Segons ens informa el-la nostre corresponsal a Sabadell, hi ha hagut un gran rebombori a Los Tarantos aquest vespre. La cosa ha anat així: Quan han entrat al bar, els han rebut l'alcaide de Sabadell, Emmanuelle Ro Busto, un regidor d'Unió Democràtica, la premsa local, el patriarca de la comunitat gitana local, el bisbe de Mollerussa (a l'home li agrada el flamenco, ves que hi farem), i vàries desenes d'aficionats al cante hondo. En Pierre no entenia res del que passava però l'altre no parava de dir-li que tot era pel bé del departament. Nodoyuna havia de parlar sobre la seva participació com a becari-actor a una coneguda pel.lícula dels seixanta, pel.lícula de la qual el bar prenia el seu nom. Alguns dels posters del local eran d'imatges de Los Tarantos i en Pierre va començar a ser reconegut pels assistents. No parava de signar el seu nom a qualsevol tros de paper que li donaven, mocadors, un tros de l'Sport, samarretes, paper de fumar...A la barra del bar hi havia unes quantes safates amb canapés i pernil de Jabugo, i el vi negre i la cervesa fruien a dojo. La notícia de la barra lliure i de la conferència va provocar que los tarantos s'omplís en qüestió de minuts. El de les calculadores es va apalancar a la barra i es va cruspir i beure tot allò que va poder i més. En Pierre es va quedar acorralat al davant dels serveis i per més que va cridar al seu col.lega no hi va haver manera de rescatar-lo fins que no es va acabar la teca i la meca. De la mateixa manera que s'havia omplert el bar, es va buidar i només es van quedat els aficionats al cante hondo i el bisbe de Mollerusa. En Nodoyuna volia marxar però l'altre li va tornar ha parlar del conveni entre l'ajuntament i el departament per amenitzar les nits d'estiu sabadellenca. Calia fer el que fos i assegurar la pasta de les conferències, que la situació no pintava massa bé. En Pierre va pensar en les seves vacances, volia dir sortida d'hemisferi, i va respirar profundament durant uns segons. Llavors van apagar els llums i van veure sensereta la pel.lícula Los Tarantos. Després mentre feien una parada de cinc munuts per passar a la xerrada-col.loqui (vaja, parlar i no dir res) un grup de seguidors i adoradors dels Fary uniformats van arrivar amb l'intenció de queixar-se a l'alcaide de la manca de tallers musicals sobre l'obra i la figura del Fary. Quan van veure que l'alcaide havia fotut el camp i no tenien ningú amb qui liarla es van acomodar a la sala i van conençar a cridar i xiular cada vegada que en Pierre obria la boca. Finalment van fer una col.lecta entre la resta d'assistents i van convidar a tapes i vinets als lolailos per mantenir-los callats. El pobre Pierre (l'altre no of course) es va deixar 50 euracos i a sobre només ha pogut beure aigua. Quin país!
10 comentaris:
Sense intenció, que ja us conec. Fa molt de temps que no me passo pel departament i ja no conec a ningú. Aviam: el tio que està al costat de'n Pierre és a) en Toni F., b) el bisbe de Mollerussa, c) el patriarca de la comunitat gitana local?
En tot cas, vull deixar clar que la seva conducta és escandalosa i inacceptable. Què és això de pixar-se de riure del que està dient en Doc? Una mica de coneixement, si us plau.
Màxim si tenim en compte que'l Doc estava llegint un discurs sense concessions contra un menú etnocida que compta entre la seva oferta la "Oreja Gallega" que, a més, es presenta com tirada de preu.
Té raó en Doc. Aquesta riseta és insostenible. Al menys podria haver-se anat amb les dues dones a passejar per la vila. Però no. Vull dir que quan paga el contribuent en aquest no te'l treus de sobre ni amb aigua bollint.
Pel que sembla, la propera conferècia serà al barri de la Creu Alta i versarà sobre la modernització de les ordres religioses i la mobilitat urbana, a càrrec de Sor Citröen. El que no sé és si en Pierre està convidat...
Ara en serio, tios. Que fa molt de temps que no corro per casa. Què és això de la "oreja gallega"? Es que jo he vist coses com "recetas de oreja a la gallega" o "comidas de oreja a la gallega" i no estic molt segur del què he de pensar ... En tot cas, vist des de la distància (també la cultural) es que me venen ganes de fer-me vegetarià.
aquesta fotografia sembla més un vòmit que un plat suculent, tot i que igual és veritat que li tallen les orelles als gallecs si no voten el pp...
Home Roy,tens la resposta al costat de casa...t´en vas al Centro espanyol o al bareto aquell(que no recordo com és deia)que ens vas recomanar:"aquí millor no entrar",o li pots consultar al porter que tenieu a la Av,de Milan.Segur que saben que collons és això de l´orella gallega.
"El Chiringuito" vols dir, oi? Home, és que me fa tall d'anar i quan me demanin: "Que le pongo?", jo respongui "la oreja de la gallega". Que de vegades tenen un sentit de l'humor que ...
Home,sempre pots exercir com a cap de departament i enviar a preguntar a un dels teus ajudants,(que no crec que es diguin becaris,que això és cosa d´en Pierre.)
ja heu vist que en Pierre realment era a la pel.lícula? Heu vist els crèdits?
Jo no puc amb vosaltres: aquest cap de setmana (i també el que ve) he estat desconnectat d'internet perquè me l'he passat a Barcelona, a casa de la meva mare. I tot i que hi ha 19 (sí: dinou) veïns amb xarxa inalàmbrica, tots la tenen codificada i no tinc confiança amb ningú (vaig marxar d'allà fa 35 anys) per demanar-li la contrasenya.
Total: aquest matí m'he trobat amb una allau d'aportacions i comentaris vostres que amb prou feines he pogut llegir molt ràpidament. La cirereta del pastis ha estat aquesta última del sinfu. Clar, he anat corrent a mirar-me la llista d'actors de la pel·lícula i justa la fusta: surt un tal Juan Manuel Soriano.
Total, que no puc fer res més que reconèixer la meva imputació en els fets i donar la meva reputació per massacrada.
Jo, el que demano modestament és quina és la passió que'n Sinfu té per aquest film. I tu no et preocupis, Pierre. Que a més d'aquest film també vas fer al 1981 el de "Som i serem", l'historia de la Generalitat de Catalunya abans d'en Montilla.
Publica un comentari a l'entrada