Moltes felicitats Assumpta !!!

Li hem demanat al teu marit què podíem regalar-te pel teu aniversari: ens ha dit que una caixa de Paulaner i uns gots a joc per la vitrina del menjador. Com imaginem que't farà il·lusió, hem afegit una samarreta Guinness que pots fer servir com camisa de nit i un bonus pel millor hotel que hem trobat a Barruera. Esperant que tot plegat t'agradi, t'enviem un super petó i un fins aviat.

Cara a cara amb el Doctor Pierrenodoyuna

Val a dir que ens ha costat molt i molt poder contactar amb l'eminent doctor, que per motius d'agenda, no ens ha pogut dedicar una estona fins avui. Però cal entendre que, després d'un estiu marcat pel VII Congrés Espanyol de Biogeografia, l'home està realment cansat. Tot i això ens ha dedicat una mica del seu valuós temps i hem pogut  preguntar-li algunes qüestions relacionades amb el congrés i amb l'actualitat del país. 

Com ha anat l'estiu, Doctor?
Bé, hi ha hagut de tot, però en alguns moments ha estat "espelusnant".

Com?
Sí, mira, la feina em sortia per les orelles, ja saps, que si dirigir tesis doctorals, que si la programació del curs, i sobretot el congrés.

Però un home de la seva experiència...
Ja ho sé, però jo el que realment volia aquest estiu era passar-me unes setmanes a la Bartola i poder gaudir dels glaciars de la Patagònia, però amb això de les retallades....

Vol dir que ha hagut de fer hores extra?
La veritat és que jo volia que un company de feina s'hagués fet càrrec del congrés però no l'he pogut convèncer, segons ell havia de visitar un vell alumne que té una nevera molt interessant.

Tot i això, com valora el congrés?
Si vols que et digui la veritat, mai no havia treballat tant durant l'estiu, i un ja té una edat...però encara és aviat per fer valoracions.

Què vol dir amb això?
És que, la gran majoria de participants, han tingut els mateixos problemes que jo, ja saps, la manca de temps per les diverses responsabilitats acumulades. Que si la feina a la facultat, les col·laboracions a les revistes científiques, a la premsa, responsabilitats diplomàtiques, i sobre tot, les dificultats per compaginar la vida laboral i la domèstica... espero que d'aquí uns mesos podrem oferir unes conclusions consensuades...

Bé, veig que no vol parlar massa del congrés. Que li sembla la situació actual del país?
Em sap greu, que un diari amb tanta tradició estigui passant moments difícils.

Em refereixo al país en el  que vostè viu, no al diari.
Ah! La veritat és que amb tanta feina encara no m'he pogut posar al dia.

Però els diaris en van plens!
Sí, ja ho sé, però comprendràs que jo tinc unes obligacions laborals que em prenen molt de temps. Imagina't que fa setmanes que intento netejar la meva col·lecció de gots de cervesa i no hi ha manera!

Vostè està fugint d'estudi...
Això sí que no li toler-ho! Jo segueixo estudiant i

Vull dir que no parla del tema.
És que estic molt preocupat. Aquest estiu, com pots veure,  m'han fet cònsol honorari de Baviera i representant de Paulaner a Espanya, i si Catalunya es fa independent, llavors què?

Home, jo crec que podrà seguir fent també aquesta feina. 
Sí, però i si la Merkel s'emprenya i només podem veure Estrella i Moritz? Això seria un desastre!!!

Em sembla que ens amaga alguna cosa....
Bé, la veritat és que m'han ofert ser cap de llista del Partit Animalista, i em feia molta il·lu, però un antic company de facultat que viu a Barcelona i que toca el piano, els hi ha dit que ja no sóc vegetarià, s'han emprenyat amb mi,  i ara em sento perdut.

Tranquil, que com diu aquell, "a los problemas sin remedio, litro y medio"
Hi estic totalment d'acord, som-hi!

espanya roba a catalunya?

reflexions sota la neu ...

Francament, jo crec que se n'està fent un gra massa amb això de que Espanya roba a Catalunya. I també, si m'ho permeteu, amb l'historia de que els polítics d'aquest país no saben fer res d'altre que robar. Vull dir que, ens hem de deixar d'hòsties. Companys, en aquest país, el que no roba és perquè no en sap o, simplement, perquè és el resultat genètic d'una mutació encara desconeguda. Vull dir que estava flipant amb lo del robatori de tapes del clavegueram a Mallorca de fa dos dies. I resulta que és una moda de la que ja s'havia advertit del perill a principis d'any a Càceres. El més fotut és que, si ets testimoni d'un robatori, i vols intervenir amb un mínim d'ètica ciutadana, doncs igual el que acaba a la presó és la víctima del robatori, com li va passar a aquest veí de Cerro de Reyes (Badajoz, no us perdeu als comentaris de la noticia el d'un tio que es fa dir Brandy). I aneu a saber si, entre els culpables, no hi havia algun jugador de futbol de l'equip local. I es que, per no estar clar, no ho està ni el que és ètic de robar i el que no ho és. Mireu sinó el que li va passar al pobre Sanchez Gordillo a Puerto Real (Càdiz). L'home que va dirigir l'acció revolucionaria de l'assalt d'un super, va acabar a comissaria per denunciar que li havien robat un telèfon de pijos: un iphone. Ara ves a saber si li van robar de veritat o, si tota la penya que anava de marxa amb ell, portava el mateix model de phone i es va produir una confusió, com es produeixen tant d'altres (escolteu l'àudio, per favor, us asseguro que no ho oblidareu mai!). 
En fi, la qüestió és: hi ha res de què seguir estranyant-se si algú roba en aquest país?  

the mahones: angels & devils

Nou àlbum dels Mahones. Tot i que el primer vídeo oficial ja circula per youtube, les critiques i la  banda del vídeo de la promo (aquí al damunt) semblen anunciar que serà de lo millor que han fet fins ara. Haurem d'esperar al 13 de novembre als USA i el proper Gener pel llançament Worldwide de  l'àlbum (en fi, ja m'enteneu). I mentre esperem, us proposo escoltar un parell de grups. El primer, que he trobat força interessant i que és originari del Quebec: The Maggoty Brats. El segon, amb una canya i un bon rollo de mil parells ... altament recomanat, és un grup bretó: Bodh'Akta. I si en voleu saber més sobre el tema, no deixeu de visitar celticfolkpunk.blogspot.com.

"És un tsunami, estúpids!"

Algú potser dirà que Andrés Iniesta és un magnífic jugador de fútbol i una magnífica persona. No seré jo qui ho posi en dubte. Ara bé, acabo de llegir una "Carta urgent a les esquerres jacobines" d'un altre Iniesta, en aquest cas, de Ferran Iniesta, que al meu parer, és clarivident, i que hauria de ser llegida per molta gent d'aquest país. Perquè, com diu la cançó dels Hermanos Calatrava, "Viene una ola" i s'emportarà pel davant a tots aquells que no siguin capaços de surfejar en la mateixa direcció de l'onada popular que aposta per a la independència de catalunya.

bars: blues del dilluns

Els fets de setembre de 2012 segons Ferreres

Horta lliure !

Quins records! Quan anàvem a fer la birra les nits d'estiu a la plaça Eivissa i el munt de pubs que hi havien als voltants. La plaça Bacardí per anar a menjar els bocates increïbles a la cafeteria de la cantonada, o tapes al bar del davant. I quan teníem, sopar als restos del carrer Tajo. Aquells carreronets que no associaves per res amb la gran vila que els envoltava quan passejaves sol o amb la teva companya per la nit. El mateix que, quan anaves de camí per darrera el Mercat de Virrey i passaves per l'antiga Vilapiscina. La barreja social i cultural d'aquells barris ... Oufff! Quin bon rollo que m'ha donat aquest vídeo.

No et limites a contemplar aquestes hores que ara venen
baixa al carrer i participa,
no podran res davant un poble unit alegre i combatiu.
Obrint Pas - La Flama

Any de Gràcia ...

Oh Galicia calidade

Sembla com si fos ahir que el Prestige s'enfonsava al davant de les costes de Galícia, que la gent deia allò de "Nunca Mais" i que el llavors ministre del chapapote parlava de "hilillos de plastelina". Com diuen els Mártires del Compás, "Si España fuera un donut..."

Catalonia is not CiU???

Un parell d'imatges que he tret de twitter fa només un dia... serà veritat? Ho sabrem el dia 25 de novembre.

Remember the Alamo ...

Un vídeo d'Euronews que recordarà a més d'un quin va ser el desencadenant del moviment. El resultat d'un referèndum i un altre milió de manifestants que en Guerra i Cia es van passar per l'Arc de Triomf: perquè no hauria de fer-ho més tard el govern del PP?  I, al vídeo de dalt, 1/4 de milió de votants que feien riure a Tele 5. I CiU que votava NO a la independència al Parlament de Catalunya ... 

I ara, que fins i tot la premsa americana sembla haver decidit prendre partit per la independència de Catalunya, ja no riuen ni els nostres amics de El Mundo (gràcies per passar-me l'article JoanMa).

Dues imatges del 12 d'octubre de 2012 a Madrid i Barcelona

Aquí teniu dues imatges del dia de la Hispanidad:   avions al cel de  Madrid i  manifestants a la plaça de Catalunya de Barcelona... hi veieu alguna cosa "curiosa"?

Espanya, camí de la Gran Sèrbia?

El passat dilluns, El Mundo publicava un article que portava aquest títol:  EEUU alimenta el catalanismo. La prensa más influyente del país da cobertura a las tesis independentistas. Tot i que val la pena que el llegiu, us passo un petit resum. La prensa estadounidense ha tomado partido por el independentismo catalán. Sobre todo The New York Times, el tercer periódico más vendido del país y el más influyente desde el punto de vista político (...) La información que ha provocado una mayor controversia es un análisis titulado «Prisioneros españoles» (...) El texto culpaba al «llamado saqueo fiscal» el hecho de que la Generalitat «haya tenido que recurrir a la humillación» de pedir el rescate y acusaba al actual Gobierno de haber reaccionado con «amenazas» ante los llamamientos a la independencia (...) Una semana antes, USA Today, el segundo diario más vendido de EEUU, publicaba un amplio reportaje de Meritxell Mir que arrancaba con (...): «Cataluña es la vaca que [España] ordeña, y solo le da la hierba justa para sobrevivir» (...) La irritación española también procede del hecho de que en las últimas dos semanas, el Rey y el ministro de Exteriores, José Manuel García-Margallo han estado en The New York Times explicando a sus responsables la situación política en España y el debate sobre la autodeterminación de Cataluña, mientras que el presidente del Gobierno, Mariano Rajoy, ha hecho lo mismo en The Wall Street Journal (...)

També en parlava ahir la CNN, que no es preocupava tant pel futur econòmic de Catalunya com si pel d'Espanya a l'emissió Spain's next threat: Losing 20% of its economy.

En la mateixa direcció van els  articles publicats a The Telegraph pel cap d'informació econòmica internacional d'aquest diari: Be Very Careful, Beloved Spain; Europe's betrayal of Spain; The wrong Europe wins the Nobel Peace Prize. Ambrose Evans-Pritchard afirma: "Si Espanya impedís l'adhesió, Espanya mateixa estaria violant els tractats de la Unió; i la mateixa Espanya en podria ser expulsada. No dic que això hagi de passar. Però, en qualsevol cas, em sorprèn el nivell d'incompetència i la voluntat que demostra Madrid de portar tot això a una confrontació absoluta" (...) "A Brussel·les crec que intentaran evitar per tots els mitjans haver de pronunciar-se sobre tota aquesta qüestió. Però si al final resulta totalment inevitable, ho faran. I si l'Estat espanyol pensa que Brussel·les es posarà al seu costat per evitar que els catalans exerceixin el dret d'autodeterminació, estarà cometent un altre error de judici" (...) Jo creia que 30 anys de pertinença a la Unió Europea haurien modificat el suficient la mentalitat de la dreta espanyola. Però els comentaris dels militars, de García-Margallo i altres, fan qu'em pregunti si els militars poden tenir de nou algun paper a la democràcia espanyola. Espero que no. No hi camí de retorn, Però no deixa de ser increïble tot el que està passant (...) Si el ministre d'Afers Exteriors Britànic hagués fet un comentari sobre Escòcia com el que García-Margallo va fer Sobre Catalunya, l'escàndol hagués estat magnífic. S'ho imaginen? A més, la reacció d'exaltació nacionalista a Escòcia hauria estat incontenible. Però és que, a més, no pots actuar d'aquesta manera al segle XXI (...)

Crec que va ser en Aldous Huxley qui va dir: Potser una de les millors lliçons de la historia és que ningú va aprendre les lliçons de la historia. Crec que és el problema dels espanyols. En particular, creure que no hi ha més historia que la d'ells. Potser que l'explicació es trobi en més 30 anys donant la llauna amb films i llibres sobre el que s'anomena la postguerra. Les mateixes idees, més o menys maquillades; gairebé els mateixos actors, o els seus descendents; la utilització de les mateixes pors ... El que és veritablement desconcertant és que no se'n recordin ni de quin va ser el procés de la pèrdua de les colònies americanes, ni de les causes que el van explicar. Tampoc del resultat de l'arrogància de la renacionalització de Iugoslàvia en clau Sèrbia i de l'estat d'aïllament i de misèria en que es troba aquest país.

Quatre anys de Geògraf Solitari !

Wherever you go
Whatever you do
I will be right here waiting for you ...

Un record molt fort en aquest quart aniversari del GS a tots els que l'heu fet possible amb les vostres entrades i els vostres comentaris, però també a tots aquells que ens haveu seguit i ens heu donat ànims per seguir ...

la noticia del dia ...

La noticia del dia no és que el govern del Regne Unit i el d'Escòcia s'hagin posat d'acord per organitzar el 2014 un referèndum sobre la independència d'Escòcia. La noticia del dia és que el PP l'accepta perquè va ser aprovat pel Parlament de Wetsminster!!! I és que, segons aquesta gran defensora de la infància catalana que és na Soraya Sáenz de Santamaría, "no son comparables el referèndum independentista que es farà a Escòcia i que es vol fer a Catalunya". La vicepresidenta ha demanat als que "fan paral·lelismes amb Escòcia" que respectin la Constitució espanyola de la mateixa manera que al Regne Unit respecten el seu "entorn constitucional". Afortunadament, aquest cop no hi ha hagut cap matxacada mediàtica. Vull dir que (al menys aquesta tarda) si buscaves a google per les paraules clau "Soraya Sáenz de Santamaría referendum Escocia" només sortien articles en anglès i aquest del diari bilingüe e-noticies, on tampoc era portada a l'hora que escric aquesta entrada, i el del Ara, que en parla amb la boca petita. Clar que, he de reconèixer que parlar avui de la noticia del dia, no ha estat gens fàcil: entre en Lara que ha rebut l'ordre del mèrit de la guàrdia civil, el tribunal suprem que anul·la una convocatòria d'oposicions a la Generalitat (encara contracten, i no hi ha un duro, diuen!) perquè demanaven saber el català (que també és una llengua oficial a Catalunya, creia jo), en Wert i en Valentí Puig a un pas de defensar la creació de camps d'internament psiquiàtric de l'època soviètica per enviar-hi els que no pensen com ells,  en Mario Vargas Llosa citat per la penya del PP valencià, en Garcia Margallo que no va bé aquest home, no va bé, i a sobre en Rubalcaba que ... algú sap on s'amaga aquest home? 

Ara que, si m'ho permeteu, la millor de la millor de les noticies del dia, és aquesta: El govern espanyol aprova la reforma penal que castigarà el matrimoni forçat. No comment, com diuen a Euronews

Another Brick In The Wall ...

Un clàssic de Pink Floyd ... A veure en full screen

Reagrupament prepara un vídeo electoral ...

Sempre fidels a la nostra tradicional línia de periodisme d'investigació, la redacció del GS us presenta una altra de les seves habituals primícies informatives: el vídeo amb el que Reagrupament pensa esgarrapar milers de vots a ERC. En efecte, segons fons ben informades, Joan Carretero, lider de Reagrupament, s'ha adreçat a un equip d'experts en comunicació per preparar un vídeo electoral de gran impacte. Sota el consell d'aquests experts, en JC ha començat un modern tractament capil·lar amb un producte confidencial utilitzat per altres famosos de la Jet Set. En JC va declarar al nostre enviat especial: "Ja tinc un bigoti com quan era jove, una perruca de segona mà i l'atrezzo complet que m'ha passat un veí que treballa a La Cubana. Ara només me falta aprendre'm la lletra de la cançó, i aquest cop arrasarem, segur!"

Rajoy de visita a Suïssa ...

. .

El presidente Rajoy de visita por Suiza, se reúne con el presidente de ese país. El presidente de España presenta a sus ministros: el ministro del interior, el de educación, el de sanidad, etc. y así sigue hasta presentar a todos sus ministros. Llega el turno del presidente de Suiza que comienza las presentaciones, el ministro de economía, el ministro de justicia, el ministro de marina...   Ahí Rajoy se empieza a reír y dice: Disculpe Sr. Presidente pero ¿para qué tienen un ministro de marina si no tienen mar? El presidente de Suiza respondió: Cuando me presentó a sus ministros de economía y de trabajo, yo no reí.

eleccions al parlament: la clau belga?

Si, ja ho sé. Es un moment històric. Ens juguem el futur i tal ... Però, seria molt demanar d'incloure una touche d'humour a l'imatge de les campanyes electorals belgues? Vull dir que, amb totes les bajanades que ens haurem d'escoltar, una mica d'humor seria benvinguda. A més que acabo de llegir que l'humor va de conya per la libido, i tothom sap que, malgrat el que diguin els capellans, un poble ben servit, és un poble feliç. Res doncs, que recomano al PSC que vagi a veure els seus coreligionaris belgues, i a veure si els expliquen com omplir les llacunes ideològiques amb una bona dosi d'humor. Per contra, a ICV els recomanaria de seguir com exemple l'anunci d'una cadena de supermercats suïssa, que presenta un missatge adreçat a un public plurilingüe, simpatitzant dels neo rurals urbans. Clar que, cert sector ecologista, potser seria partidari d'un altre anunci més orientat al consum de productes km 0 d'una altra cadena de supermercats suïssa. En fi, no son més que algunes idees per vitaminar la futura campanya electoral.

la cimera independentista en clau cinematogràfica

El fracàs de la cimera independentista (ERC, SI, DC i Rcat) que va tenir lloc el passat dijous 4 d'octubre, no ha estat sinó la preparació d'el remake d'un film memorable de Monty Python: Life of Brian (1979) i un trailer d'una sèrie de films de terror que serà presentada a Sitges, com ens avançaven en primícia els col.legues del Bé Negre. Més enllà de l'aparent incapacitat dels participants per ficar-se d'acord sobre alguna cosa en un moment històric pel país, el resultat de la cimera s'ha de veure doncs en clau de solidaritat amb un sector en crisi. De totes maneres, segons va manifestar off-the-record a l'enviat d'el GS un dels participants: Tota aquesta moguda d'el Dret a decidir ens ha agafat per sorpresa. I l'únic mitjà que tenim per sortir als diaris, és organitzar shows com el de dijous passat, fer-li el llit al PP, a Unió i als seus satèl·lits i anestesiar el moviment per què res canvii i nosaltres seguim sent la referència de l'independentisme català. I es que, quin serà el nostre espai polític el dia que Catalunya sigui independent?

Vall de Benasc

Després de cinc mesos vivint a l´illa, la veritat és que teníem unes ganes bojes de perdre de vista l´aigua salada i aquest paisatge tant pla.(si, ja sé que més d´un de vosaltres desitjaria just el contrari i el que voldria és perdre de vista la neu, la pluja o les muntanyes). De fet teníem programada la sortida al Pirineu Aragonès tot just quan va acabar la collita de la sal, però en posar-se ma mare patxutxa, ho varem haver de cancel·lar. Així que aquest passat cap de setmana, per fi vam gaudir de les muntanyes ... i prou, per què fotia una calor de collons amb mínimes de 12ºC i màximes de 23ºC. Però be,ja vam canviar de paisatge que és del que es tractava i,a més a més com que som una colla de depredadors (i la xurumbelada està prou entrenada), ens vam dedicar a la caça del bolet que,tot sigui dit,ens va anar prou be malgrat que el bosc també allà és sec. Això si, només recordar la remor del Ésera, en passar sota el pont, ja em fa venir ganes de tornar-hi.

Collita excepcional

Aquest any la producció de sal ha estat realment excepcional amb 116.000 Tones cristal.litzades. La veritat és que ha estat una Primavera amb molt poques precipitacions i això ens ha permès mantenir la cristal.lització des del mes de Març de forma ininterrompuda. Modèstia a part, la gestió del moviment de les aigües també té quelcom a veure, però és un aspecte que mai es diu cada cop que la collita de la sal surt a la tv o a la premsa. És allò de que quan la producció és molt bona és per què a fet molt bon temps, i quan és dolenta és per que no ho hem fet be. En fi, ja veieu que mentre a en Batty se li desfan els glaciars, aquí és fa sal de valent. Potser deu ser l´únic lloc on el canvi climàtic ens beneficia? (i ara més que mai que,de moment i creuem els dits,la crisi l´anem capejant).

Tarraco Arena 2012: la 'Champions' dels castells

Hi ha dies tristos en que et sents molt lluny de casa ... Avui és un d'ells. M'hauria agradat tant estar a Tarragona i viure en directe l'ambientasso del concurs de castells d'enguany ... Què hi farem! Després de estar tota la setmana mirant els vídeos de promo de les diferents colles al youtube, al finat m'he decidit per entrar el de Els Nens de Vendrell que podeu veure aquí al damunt. TV3 produirà el senyal televisiu i retransmetrà el directe per la xarxa i, aquesta nit, després de l'especial Barça-Madrid (per TV3 lo primer és lo primer), un resum del concurs que espero que no espatlli massa en Tomàs Molina.

Si voleu seguir la classificació en directe, punxeu aquest enllaç.  I si teniu problemes per descodificar el llenguatge dels castells, el periodico publica una guia amb els punts de cada tipus de castell. I just pel record d'aquelles magnifiques imatges, potser seria una bona idea torna a visitar el post dels enxanetes. I per aquells que seguiu interessats en veure més vídeos de les noies de Poble Sec, dir que no he trobat cap promo a youtube pel concurs 2012, però si un vídeo en plan conya que van preparar pel retorn de vacances.

Té solució el desgast d'una parella?

Una lectura recomanada per aquest diumenge. Es tracta d'un article de Cristina Sen, publicat a La Vanguardia amb el títol: ¿Se puede solucionar el desgaste en una relación?. Prenent com punt de sortida la difusió a les sales espanyoles de Hope Springs (interpretada per Meryl Streep i Tommy Lee Jones), l'article es desenvolupa sobre les opinions de tres psicòlogues al voltant de les causes de la ruptura (ja no riem mai junts!) i del punt limit on el retorn és encara possible. Segueix en els comentaris ...

Feliç aniversari, Esther !!!

No ha estat gens fàcil, però amb l'ajuda del teu company hem pogut convèncer uns dels teus clients per gravar aquest tema pel dia del teu aniversari. Esperem que el dia sigui tant especial com tu ho ets i que el teu maromo i la nena estiguin a l'alçada de les circumstàncies. En Doc i jo hem fet tot el que hem pogut per deixar-nos invitar a un dels millors restaurants de BCN, però degut als seus problemes d'agenda sento comunicar-te que ho haurem de deixar per més tard. Pel Sinfu no et preocupis, que ell amb unes escopinyes i un vermut tradicional ja està content. I en Hands ... Algú te idea d'on s'amaga en Hands?

Una nova etapa d'el Geògraf Solitari ...

El Geògraf Solitari té un munt d'amics

El Geògraf Solitari inicia avui una nova etapa. Després de quatre anys de publicar, dins del marc legal constitucional, tot el que se'ns ha passat pel cap, i d'arreplegar més de 40'000 visitants d'arreu del mon, volem invitar amics i simpatitzants a que deixeu els vostres comentaris a les entrades d'aquest bloc: en el ben entès que tingueu alguna cosa a dir i les ganes de fer-ho, clar. Necessitareu un compte gmail per deixar els vostres comentaris: però no us preocupeu, no és gens difícil. I si necessiteu ajuda, no teniu més que demanar-la.

Caldrà trencar el Statu Quo

Diu la Cospedal, aquella dels tuits "Cospedal, tu culo huele mal" que "El statu quo sólo pueden modificarlo todos los españoles". Un corresponsal de GS ha preguntat als Status Quo, i ja veieu la resposta, com qui diu, que fem els que ens surti de l'ànima!

aquest cop si: tothom ha entès el missatge ...

competència, independència i inter-independència

Calia deixar clars aquests conceptes, i na Marisol Justo de la Rosa, ho va fer. I el molt honorable Artur Mas, que és un home que sap escoltar, a més de treballador i molt carinyós, els ha aplicat al seu discurs política amb ferma decisió. I si cal carregar-se de raons i deixar de banda el referèndum i reemplaçar-lo per una consulta dins del marc legal, doncs es fa, amb dos parells!

Francesc Flos i Calcat

Aquests dies ha corregut per la xarxa un email amb un extracte de la Geografia de Catalunya d'en Francesc Flos i Calcat, vehiculant la idea que no hi ha res de nou en la situació actual que no s'hagués ja dit al segle XIX. Escrit en un català d'abans d'en Fabra (en Pompeu, clar), l'email recomana la lectura del capítol d'aquest llibre dedicat a la Tributació. Però en Francesc Flos va escriure altres llibres de reivindicació regionalista (així es coneixia la cosa en aquella època), com ara Lo regionalisme esplicat. El podeu trobar gratuïtament a  la Hathi Trust Digital Library (visiteu-la, té un fons increïble) i, pagant, a amazon.com. Curiosament, no el trobareu ni a Europeana, tampoc al fons digital del Project Gutenberg. I més curiosament encara, tampoc a la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, on ja haureu vist que si podeu trobar la Geografia de Catalunya d'aquest autor. Potser per compensar, aquesta biblioteca ens reserva la sorpresa d'un recull super interessant amb les signatures dels associats del Patronat de la Ensenyansa catalana.
Però la curiositat total és que, poca gent de la que llegirà aquest email, sabrà que en Flos va ser el primer mestre català que va utilitzar la geografia com a element educatiu, ensenyant-la pràcticament, tant com podia, mitjançant les activitats a l'aire lliure (La geografia i la renovació pedagògica a Catalunya: Els inicis de la reforma escolar a Catalunya), O que va fundar el Col·legi Sant Jordi, al carrer Sant Honorat, a Barcelona, que s'inaugurà el 1898 amb el propòsit de treballar per la causa cultural de Catalunya mitjançant una ensenyança catalana basada en el model pedagògic d'ensenyar jugant. Que va editar el primer mapa mural de Catalunya basat en les comarques (1906). I qui podria acusar de res aquesta penya: a nosaltres durant la carrera ens van parlar molt de Harvey o de Christaller, però res d'en Francesc Flos i, encara més greu, tampoc d'en Ferrer i Guàrdia?

coneixeu 'el guaita'?

El Guaita és un magazine en línia que, segons els seus autors, s'adreça a un públic situat en l'espai de la majoria demo- cràtica i progressista. Jo l'he descobert fa poc i, ho he de confessar, tot i que la penya que el publica ho fa al voltant d'una historia que s'anomena forumcivic.cat, no he tingut temps de mirar-me qui és al darrera. Tot i que, a la vista dels articles, m'ensumo que es tracta d'algun sector contestatari (o potser simpatitzants decebuts) del PSC o de l'UGT catalana, a priori mestres. En fi, qui vulgui que es trobi al darrera, m'ha semblat una publicació amb una presentació força cuidada (molt més que l'aplicació de El País pels smartphones) i uns continguts (propis o seleccionats d'altres publicacions) força interessants. Afegir, pels addictes al Facebook, que també hi tenen una pàgina.

una visita al dentista ...

Avui he acompanyat Yaël al dentista i m'he quedat sorprès, com si diguéssim. Aviam, jo estic acostumat a una consulta amb unes ortodontistes professionals, un dentista que, és tant bo, que m'he arribat a quedar dormit durant una higiene bucal, tot en un quadre molt professional, és a dir, tot normal. Però avui, arribem i ens trobem a una recepcionista guapa i simpàtica que'ns fa passar a un cabinet amb una vista excepcional sobre la ciutat vella. Després arriba una ortodontista morena, amb ulls clars ... de bandera i super simpàtica. I quan acaba, arriba la dentista, que estava a l'alçada de les dues precedents, un xic menys simpàtica però. L'he comentat la jugada a Lluïsa i s'ha ficat a riure i m'ha dit que el propietari del cabinet és un viejo verde. Que només hi ha noies joves treballant per ell, i que totes son igual, de bandera. No sé, tot d'un cop m'han agafat ganes de fer-me una higiene bucal, asseure'm a la butaca i gaudir de les vistes.

Nous apunts sobre la independència (6)

Un altre post interessant al blog d'en Xavier Sala i Martí: La Falacia de la Deuda Heredada. Comença així: (...) Hoy voy a comentar uno de los argumentos que más utilizan los analistas contrarios a la independencia de Catalunya que es el de la deuda heredada: “si Catalunya se independentiza”, amenazan, “tendrá que asumir el 20% de la deuda española (que es del 80% del PIB o 800.000 millones de euros) y eso, sumado al 21% del PIB que tiene la Generalitat, pondrá la deuda Catalana por encima del 100% del PIB cosa que la convertirá en financieramente inviable y perderá acceso a los mercados financieros internacionales”. Esta misma frase ha sido pronunciada o escrita por economistas, catedráticos de economía, profesores de contabilidad y políticos de diferentes colores. Sólo tiene un pequeño problema: carece de sentido. Y carece de sentido por cinco razones (...).

amistats improbables ...

Recordeu un tio més aviat prim, que sempre anava amb una parka militar, més aviat discret, de Sabadell i, per tant  ... col·lega d'en Sinfu. Doncs resulta que és en Jesús Maestro, que va  ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona i vicepresident de la Diputació de Barcelona, després responsable de la política y cooperació exterior catalana per Esquerra Republicana, durant el primer govern del tripartit. I quan va deixar aquest càrrec, va treballar pel Ministerio de Asuntos Exteriores a Algèria,  i després per la Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID) a l'Uruguai. Mira, Sinfu, deixat de collonades amb les teves pors i passa-li una trucada a en Jesús. Digues-li que una delegació oficial del GS té previst de presentar-li les seves cartes credencials, jugar una partida de poker amb elles, i esperar que ens porti de farra per la patilla per Montevideo. Pels bons vells temps!

Avis important pels militars espanyols

Avis destinat a les divisions blindades espanyoles que es desplacin a Catalunya:

1.- Un cop arribats a Barcelona els tancs que entrin per la Diagonal hauran d'aparcar al Passeig de Gràcia. Els que entrin per la Meridiana ho faran al Pg. de Sant Joan.

2.- Pareu compte, als tancs en doble fila se'ls emportarà la grua municipal.

3.- Prepareu la Visa, els espanyols no sabeu què és un peatge perquè al vostre país no n'hi ha, però aquí són de pagament obligatori.

4.- Eviteu el del Túnel del Cadí, aquí no li desitgem ni al nostre pitjor enemic.

5.- Veniu més de 3 en un tanc i tindreu descompte si teniu el Tele-tac.

6.- Recordeu que el fet de no pagar un peatge tindrà una multa de 100€.

7.- Tots els tancs han de dur la ITV al dia, en cas contrari els Mossos us poden multar i immobilitzar el vehicle.

8.- Feu el ple de gas-oil, Catalunya és el lloc on es ven més car de la península.

9.- Un cop a Barcelona s'habilitarà una ruta directe al port per facilitar l'embarcament dels Leopards en vaixells alemanys, recordeu que són llogats i no estan al corrent de pagament. Eviteu la vergonya d'una visita del Cobrador del Frac al Govern Militar.
(enviat per email per en Enric!)

Katzenjammer: A Bar In Amsterdam

Katzenjammer (trad. resaca) Curiós grup de quatre noruegues que combinen diferents estils: folk, pop, rock, country i ... música dels Balcans !!! Altre curiositat és que, quan van començar es van fixar com objectiu no tocar cap instrument que haguessin tocat abans i combinar els instruments que utilitzessin (una que és capaç de tocar-ne tres al mateix temps): un dels avantatges de haver estudiat a una Universitat de Pop? No sonen gens malament i me sembla que s'ho passen d'allò més bé a l'escenari ...Vinga, un tema de propina.

Nous apunts sobre la independència (5)

Deixeu-me parlar-vos de dos articles curiosos. Me'ls ha enviat un antic veí de BCN que porta uns dies super motivat (Salut, Enric, una encaixada!).

El primer és un post publicat per en Xavier Sala i Martin, columnista de La Vanguardia, i porta per títol: La Recerca de la Felicitat. Comença així: Els marits possessius tendeixen a reaccionar predictiblement quan la seva esposa els anuncia que es divorcia: primer posen cara de sorpresa, després neguen els fets, tot seguit amenacen amb no signar els papers i, finalment, intenten fer-li creure que la separació l’enfonsarà econòmicament a ella ja que, sense ell, la dona no és res. Punxeu l'enllaç i seguiu amb la lectura car, el símil, està força ben desenvolupat.

El segon article és molt més vell. El va publicar en José Maria Carrascal a l'edició de Madrid de l'ABC, el 3 de Febrer del 1978, i porta per títol: Catalanizar España. Comença així (llegiu-lo abans que se'n adonin i esborrin l'enllaç): España no tiene que ir fuera de sus fronteras para buscar virtudes cívicas modernas: las tiene dentro de ella misma, en Cataluña. No se asusten. No se trata de abogar por el dominio catalán sobre el resto de los españoles; no se trata de sustituir la hegemonía madrileña por la barcelonesa. Además, dudo que a los catalanes les interesase. Los catalanes perdieron hace mucho tiempo sus ambiciones hegemonistas, mas o menos, desde aquel episodio fulgurante de los almogávares, y desde entonces se han dedicado a su propio florecimiento en vez de malgastar energías en subyugar a los demás. Tal vez porque fueron de los primeros pueblos de Europa que comprendieron que el imperialismo es contrario a la democracia. Hay que temer muy pocas cosas de los catalanes, y la que menos, afanes de señorío (...). Jo no sé molt bé com interpretar-ho. De totes maneres, com deia aquell gran proverbi àrab: Quan t'aplaudeixen, mai no presumeixis fins saber qui ho fa i per què. Vull dir que, eren els anys de la lluna de mel de les dretes espanyola i catalana, que acabarien amb la famosa Operación Roca. Per cert, sabíeu que'n Miquel Roca i en Florentino Pérez militaven al mateix partit?

Valeska Steiner - Boy

Valeska Steiner (Zürich) i Sonja Glass (Hamburg) van coincidir fa set anys a un curs de la Hochschule für Musik und Theater Hamburg i van crear el grup Boy. La primera vegada que vaig escoltar la veu de Valeska va ser a un anunci de la tele, i he de confessar que me va enganxar. Més encara quan vaig seguir altres temes, per exemple: Drive Darling (el mateix tema del vídeo realitzat a Suïssa, però aquest cop en una braseria alemanya), Skin (podria ser al menjador de casa teva), Zapping (aquí ja, no m'atreveixo a fer comentaris), per no tornar a mencionar el cover de ColdPlay, Yellow, amb Clueso. I ara, si m'ho permeteu, deixeu-me proposar-vos aquest altre tema: Little Numbers. A part de ser, també, un bon tema amb força bon rollo, va estar realitzat a Barcelona un mes de setembre fa dos anys. Com tothom me demana sempre "com se'ns veu a l'estranger?", crec que aquest vídeo pot explicar "com hem deixat de veure'ns a nosaltres mateixos".