Els millors experts en economia del Principat han enviat han enviat les conclusions del seu report al senyor Mas-Colell, Il·lustre Conseller d'Economia i Coneixement. Segons fonts fidedignes consultades pels redactors del GS, aquest report recomana al conseller d'apalancar entre un i dos milers de prostitutes a les carreteres de Girona. La localització d'aquestes dames, basada en una sèrie de criteris paisatgístics, seria el resultat d'un estudi elaborat per un conegut laboratori de sistemes d'informació geogràfica del país, sota la coordinació d'experts especialistes en paisatge. L'estudi té compte de l'atractiu que aquest tipus d'activitat exerceix entre una clientela peninsular en trànsit. I aquest stream de l'estudi es complementa perfectament amb l'ordenació de les activitats de lleure a La Jonquera i zones limítrofes, d'un gran atractiu entre els nostres compatriotes septentrionals. Els autors del report subratllen l'interès que aquestes activitats de lleure podrien tenir per atreure inversions dels empresaris de la carretera de València, el que podria articular un eix econòmic altament estratègic a nivell europeu. La creació de llocs de treball altament qualificats, s'uniria a una oferta restringida de places de pàrquing, una senyalització de panells a 30 o 40 km/h i la disposició estratègica de controls d'alcoholèmia que, combinades amb un arsenal legal adequat, permetrien als mossos de participar a eixugar ràpidament el dèficit de l'administració catalana. El report dels experts no oblida afegir que aquestes iniciatives podrien combinar-se perfectament amb uns packages turístics destinats a dinamitzar les activitats econòmiques de l'aeroport de Girona i de la marina d'Ampuriabrava, a fi de drenar una clientela potencial d'altres països europeus i del nord de l'Africa. El report també presenta aquestes proposicions com activitats complementàries dels grans plans de l'administració catalana per la zona del Baix Llobregat al voltant del projecte EuroVegas.
Consiglieres, Proxenetes, Palanganeros, Mon de la Faràndula, Decoradors Exclusius, Fabricants de fanals amb llum vermella, Goril·les, Artesans del neó, Cambreres, Jardiners, Massatgistes, Taxistes, ... El conseller en cap està preparant l'anunci d'aquesta audaç política econòmica. I què dir de les universitats catalanes(?) i el Centre de estudis CCC s'han afegit amb entusiasme a aquests nous reptes i estan preparant acceleradament els temaris dels cursos per preparar una oferta laboral de qualitat ... I es que, ja té raó en Carles Puigdemont, ja en té de raó, ja. En fi, seguirem informant.
Consiglieres, Proxenetes, Palanganeros, Mon de la Faràndula, Decoradors Exclusius, Fabricants de fanals amb llum vermella, Goril·les, Artesans del neó, Cambreres, Jardiners, Massatgistes, Taxistes, ... El conseller en cap està preparant l'anunci d'aquesta audaç política econòmica. I què dir de les universitats catalanes(?) i el Centre de estudis CCC s'han afegit amb entusiasme a aquests nous reptes i estan preparant acceleradament els temaris dels cursos per preparar una oferta laboral de qualitat ... I es que, ja té raó en Carles Puigdemont, ja en té de raó, ja. En fi, seguirem informant.
10 comentaris:
Pobre país i pobre gent...mira tu, ja comencen a arribar els primers clients
http://www.youtube.com/watch?v=zwFUPHSU1YY
i comencen a aflorar les vocacions
http://www.youtube.com/watch?v=LQ66asd4jdA
Suposo que aquesta és una de les alternatives al corredor del mediterrani. Per als turistes d'alta alcúrnia, el govern està acondicionat uns reservats al Parlament i a les delegacions territorials.
un article de l'Ara
"Ens jugarem el talent al casino" de Iu Forn
Imagini que vostè és l'alcalde (o l'alcaldessa) d'un poble de cinc mil habitants dedicat a l'agricultura i la ramaderia i amb una població envellida. De sobte li vénen i li ofereixen instal·lar al seu terme municipal una indústria contaminant, però que generarà molts llocs de treball directes i indirectes, a part d'uns ingressos per a l'Ajuntament que permetran construir un polisportiu, un casal d'avis, fer l'escola nova... Vostè què fa? Més enllà d'ideologies pròximes o allunyades a l'ecologisme, ha de prendre una decisió que, d'entrada, sap que enfrontarà els seus ciutadans i que crearà divisions. Si accepta, donarà feina a la seva gent i riquesa al poble a canvi d'empitjorar-ne la salut. A part que vindrà molta gent de fora que, naturalment, canviarà totalment el teixit social. Si no accepta, veurà com al seu poble cada cop hi ha menys habitants, com tanquen els pocs negocis que queden oberts i com els joves han de marxar a buscar-se la vida fora. Vaja, que si no accepta, vostè està obrint la porta a fer que el futur abandoni el poble. Terrible dilema, oi? Però, en definitiva, l'essència del que vostè s'estarà plantejant és per quin dels dos models de poble opta.
El projecte de casino a l'àrea de Barcelona és això mateix. Què fem, renunciem a milers de llocs de treball en plena crisi o acceptem adaptar unes lleis i unes normatives a gust d'un senyor que ens compra la voluntat a canvi de feina?Ens venem l'ànima o no? Bé, la resposta és la mateixa que en el cas del poble de cinc mil habitants: és el model, estúpid!!! Quan milers de joves estan marxant de Catalunya buscant un futur, ¿l'alternativa que hem d'oferir-los és un megacasino? Doncs tornem a l'argument exposat en un altre article: molt bé, si aquest ha de ser el model, preparem-los per a això. Però aclarim-nos d'una santa vegada. I, mentrestant, preguntem-nos per què només ens ofereixen casinos i no centres d'investigació
Doncs jo crec que l'element central de la discussió és per què només ens ofereixen casinos i no centres d'investigació. I com jo soc dels que creuen que la construcció nacional d'una societat comença per la dels seus membres, afegiria que també ens hauríem de preocupar pels objectius de la nostra pròpia xarxa de recerca i investigació, que genera llocs de treball en intern i molt poquets en extern com a resultat de les seves recerques. Per exemple, a menys que també sigui una bola, m'agradaria saber perquè he de comprar bolets dels Carpats, si hi ha a casa nostra una penya que coneix i comercialitza la tecnologia per produir els bolets més cars del mercat? Perquè, sabent quina és la seva importància comercial (també en la formació dels sols) no es plantegen accions des de l'administració que no depenguin d'interessos comercials? Es l'exemple més tonto que he trobat per dir que recerca i tecnologia no sempre demanen sumes brutals de capital. Però clar, aquest no és el debat. la discussió és sobre el model, estúpid!!!
Menys mal que hom sempre pot trobar aliats per potenciar les infraestructures del país enllà on menys s'ho pensa. En fi, aviam si l'aliat dona de si alguna cosa, perquè les alternatives fan francament por ... Ara sense conya, fa il·lusió constatar que la crisi no ha arribat per tot arreu.
Algú sap perquè anomenen aquest parell els ewoks? En fi, ja que toquem el tema, permeteu-me matisar allò que deia de que fa il·lusió constatar que la crisi no ha arribat per tot arreu. I es que, si aquesta noticia ja és forta, aquesta altra m'ha deixat sense aire. Mare meva, que està passant aquí?
En aquest país, no saber de que es parla, no ha impedit mai a ningú de donar la seva docta opinió. En fi, que si fins i tot les marujas i els iaios hi son d'acord, a què està esperant l'Honorable: Endavant, que no ha estat res !!!
No sé si això pot ser una resposta a l'article d'en Iu Forn: "Ens jugarem el talent al casino" publicat a l'Ara. Però dijous passat vaig llegir un article on es parlava de la demanda del Consell Federal al Parlament per alliberar l'equivalent de 26 miliards de francs per la formació i la recerca. D'aquesta soma, prop del 40% va destinat a les Escoles Politècniques Federals de Zürich i Lausanne. El Fonds Nacional de la Recerca, les Universitats Cantonals i ... la Formació Professional!, tractats en termes d'igualtat amb un 14% aprox cadascun. La resta del pressupost es reparteix entre altres conceptes més o menys clars (no s'ha d'oblidar la recerca en defensa, que mai es publica obertament). Finalment, solament es poc més de la meitat del que produeix anualment l'economia verda al país: 49 miliards de francs, segons el WWF.
Doncs quan parlaven de l'economia del tocho jo creia que parlaven d'una altra cosa.
Publica un comentari a l'entrada