Ahir passaven a la TV un dels films més rars que mai he vist: dirigit per Sam Peckinpah, interpretat pels millors actors de Western que hi havia en aquell moment, en particular James Coburn i Kris Kristofferson, en els papers principals. També era el primer film d'en Bob Dylan com actor i ... la seva banda de so (Knockin' On Heaven's Door) ... en fi, de lo millor del Western. El problema, justament, es que cadascun d'aquests elements de qualitat no anava orquestrat amb els altres. Perquè? mireu al Wiki. En fi, que el film era difícil de seguir de collons. I encara que algunes de les seves parts eren antològiques [1] [2] [3], francament, no era el cas del conjunt. Deixeu-me recordar un dels diàlegs que mai he oblidat:
Garrett: It feels like... times have changed.Billy: Times, maybe. Not me.
5 comentaris:
Les pel·lícules d'aquest home són brutals. Entre les meves favorites hi ha Staw Dogs http://www.youtube.com/watch?v=CG0QGtE6AtY
The Iron cross http://www.youtube.com/watch?v=-Ue6ftCOgcY
i sobre tot the Wild Bunch... http://www.youtube.com/watch?v=KJMxGFco57Y
Knockin' on heaven's door...qué bona! amb uns col·legues de ca la pepa li vam canviar la lletra una nit de guitarreo i, en honor d'un que anava tard a casa i espantat pel que li faria la seva dona cantàvem: "Llegué mu tarde a casa ayer....mi mujer dijo yas vuelto a beber....y al salir del ascensor.....con la puerta me pegó...le dije, no,no no no con la puerta no oooo"
Deixant de banda Pat Garret, el meu film favorit de debò d'en Sam Peckinpah és Cross of Iron. Un film on l'extrema violència de la guerra té com a resultat un dels millors films pacifistes que mai s'han vist (Orson Welles dixit). Una altra interpretació brutal de James Coburn, envoltat d'actors de primera com James Mason, Maximilian Schell, David Warner, ... Un sergent Steiner que mostra en tot moment, al bell mig de la salvatjada, una ètica i un humanisme brutals. Però com diu d'ell el capità Kiesel: Steiner... is a myth. Men like him are our last hope... and in that sense, he is a truly dangerous man. A la fi dels crèdits, hi ha una frase brutal de Bertolt Brecht: Do not rejoice in his defeat, you men. For though the world has stood up and stopped the bastard, the bitch that bore him is in heat again ... més o menys: No us alegreu de la seva derrota, homes. Perquè encara que el món va aguantar de peu i va aturar el bastard, la puta que el va parir està altre cop en zel
Talment d'acord! i la frase de Brecht "vivita y coleando"
A mi el que me sembla és que no està en zel, sinó a prop de parir. Ja veurem aviam que passa a França el proper 6 de Maig. A Espanya ... veig que li faran un homenatge a Fraga al Congrés. Res a afegir.
Publica un comentari a l'entrada