Algú potser dirà que Andrés Iniesta és un magnífic jugador de fútbol i una magnífica persona. No seré jo qui ho posi en dubte. Ara bé, acabo de llegir una "Carta urgent a les esquerres jacobines" d'un altre Iniesta, en aquest cas, de Ferran Iniesta, que al meu parer, és clarivident, i que hauria de ser llegida per molta gent d'aquest país. Perquè, com diu la cançó dels Hermanos Calatrava, "Viene una ola" i s'emportarà pel davant a tots aquells que no siguin capaços de surfejar en la mateixa direcció de l'onada popular que aposta per a la independència de catalunya.
14 comentaris:
Vamos a ver
En primer lugar la carta es demasiado larga. Con los cuatro primeros párrafos, habría quedado muy bien. Después se le ve el plumero.
Me da un cierto tufillo a revancha de que nadie de sus amigos progresistas y jacobinos le ha ofrecido un puesto.
Yo no soy independentista, ni antiindependentista, pero este individuo me está diciendo que por no haber ido a la mani del 11-S porque simplemente no me posiciono incondicionalmente a favor de la independencia, soy un ultraderechista partidario de la España más rancia. Simplemente ha tirado toda la carta por la borda. Este señor no es un demócrata y creo que estoy desperdiciando mi tiempo comentado algo sobre él. Sólo dos cosas:
1ª dirigida a él personalmente: Los tsunamis solamente destruyen, estúpido
2ª Sinfu, mira este enlace: otras perlas
Jo no m'ho agafaria així, Long Jonh, a no ser que tu mateix et consideris un dels seus amics, i a més, progressista i jacobí... i segur que no sou amics, i jo mai no et catalogaria com a jacobí, ni com a res, que això de catalogar és molt lleig. Em sembla que es dirigeix a una gent molt concreta, com per exemple, Jordi Gracia, quan aquest es pregunta "¿Dónde está Iniciativa?". I només cal respondre que aquí I dir que no és un demòcrata, tampoc, home! Si fos el cas, llavors com catalogaríem Vidal-Quadres, Aznar, i un llarg etc?
El cas és, que no es tracta de ser una cosa o un altre, però de prendre posició respecte al tema, i no ignorar-lo. Jo tampoc vaig anar a la mani, i potser, si hagués estat a SBD tampoc hi hagués anat, o sí, i et dic que, el que sóc, és un ciutadà que vol i que exigeix, entre d'altres coses, el poder decidir, amb els meus conciutadans (no dic compatriotes), el nostre futur com a societat, i vull que aquesta sigui moderna, solidària, progressista, oberta, plural.
I sense posar-me a fer de defensor de l'articulista, vull entendre, que els tsunamis només destrueixen els que no els saben preveure o veure venir. És per això, que les putes i les ramonetes vàries, no s'enfonsaran! (llàstima)
I per a perles, aquesta o aquesta i com no, aquesta
Després d'un retorn de vacances, al mig d'una tempesta de neu com feia anys que no veia, m'agradaria aportar el meu punt de vista sobre aquest debat.
En primer lloc, vull felicitar en Sinfu per l'al·lusió a la frase mítica del Dr. Soriano al patatabrava: És important pensar abans de parlar... . Que, personalment, crec que enllaça perfectament amb el primer paràgraf d'en Long John: En primer lugar la carta es demasiado larga. Con los cuatro primeros párrafos, habría quedado muy bien..
A partir d'aquí, afegir que en Alfred Bosch hauria fet un favor a en Ferran Iniesta resumint el seu article car, altrament, dona una molt pobre impressió de la capacitat d'expressió d'un catedràtic de la UB.
Anant a l'essencial, l'article pateix del problema de voler adreçar-se a algú sense mencionar-lo. Son coses que, o fas molt bé, o t'arrisques a que l'al·ludit ni se n'assabenti. I que molts d'aquells a qui no anava adreçat el teu article, puguin sentir-se ofesos. Son coses que passen més sovint del que hom creu i en Ferran Iniesta hauria de prendre nota.
Per exemple, si volia referir-se a una de les manipulacions més infectes que mai he llegit, i que sota una caspa universitària té el seu origen en un catedràtic insigne de la Pompeu Fabra (Vicenç Navarro: La gran estafa en Catalunya) només tenia que mencionar-lo i rebatre'l amb arguments. I el mateix es podria dir si es tractava d'algun vell company seu de ICV o del PSC que l'hagin pogut desil·lusionar. Perquè, clar, adreçar-se globalment als progressistes ... I el mateix val per CiU. Està parlant de la cúpula del partit o dels militants? De Convergència o d'Unió?
De totes maneres, com tinc una remota idea de a qui s'adreça l'article, puc dir que, globalment, estic d'acord amb el seu contingut. Malgrat tot, he d'afegir que me deixen una xic menys entusiasta alguns elements de sintaxis dels que usa i abusa. Per exemple, la utilització del jacobinisme se'm fa pesada i anacrònica.
Però, amb tot, el que menys m'agrada, és que el contingut està més orientat a vèncer que a convèncer. I això, apreciat Ferran, no suma i més és propi de les estratègies de les oligarquies espanyoles que vols combatre, que no pas de les estratègies integradores de la societat civil catalana que es troba a la base d'aquest tsunami que les urnes permetran demostrar si ho és de veritat als que puguin votar: jo, gràcies al PSOE i al PP, no podré gaudir d'aquest dret.
Un parell d'apunts: ja sabem que ser catedràtic universitari no vol dir pas tenir una bona capacitat d'expressió, i "para muestra, un botón"
Hem passat en un mes, de 40000 visites a més de 43000, i aquesta mateixa entrada ja ha rebut més de 274 entrades! (suposo que és l'efecte d'haver-la publicat a twitter també)
Per cert, encara volem saber que és el que el Long John volia dir en els seu post, que ja ha rebut 82 visites!
Disculpeu que em reiteri,però vist des d´aquí si el tsunami ve liderat per CIU (si,i més que no pas per les bases populars)hi ha alguna cosa que fot pudor.Jo el panorama el veig així:eleccions anticipades=majoria absoluta de CIU=aprovació d´uns pressupostos que encara ens escanyaran més.Del referèndum,consulta o com collons vulguin dir-li,això ja vindrà després (dos,tres o ves a saber quants anys)...i això si ve.I si no ve doncs me la bufa,per què jo no he estat mai nacionalista (segur que en Iniesta em titllaria de jacobí)ni d´uns ni dels altres,i amb tot això només veig que ens continuaran escanyant igualment (o potser més),això sí,en català.
Home, Hands. Quan dius vist des d´aquí el tsunami ve liderat per CIU, no sé exactament des d'on vols dir. El meu pare i molts d'altres participen activament a les reunions de l'ANC i puc dir-te que no és CiU qui les dirigeix. I si et mires la premsa catalana (pots anomenar-la nacionalista si vols, però si vols ser just pots donar-li el mateix nom a la premsa espanyola), veuràs que CiU no surt gens ben parada als comentaris del personal. Tampoc seria just d'oblidar que'n Duran va haver de sortir per cames de la mani de l'onze de setembre. Si vols traduir de tot això que CiU està manipulant un moviment del que no comparteix ni el seu caràcter assembleari ni els seus objectius, ets molt lliure de fer-ho. Sobre les pudors ... doncs no sé. A mi me fa molta més pudor que me proposin coses que els que les proposen les han "respatllat" en el seu moment i les han buidat de tot contingut malgrat haver-les votat el poble en referèndum. I si tu creus que tot te dona igual, només puc felicitar-me de que no hagi estat el cas de la humanitat en el passat, car encara estaríem construint piràmides. Jo crec que vivim en un país on molta gent ha donat la seva vida perquè tothom pugui expressar el que li sembli convenient. Personalment, crec que donar arguments en favor o en contra (els hi ha per tots els gustos) i obrir un debat democràtic no té perquè fer cap mala olor: tancar-lo si que me'n fa, i molta. I pel que fa a qui pugui governar un eventual nou país, serà cosa del resultat de les eleccions cada quatre anys. Quedar-se amb l'estat actual de les coses per raons mil, me sembla una posició tant respectable com qualsevol altra. Ara bé, me sembla que mentre les fronteres de Melilla estiguin tancades als africans ... no estem parlant d'internacionalisme, sinó d'una altra cosa.
Just per completar el que deia abans. Resulta que un diari que jo no titllaria d'independent, Economia Digital, publicava aquest article: ¿Por qué los empresarios quieren una mayoría absoluta de CiU?, i postulava perquè en Mas segueixi jugant a la Puta i la Ramoneta. I diu això en un dels paràgrafs: Colectivos como la Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), que organizó la manifestación independentista de la Diada de l’onze de setembre; medios de comunicación proclives a completar ya el camino trazado y conseguir un estado propio, tras el referéndum de independencia; articulistas; asociaciones de todo tipo; líderes de opinión influyentes…Todos ellos podrían generar una gran presión, que podría debilitar al president Mas. Tampoc ells creuen que en Mas ni CiU estiguin controlant res, Hands. Vols dir que aquesta no és una vella idea de la premsa (nacionalista) espanyola, a qui res no li agradaria més sinó pensar que en Mas lidera alguna cosa, reduir el camp de batalla i acabar con el perro y también con la rabia?
Compartiendo en esencia el pensamiento de Israel (me da lo mismo en que idioma me peguen, el caso es que me pegan,...) quiero dejar muy claro que eso no impide que lo que yo creo que realmente preocupa es como se construye este nuevo estado (palabra fea). A mi lo que realmente no me gusta del artículo de este hombre es que está planteando el estado de la cuestión en términos de blanco o negro y a mí eso, ni en el güsqui (Oh, Jameson que estás en otras latitudes...) Este hombre tiene derecho a tener la opinión que quiera (faltaría más). Lo que creo que no debe hacer es poner el debate en el punto que justamente más nos desfavorece. Hay que seguir en el estado (el otro) de la serenidad que da saber que estás actuando con argumentos sólidos y con respeto. Parafraseando a Roy y osando hacerlo también con Hernández, no se trata de vencer sino de convencer. Y ahí amigos, hay que aprovechar que oídos tienen los jacobinos, los girondinos y los pitufinos.
Otra cosa, con ese post se demuestra la capacidad de despertar interés que tiene una buena campaña de marqueting. Chúpate esa, Artur!!!
No sé si l´ANC tindrà representació política a les pròximes eleccions (corregeix-me si és el cas que sí que en pensen tenir).Mentre,ja sabem que els moviments assemblearis sembla que no acaben de ser de l´agrad del "sistema democràtic" que hi ha implantat en aquest país.Per això penso que les alternatives proindependència envers CIU són ben pobres (ICV o ERC?)-
I no és que tot em dongui igual(només faltaria!)però tinc la vaga sensació que tot serà igual,però dit d´una altra manera,si vols.I no em malinterpretis,que no estic ni molt menys en contra de que s´ob rin processos democràtics i referèndums,però això no és Suïssa mon ami.
Comparteixo les teves inquietuts pel què fa a la forma d'estat, i compartiré amb tu i tots vosaltres l'ampolla de Jameson que tinc a casa! Penso que el debat és bàsic, que hem de parlar, i ho dic en general, perquè tothom té una opinió i cal que ens expresem, que hi hagi diàleg...les alternatives són les que són, potser nosaltres tampoc som millors, i si pensem que no ens ho mereixem, quedar-nos de braços plegats no porta enlloc. A més, vull recordar-vos que "no hay mal que cien años dure", (espero!)
Al final no m'he pogut aguantar i hi fico cullerada sense haver-me llegit les llargues aportacions de l'Iniesta, del Navarro, etc. Així que més que opinar sobre el que ha obert el debat opinaré (o em posicionaré) sobre els vostres comentaris:
Què més voldria jo que tenir per pàtria el Món i per família la Humanitat... res més lluny de les meves més profundes aspiracions i conviccions que posar més fronteres a les que ja existeixen.
Però...
Sense ser nacionalista català ni de l'altre, com diu l'Israel, com que no puc ser ciutadà del món de debò (vull dir formalment, en allò més íntim del meu ésser crec que ja ho sóc, almenys una mica), com que tinc un dni i un passaport dels quals no puc prescindir, llevat que me'n vagi a viure al bosc i no en vulgui sortir mai (i no és el cas), prefereixo que el dni i el passaport siguin del que sento com el meu país, Catalunya (sense renunciar, si es planteja la possibilitat i espero que se m'entengui, a tenir la doble nacionalitat, que no em faria cap nosa: al capdavall, el meu pare era de Yecla, Murcia).
Tot i saber com és de complicat en les nostres latituds participar de la política activa si no formes part de la cúpula d'un partit, tinc la il·lusió de pensar que com més a prop sigui el centre de decisió, més possibilitats hi ha d'intervenir-hi. Més fàcil a Barcelona que a Madrid, més fàcil a Madrid que a Brussel·les i més fàcil a Brussel·les que a Washington...
Madrid, Brussel·les i Washington em queden molt lluny, Barcelona menys... Potser podríem aspirar a una democràcia que poc a poc ens acostéssim a l'estil suís o, per exemple, jo tinc la il·lusió que Catalunya sigui un estat sense exèrcit i arribi el dia que assumim la nostra defensa (contra quin enemic?) mitjançant una lluita basada en la no-violència activa...
Hi ha coses que en una Catalunya independent jo crec que ens podríem plantejar, però que dono per inútil per Espanya...
Això sí, coincideixo amb l'Israel: si això ho lidera Conveniència i Unió, ja l'hem cagat! A nosaltres ens han demanat si volem formar part de la plataforma ANC per la sectorial "recerca per la independència" Jo encara no he respost, però sí que m'agradaria aportar-hi el meu granet d'arena...
En fi, debat apassionant que us agraeixo moltíssim, a veure on ens porta!
Perdoneu la meva sortida de to, però me venen ganes de ficar-me la granota de la feina, agafar el carro i des-materialitzar aquest fantasma d'en Sinfu: "compartiré amb tu i tots vosaltres l'ampolla de Jameson que tinc a casa!". O sigui, que tenies una ampolla de Jameson a casa i vas haver de regalar-me una de Tullamore, hein? I jo me dic, quin coi de república inter-independent es pot aixecar amb individus com aquest!
Ara que ja estic més calmat i puc agrair en Sinfu el vídeo que ha compartit amb nosaltres: Ser de derechas (ja sabeu que no soc rancuniós), m'agradaria dir dues coses als que utilitzen l'argument de a mi me dona igual que'm peguin en català. La primera és demanar-vos que deixeu d'anar a la Cova d'el Sado. Es que, altrament, no veig massa bé on us poden pegar i per què. I ara ja sense conyes, la segona és que, perquè us peguin en català, caldrà que algú el parli encara (veure Estocada final a la immersió en català a les escoles i instituts de les Balears). I això, companys, o s'assumeix que ens va el rollo de seguir fent l'indio amb aquells que es prenen per Hernan Cortés, o es diu el que va dir aquell gran home.
Aquests malparits del parlament britànic van ara i surten amb que Escòcia hauria de ser membre de ple dret de la Unió Europea el mateix dia que es fes efectiva la seva independència. Si la cosa continua així, el pobre Cerillo i la seva secretària hauran de demanar l'ingrés al PP. Menys mal que estem en un estat de dret(es) i que Déu està amb nosaltres. Estee, reprenent el tema de coses que fan mala olor ... no sentiu com una petita pudor de feixisme?
Publica un comentari a l'entrada