El fracàs de la cimera independentista (ERC, SI, DC i Rcat) que va tenir lloc el passat dijous 4 d'octubre, no ha estat sinó la preparació d'el remake d'un film memorable de Monty Python: Life of Brian (1979) i un trailer d'una sèrie de films de terror que serà presentada a Sitges, com ens avançaven en primícia els col.legues del Bé Negre. Més enllà de l'aparent incapacitat dels participants per ficar-se d'acord sobre alguna cosa en un moment històric pel país, el resultat de la cimera s'ha de veure doncs en clau de solidaritat amb un sector en crisi. De totes maneres, segons va manifestar off-the-record a l'enviat d'el GS un dels participants: Tota aquesta moguda d'el Dret a decidir ens ha agafat per sorpresa. I l'únic mitjà que tenim per sortir als diaris, és organitzar shows com el de dijous passat, fer-li el llit al PP, a Unió i als seus satèl·lits i anestesiar el moviment per què res canvii i nosaltres seguim sent la referència de l'independentisme català. I es que, quin serà el nostre espai polític el dia que Catalunya sigui independent?
18 comentaris:
Es lo que hay. Al final se trata de promover un montón de cambios para que todo siga igual.
Si,si,vosaltres aneu a demanar la independència que tarnquils,que ja governarem nosaltres.Aquest és el missatge que es desprèn ja des d´abans de la tant mediatitzada manifestació del 11 de Setembre.
A mi el que me sembla és que, després de portar tants anys per aquí, us llegeixo i flipo, tios.
Aviam, estic segur que quan en Hands parla de la tant mediatitzada manifestació del 11 de Setembre no està pensant en els medis de comunicació espanyols. Perquè jo, jo no vaig trobar-ne cap de mediatització (afegiria que tampoc informació) : des de TVE fins a El País (que figura que és la premsa de la progressia espanyola, diuen). I com gràcies a que en Mas li va donar TV3 al PP i ja no la passen per satèl·lit (TVE Internacional, Canal 24 Horas, Tele Madrid i Canal Sur, si) la vaig seguir per la BBC.
Afortunadament, malgrat tenir la que tenen muntada a Escòcia, a la BBC segueixen tenint la informació com objectiu i ... un milió de persones manifestant-se és informació. I el mateix va passar amb les cadenes del país (França) del que fa part una cinquena part de Catalunya: que ho haguessin pogut callar i no ho van fer, per la senzilla raó que tanta penya manifestant-se pel que sigui, doncs resulta que és, com a mínim, informació.
L'altre punt és el de demanar la independència i lo de ja governarem nosaltres. Aviam, aquí on visc, els drets no es demanen. I a qui se li haurien de demanar? Aquí la gent que té una idea l'exposa i, si els demés estan d'acord, s'aplica. Crec que pretendre el contrari seria no haver sortit mentalment de l'època feudal.
I sobre lo dels que ens governen ... Si ho fan és perquè algú els ha votat. Perquè, si no ens agraden, no estem obligats a votar-los. I si creiem que podem fer-ho millor que ells, o que les nostres idees son millors que les seves, no tenim més que agrupar-nos i anar cap endavant. També aquí, crec que pretendre el contrari seria no haver sortir mentalment de l'època feudal.
Es el que me sembla que està fent la penya de l'Assemblea Nacional Catalana. I és que malgrat que d'altres volen fer passar la pastilla de que és en Mas qui porta el cotarro, ell no fa més que seguir un moviment que té al davant.
I per la resta, aquí només es tracta del dret a decidir (que ja té ous que se'ns negui). I després, cadascú és molt lliure de decidir el que cregui convenient.
Després, després ja veurem si els altres fan com van fer amb l'Estatut passant-se el resultat d'un referèndum popular per l'Arc de Triomf i després anar donant lliçons de democràcia. Però com encara no s'ha votat i jo respectaré el que surti perquè crec en la democràcia directa, doncs millor no afegeixo res.
No creo que sea para tanto flipar. No sé si puedes ver TV3. A mi me dió la sensación de de que estaban publicitando la manifestación desde, por lo menos, dos semanas antes.
En otro orden de cosas, estoy completamente de acuerdo en que si no comulgas con una opción no tienes por qué votarla. Estoy de acuerdo en que la mayoría decide quién les gobierna.
Estarás conmigo de acuerdo en que no tengo por qué votar ninguna opción, ni tener la más mínima confianza en las opciones que se presentan a unas elecciones para después incumplir absolutamente los compromisos que les han llevado al Parlamento.
Creo que también estarás de acuerdo conmigo en que eso no restringe lo más mínimo mi derecho a tener la opinión que tengo sobre ellos y no tener por qué crear ninguna asociación, partido ni nada parecido. Tengo completo derecho a no dar un cheque en blanco cada cuatro años para que me gobiernen en virtud de un contrato social que incumplen sistematicamente tanto el partido que gobierna, como el resto de partidos que conformen el Parlamento.
No tengo ninguna aspiración a gestionar los recursos de mi país, ni gobernar sobre mis conciudadanos, pero si aspiro a que si yo respeto el sistema, exigir que los que lo mantienen cumplan con su parte del contrato. De la Assemblea Nacional de Catalunya,... ya veremos como acaba esa historia
Bueno Batty,diguem que no té res a veure el sistema democràtic al teu cantó que el sistema democràtic a les espanyes (i ho saps).La "tant mediatitzada manifestació",em refereixo a la barrila que van estar donant tots plegats,(mitjans de comunicació,polítics i tertulians varis),des d´un mes abans sobre la conveniència de manifestar-se i de demanar la independència.No cal ni dir que a la resta d´espanya no se´n va fer cap tipus de resò.Ja està clar que cadascú vota el que vol i es lliure de pensar el que vulgui,però tot plegat feia pudor a manipulació,i més quan resulta que CiU esdevé com l´abanderat de tot això.Personalment penso que si CIU se surt amb la seva (és a dir,obtenir majoria absoluta a les pròximes eleccions del 25-N)la política econòmica que ens espera serà per a llogar-hi cadires,per què sembla ser que darrera la màscara de la independència a la penya se li està oblidant quin tipus de partit políc és CIU.
Long John,aspirar a que els que mantenen el sistema,cumpleixin la seva part del tracte és molt demanar.Ni ho han fet mai,ni ho faràn.
Aviam, Long John. Jo el que crec és que si hom es decideix a ficar-se a pel, rodar per sobre de la neu i queixar-se de que fa molt de fred, no pot acabar donant-li la culpa a l'home del temps. En Hands me recordava que la democràcia a l'espanyola no té res a veure amb la democràcia suïssa: recordo que és un tema del que ja vam parlar a principis d'any. Però crec que tots podem posar-nos d'acord sobre el fet que no hi ha cap dret popular que caigui del cel. I no estic proposant cap escabetxina, per què no hi crec en elles ni amb els que les proposen. Estic parlant de penya que té la decisió i la motivació de fer canviar les coses ... per avançar. Perquè sinó, sempre hi hauran d'altres que canviaran les coses ... per retrocedir. Personalment, jo tampoc vull governar a ningú, ni imposar les meves idees a ningú, ni que me les imposin. I si tothom pensa igual que jo, no conec altre sistema millor que el de la democràcia directa que tenim en aquest país. I en aquest sentit, al meu parer, la seva millor expressió és la de la Landsgemeinde. I com n'estic convençut, m'agradaria pensar que no és un sistema organitzatiu lligat a la genètica de cap poble (era també el preferit dels anarquistes ibèrics). I com n'estic convençut, m'agradaria que la penya del meu altre país deixessin de considerar-se súbdits de ningú i es convertissin en ciutadans (en el sentit que aquest concepte tenia per la Revolució Francesa). Es el meu desig, és la meva opinió i valen el que valen. Naturalment, també ho és que cadascú pensi el que vulgui. Perquè també crec dur com el ferro en aquella frase de Voltaire: No estic d'acord amb el que dius però, si cal, defendré amb la meva vida el teu dret a expressar-ho
I en resposta a en Hands ... Jo crec que tots plegats tenim prou memòria per recordar que tot el que volia en Mas era un Pacte Fiscal: potser ni això, just seguir amb la tradicional política de CiU de peix al cove. I jo crec recordar que, malgrat els intents de la premsa de Madrid per personalitzar en Mas un moviment que se'ls ha escapat de les mans a tots plegats, ell va decidir de no anar a la manifestació per no embrutar-se les mans abans de la seva reunió amb Rajoy. I si haguéssim d'admetre que va ser CiU qui va organitzar la mani, hauríem d'admetre també que la gent no va entendre el missatge: crec que en Duran i Lleida i totes les monedes que va rebre en son bona prova.
El meu punt de vista és el següent: Aquí, la única maxacada que hi ha, i des de fa anys, és la dels mitjans informatius espanyols contra Catalunya (governi qui governi) i tot lo que faci olor a català. I no entraré en detalls sobre les tertúlies i el periodisme d'informació d'en Pedro J., la Cope, Intereconomia, Tele 5, etc. perquè els coneixeu d'allò més bé. Aquí el que hi ha hagut és un estatut votat per referèndum que el parlament espanyol es va passar per l'Arc de Triomf. Aquí el que hi ha hagut és un tripartit més preocupat per no fer caure a Zapatero que per lluitar per un estatut votat en referèndum. Aquí el que hi ha hagut és un Artur Mas més preocupat per fer-se la foto amb Zapatero i 'ningunejar'el tripartit que per lluitar per un estatut votat en referèndum. Aquí el que hi ha hagut és una ofensiva del PP, amb el silenci del PSOE, per carregar-se aquest país ara ja cultural i econòmicament. I aquí, davant del silenci d'opereta d'en Mas i la complicitat del PSC el que hi ha hagut és una pila de penya que ha dit prou.
El problema afegit és que entre que la premsa de Madrid insisteix en fer en Mas capdavanter d'un moviment que no fa més que seguir, els altres partits no volen embrutar-se les mans amb aquest moviment. A qui pot estranyar-li doncs les intencions de vot que s'han publicat avui?
Això dit, qui pot pensar que en Mas està còmode seguint un moviment que ell no pot controlar? Jo crec que tots faríem bé de no oblidar-nos de les seves propostes d'estat associat, de pais interdependent i altres bajanades amb les que ha intentat reconduir el moviment.
Dos apunts més. El primer, dir que si en Mas estigués al capdavant del moviment independentista i tingués l'interès en mediatitzar les seves idees ... no hauria tret al PP de la direcció de TV3 i hauria posat un dels seus? I el segon, m'ho estic passant de puta mare debatent amb vosaltres, tios.
Roy. lo que yo quiero decir es que sin sentirme súbdito de nadie, en el tipo de democracia que gozamos en este pais, es como cuando los griegos escogían un tirano por un tiempo determinado. A ver: ¿Cuántos referendums a nivel nacional, cantonal o local, teneis por tus pagos en un año?¿Son vinculantes? ¿Las listas electorales son abiertas o cerradas?¿Cuántos políticos profesionales hay? Me juego a que todas tus respuestas no me van a sorprender. Estoy seguro de que los políticos en Suiza no tienen miedo de sus CIUDADANOS. Traslademos todo esto aquí. Para ello habría que comenzar por cambiar la ley electoral y el modo de plasmar en el parlamento los resultados electorales y los elegidos. Habría que redefinir lo que es un político en Españas. Habría que someter a decisión popular cada vez que, por las circunstancias que sean, nuestros gobernantes no cumplen con su programa electoral. De ese modo pasaríamos de ser súbditos a ser Ciudadanos. Se trata simplemente de una democracia más participativa. En eso estoy completamente de acuerdo contigo.
Mis dudas estan en la ¿genética? de nuestra clase política. Yo no sé como lo hacemos, pero cada vez que un movimiento ciudadano tiene cierto éxito, es ensuciado inmediatamente por las estructuras políticas. Y lo peor es que estos movimientos acaban sucumbiendo a la absorción que hacen los aparatos de los partidos.
Yo creo que aquí los únicos movimientos que están consiguiendo algo, son aquellos que persiguen objetivos muy concretos (las palataformas antidesahucios,...)
Apunte final: yo también me lo paso genial. Y aunque de esa impresión, en absoluto soy una persona desconfiada ni desesperanzada. Pero estoy convencido de que hay que dar caña a nuestros dirigentes, y me molesta profundamente que digan que cuando alguien se abstiene de votar es que no le interesa la política. En mi caso concreto, resulta que tengo la impresión de que en este pais, nuestros políticos lo único que quieren de mí es mi voto, y mi voto es muy caro...
Home Long John, si és cosa de diners, parlem-ne! Com va dir un gran polític espanol al rei moro quan el Sahara al 1975: La integridad de la patria ni se compra ni se vende, pero con usted podemos llegar a un acuerdo!
Jo el que crec és que tens un leadership que no has acabat encara d'explotar. I és que la modèstia, és una virtut, sempre i quan quedi ofegada per la timidesa. Sincerament crec que podries arribar molt lluny. Més, tenint en compte on han arribat altres homes que han sabut vèncer la seva timidesa i han ficat el seu talent al servei de la humanitat.
Dios santo!!!
Acabo de fijarme que todo lo que he dicho no sirve para nada. ¿Os habeis fijado que al final de todas mis entradas hay un cubo de basura?
Va, no siguis així, Long John. Que només ho veus quan et connectes.
A més, que com la cosa segueixi per aquest camí[1] [2] [3], me sembla que d'aquí dos dies t'haurem de reservar hora amb un psy.
No creo que vaya a necesitar ningún psicólogo. Eso si, estoy admirado del nivel del debate
Aviam què passa demà. Jo me'n vaig al sobre que demà treballo. Una abraçadota, company!
Publica un comentari a l'entrada