Ja que en Batty ha encetat el tema dels bons films i dels tios durs, voldria recordar al gran John Belushi perquè ahir va fer 30 anys que ho va deixar córrer. Es inevitable recordar-lo com Blues Brother junt a Dan Aykroyd ("The Blues Brothers",1980) o pel seu paper d´aviador boig a "1941" (Steven Spielberg,1979). Com tants i tants, penso que en Belushi se´n va anar massa aviat, potser per què encara que un sigui un paio dur hi ha coses que mai pots arribar a vèncer, encara que, com ell, hagis nascut a Xicago.
7 comentaris:
Totalment d'acord sobre aquests dos grans films. Es que, a cada escena que me'n recordo, me trenco la caixa de riure. Per cert que'n Johnny era una mena de guru per en Long John, que sempre explicava que havia fet d'extra a no sé quin film. Algú se'n recorda? Ara us he de deixar que he d'anar a escape amb en Isaac, que vol fer halterofília domèstica i ha trobat una oferta a un discounter alemany.
¡Qué bé m'ho vaig passar el dia que vaig veure "1941"...Anàvem a un altre pel·lícula però no quedaven entrades, i la sorpresa va ser majúuscula!
I sí, recordo el nom del film on en Long John va fer d'extra. Es diu "Karate a muerte en Torremolinos" però no l'he reconegut, segur que és cosa dels anys!
http://www.youtube.com/watch?v=LVIAELAVV74
Em sembla però, que la seva carrera va acabar aquí.
Pero, Sinfu. D'on has tret aquest film? No l'havia escoltat mai i m'he partit la caixa de riure. Es boníssim!!!
això és cosa del Long John, que té cops amagats!
Algú ha reconegut al Lonh John? Bé, espero que li hagi passat la febre cinèfil·la, no fos cas que li passi el mateix que aquest friki
Doncs a mi me sembla que és el que té penjada la bandera espanyola al balcó del pis de dalt. Es que, francament, hi han coses que fan por. D'altres et deixen fet pols. I d'altres que't deixen amb ganes de morir-te
Publica un comentari a l'entrada