no sempre és fàcil assassinar algú ...

No sempre és fàcil carregar-se a un malvat motivat, encara que als films de guerra o a una banal discussió per un problema de pàrquing se'ns vulgui fer creure el contrari. Afortunadament hi han altres films on els dolents no es moren literalment ni a tiros: La bestia uccide a sangue freddo (1971). I n'hi han d'altres on és necessari un cúmul de factors altament improbables per carregar-se el dolent: Siam Sunset (1999). Es també el cas d'un dels films menys coneguts d'Alfred Hitchcok: Torn Curtain (1966, Cortina rasgada). Aquest film seria una dels més oblidables d'Alfred Hitchcok, si no fos per l'escena coneguda com la Mort de Gromek. Es tracta d'una de les més cruels i polititzades escenes de crim que mai s'hagin vist a una cuina comunista. En efecte, mentre a l'Alemanya Occidental tot deu gaudia de les bateries AMC, el film demostra clarament que, amb les olles de l'Est, no es podia matar ni un agent de la Stasi (si mai ho proveu amb una olla AMC ja veureu la diferència). I el mateix es pot dir dels ganivets de cuina, de les pales o dels forns. Tot plegat podria veure's com un al·legat visionari dirigit a un public que no te massa cura del factor qualitat quan compra els accessoris de cuina a Ikea. Però no és aquest el missatge del film. De fet, si el film tenia un missatge, estava molt ben amagat. Paul Newmann no estava massa content amb el rol de cretí que li havia assignat Alfred Hitchcock (mai més van treballar junts!). Tampoc ningú va saber mai perquè els productors havien introduït obligatòriament na Julie Andrews al càsting.