitat dels seus vins. Ens està amagant alguna cosa en Pierre?
dimarts, 7 de juliol del 2009
Sortides de camp Nodoyuna
Ens han arribat unes imatges, si més no sospitoses, en les que sembla ser que surt el Pierre amb els seus alumnes (minut 1.34)...a la fotografia central en Nodoyuna al Perito Moreno d'esquena, intentant dissimular, i la becària al costat. Que dura que és la vida per alguns...
diumenge, 5 de juliol del 2009
Tot el que volia saber sobre en Hands i no s'atrevia a preguntar
Companys. Durant molt de temps, la comunitat científica del Dept. de Geografia (oxymore), ha investigat durament sobre una qüestió essencial al voltant de la mobilitat d'en l'Israel Hands (a.k.a Jolly Rogers): Com es fa que aquest tio hagi acabat fent de salinero major? Els equips de científics sabeu millor que ningú que ell sempre ha fugit quan es tractava de donar una resposta clara a una qüestió que ho era.
.
.
.
El Geògraf Solitari, en un treball d'investigació, sostingut científica i moralment per la prestigiosa fundació Edward Bow que el financia generosament, ha descobert el secret del seu silenci. En realitat, abans de ser salinero major, en Hands va intentar una aventura com cowboy. El resultat no estant del tot el que ell s'esperava, i el dolor profund, va estimar que el millor seria dedicar-se a una activitat menys perillosa.
Antoni Ph. pel Geògraf Solitari
La veritable historia del primer viatge a la lluna
Companys, el proper 21 de juliol farà 40 anys que l'home arribà per primera vegada a la lluna. Un moment que és unic en l'historia de l'humanitat. Tots sabem que el primer home en posar peu sobre la superfície del nostre satèl·lit era americà. Pocs sabeu però que, sota una campanya orquestrada al votant de la reeixida tecnològica americana, s'amagava una realitat molt menys heroica.
dissabte, 4 de juliol del 2009
Lynyrd Skynyrd - Sweet Home Alabama
Live in Nashville TN, USA, The Vicious Cycle Tour 2003
Si aquest vídeo us agrada la meitat del que m'ha agradat a mi ... Una veritable passada, companys.
Si aquest vídeo us agrada la meitat del que m'ha agradat a mi ... Una veritable passada, companys.
dijous, 2 de juliol del 2009
La mobilitat a l'Àfrica septentrional i els efectes de la Marula
Companys, veieu que passaria si plantèssim als nostres carrers i avingudes els famòs arbre Sclerocarya Birrea (quin nom!!!) i anèssim a peu a tot arreu...a l'Africa passa això.
Si ella ho diu...
De fet, de vegades cal deixar que la distància ordeni els nostres pensaments i ens obri les portes a la llum i la clarividència de les eminències del país...jo mai no hagués tingut una idea tant brillant com aquesta i segur que vosaltres tampoc, així que agraïm a la il.lustre llumbrera que s'hagi trencat les banyes pensant en un Sabadell millor...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)