| ... | No sé com, parlant de cinema, se m'ha pogut oblidar aquest film. Potser que els habituals del meu pis recordeu que tenia pòsters dels films d'en Humphrey, en particular The Maltese Falcon (1941) i Casablanca (1942). Potser recordeu el cicle de cinema negre a la vella TV Philips |
que tenia al pis. Potser també recordeu els sopars dels participants als fòrums, amb la meva ex i, més tard, la noia que vivia al pis amb mi. En Bou me va fotre una sagrada bronca quan es va assabentar que havia trencat amb l'una i, més tard, quan va saber que ja no vivia amb l'altra. Diguem que ho va fer sota consideracions gastronòmiques.
7 comentaris:
Home Batty,de qui m´estàs parlant:en Humphrey i en Bou,els dos paios més durs que mai he conegut deprés ´del vell fankie Macchiano,clar.
Es que la Rosa Mari tenia la ma trencada amb el conill a la cassola.
Gran pel·lícula, si senyor. Recordo que un bon amic de Sabadell tenia l'habitació plena de pósters de "Casablanca" i dels Humhrey, com una mena de temple.
és que, aquí se li acut deixar anar bones cuineres de l'agrat del Califa Al-duard El-Bou. Encara gràcies que no et va fotre un pinyo!
I com oblidar aquest fantàstic moment del film!!!
http://www.youtube.com/watch?v=-V-aIklTptc
Doncs si que realment aquest film té uns quants bon moments.
Si, sobretot quan en Sinfu somnia que canvia el saxo per un piano
Publica un comentari a l'entrada