es tracta de l'euro, estúpids!

el dúo dinámico

Algú se'n recorda de les tempestes monetàries al voltant de l'euro i de les especulacions massives sobre el deute grec? Algú se'n recorda encara dels atacs al deute espanyol? Qui pot ser tant estúpid, des de la dreta fins a l'esquerra, per pensar que les demandes de Merkel o de Sarkozy tenen una composant personal altre que salvar i consolidar la moneda europea, que és la seva ... i que crec recordar que també és la nostra?  Amb tot, això és el que està passant. Uns nens grans, tant acostumats a fer el que els passa per l'arc de triomf sense cap conseqüència política o judicial en aquest país, i que es creuen que poden fer el mateix fora d'ell. Que, ninguneando, a la Comissió Europea, es presenten a la cimera de caps de govern amb una proposta de dèficit del 5.8% del PIB pel 2012, després de superar el 8,5% el 2011, que havia de ser el 6% pactat amb la UE. Mentre Barroso recordava a Rajoy que és amb l'executiu comunitari que ha de discutir, que encara està esperant que el govern espanyol li expliqui lo del 8.5%, o poder veure uns pressupostos que el PP no s'atreveix a publicar abans de les eleccions andaluses. Mentre Barroso recorda que La Comissió Europea espera que el projecte de pressupost del 2012 es faci respectant el pacte de estabilitat, perquè es tracta de respectar les nostres regles. Mentre Van Rompuy recorda que tots els estats han de continuar respectant el seu compromís d'acord amb les normes del pacte d'estabilitat. I que els estats que pateixen un escrutini dels mercats han de complir els objectius pressupostaris pactats i estar disposats a adoptar mesures addicionals d'ajust si fos necessari. Mentre el primer finlandès, Jyrki Katainen, diu que suavitzar l'objectiu de dèficit públic a Espanya seria certament erroni: No veig cap motiu per donar més marge, perquè el problema europeu és el dèficit i el deute. No n'hi ha cap necessitat. Tenim regles comunes i acabem d'acordar noves normes més dures. Mentre el primer ministre suec, Fredrik Reinfeldt, recordava que les actuals dificultats són fruit de no haver respectat el pacte d'estabilitat en el passat i que s'han de seguir les regles pressupostàries. La flexibilitat no es pot acceptar i ningú ho farà. Mentre tot d'això es diu a Europa, i més ... al diari que dona com a suplement dominical l'Osservatore Romano es diuen coses així, i a d'altres llocs coses aixà. Es a dir, que el govern no s'atreveix a dir que no  pot trobar 40'000 milions d'euros per rebaixar el dèficit segons les demandes de la comunitat (hi ha qui diu que, si els busquessin ...). I sembla que ningú se'n adoni de què se està discutint: si no tens diners per aguantar el teu pressupost, si la màquina de bitllets ja no existeix, si Alemanya ja està cansada de pagar les teves corrupcions ... com pagarà l'administració publica el teu pressupost? Jo no sé vosaltres, però jo només veig dues sortides: l'una és continuar creant deute suportant costos brutals pels interessos (i afeblint l'euro, of course); l'altre (avalada per La Razón) diu que cualquier desvío en el gasto público implica endeudamiento, ya que los ingresos no lo cubren, por lo que la deuda del sector público se traslada a los proveedores y demás actores del sector privado. Aquesta iniciativa tant audaç compte amb l'aval del PSOE que no dubtarà en presentar combat contra Brussel·les darrera d'alguna idea de taverna al voltant de la unitat nacional espanyola, que serà degudament acompanyada per mobilitzacions sindicals de funcionaris. I en aquest gran cerimonial de la confusió, al que no mancaran en Mas i els seus consiglieris, potser algú trobi el coratge de recordar: esteu amenaçant tot Europa amb les vostres pràctiques corruptes, esteu amenaçant la moneda que hauríeu de considerar també com a vostra. No es tracta de Merkel, Sarkozy o Barroso. Es tracta de l'euro, estúpids!