Deixeu-me parlar-vos de dos articles curiosos. Me'ls ha enviat un antic veí de BCN que porta uns dies super motivat (Salut, Enric, una encaixada!).
El primer és un post publicat per en Xavier Sala i Martin, columnista de La Vanguardia, i porta per títol: La Recerca de la Felicitat. Comença així: Els marits possessius tendeixen a reaccionar predictiblement quan la seva esposa els anuncia que es divorcia: primer posen cara de sorpresa, després neguen els fets, tot seguit amenacen amb no signar els papers i, finalment, intenten fer-li creure que la separació l’enfonsarà econòmicament a ella ja que, sense ell, la dona no és res. Punxeu l'enllaç i seguiu amb la lectura car, el símil, està força ben desenvolupat.
El segon article és molt més vell. El va publicar en José Maria Carrascal a l'edició de Madrid de l'ABC, el 3 de Febrer del 1978, i porta per títol: Catalanizar España. Comença així (llegiu-lo abans que se'n adonin i esborrin l'enllaç): España no tiene que ir fuera de sus fronteras para buscar virtudes cívicas modernas: las tiene dentro de ella misma, en Cataluña. No se asusten. No se trata de abogar por el dominio catalán sobre el resto de los españoles; no se trata de sustituir la hegemonía madrileña por la barcelonesa. Además, dudo que a los catalanes les interesase. Los catalanes perdieron hace mucho tiempo sus ambiciones hegemonistas, mas o menos, desde aquel episodio fulgurante de los almogávares, y desde entonces se han dedicado a su propio florecimiento en vez de malgastar energías en subyugar a los demás. Tal vez porque fueron de los primeros pueblos de Europa que comprendieron que el imperialismo es contrario a la democracia. Hay que temer muy pocas cosas de los catalanes, y la que menos, afanes de señorío (...). Jo no sé molt bé com interpretar-ho. De totes maneres, com deia aquell gran proverbi àrab: Quan t'aplaudeixen, mai no presumeixis fins saber qui ho fa i per què. Vull dir que, eren els anys de la lluna de mel de les dretes espanyola i catalana, que acabarien amb la famosa Operación Roca. Per cert, sabíeu que'n Miquel Roca i en Florentino Pérez militaven al mateix partit?
2 comentaris:
El de "ya me estás dando la lata"...és un gran....professional. Amb una capacitat analítica que t'hi cagues! Per no parlar de com és capaç de jugar amb els números i no saber si de veritat, el que diu és cert, una mica com la tècnica que utilitza quan se li escalfa la boca.
Home, Sinfu. Que bueno que viniste, Hé!
Publica un comentari a l'entrada