| ... | Little Big Man o Pequeño Gran Hombre, (1970) en versió espanyola, és una pel·lícula d'Arthur Penn que em va enamorar. Recordo l'estiu de 1977, quan el país estava "patas p'arriba". Jo treballava al bar del Cine i Teatre Euterpe, de la Rambla de Sabadell. |
Com bé recordareu, durant l'estiu, els cinemes tenien el costum de fer el que en deien "reposicions". Pasaven pel·lícules de culte, (El Violinista en el tejado era un clàssic!) o d'altres que encara tenien corda. Aquell estiu van reposar Pequeño Gran Hombre, i com que podia veure les pel·lis per la patilla, em sembla que me la vaig empassar 4 o 5 vegades. Després, amb els anys l'he tornat a veure, i encara la disfruto. Dustin Hoffman i Faye Dunaway...quins temps!
4 comentaris:
Un film excel·lent, si senyor. I uns diàlegs genials. Recordo aquest amb molt de carinyo:
Old Lodge Skins: Am I still in this world?
Jack Crabb: Yes, Grandfather.
Old Lodge Skins: [groans] I was afraid of that. Well, sometimes the magic works. Sometimes, it doesn't.
Canviant de tema ... Sinfu, només anaves al cine si era per la patilla? Bah! Estic segur que ho has dit per fer-te el rebel ;D
Jo recordo l'escena final, quan el vell li diu al Dustin "volvamos a casa. Mi nueva mujer cocina el perro muy bien!."
és que podia entrar a molts dels cines de Sabadell, i al final rens sobredosis. Aquesta va ser una de les primeres pel·lis que vaig veure, en una época en que el cinema espanyol feia coses del Pajares, L'Esteso, a Hollywood feien Star Wars, Jaws o El coloso en llamas. Una de les pel·lis que recordo per varis motius va ser "El Puente", amb l'Alfredo Landa viatjant amb una Impala (la Poderosa) durant un pont de Madrid a Marbella. El dia que la vaig veure per primer cop va passar que, cosa mai vista pel comú dels mortals, algú va canviar l'ordre de les tres bobines en que estava el flim, i vam veure la bobina 1, després la 3, i quan tothom començava a parlar de com Bardem havia fet una obra surrealista, i mentre a la pantalla encara apareixien els crèdits, el cinema es va quedar gairebé buit. Potser quedaven 20 persones, d'aquelles que s'esperen a veure els crèdits o que volen sortir els últims del ramat...de sobte la segona bobina va il·luminar la fosca pantalla amb un tros de pinicula que no havíem vist. Llavors la vaig h'haver de veure un altre cop....algú l'ha vist?
No l'he vist, Sinfu. La veritat és que, tret d'algunes excepcions, el cinema espanyol no m'ha interessat mai gaire. Imagino que se'm nota a cada cop que puges un vídeo del youtube.
Publica un comentari a l'entrada