matrix

Encara que no tingui res a veure amb aquesta divertida parodia de Matrix de la penya de Improv Everywhere, m'agradaria afegir que la penya de Mashable ens recordava ahir que, el 30 d'Octubre, és l'aniversari de l'emissió de 'War of the Worlds' d'Orson Welles: It showed us that fear can overcome even the most rational parts of our brains.

els nens eutròfics

Poca cosa té a veure el Bages que'ns presenta aquest vídeo amb el que nosaltres vam conèixer durant el treball de camp de la nostra troncal. Te raó en Long John quan diu que: si hagués conegut aquest, no hauria tornat a l'UAB per entrar els censos ramaders amb el VAX. Si us dona per seguir-los, els podeu trobar a facebook: Els Nens Eutròfics o a una pàgina web que no s'han matat a currar-se.

Xavi Castillo: Humor Valencià ...

Xavi Castillo i la penya del Pot de Plom tornen amb els vídeos salvatges del Veriueu-ho: la finesse de l'humor valencià, el compromís brutal d'en Xavi i de la seva penya.

la feina ben feta no te preu

La pàgina hadonejob.com presenta un munt d'exemples sobre la incompetència laboral que podeu arribar a trobar divertits ... si mai no us heu trobat amb un resultat semblant a casa: sé del que parlo! En fi, n'hi han tantes fotografies, unes més insòlites que d'altres que, de vegades, carregar la pàgina pren un munt de temps. Si també us arriba a vosaltres, us proposo d'anar a la pàgina de la penya de minutebuzz.com per veure una selecció de treballs dignes de Pepe Gotera y Otilio.

catch you later, Lou

Lou Reed no ha sobreviscut al trasplantament de fetge que li van fer el passat mes de Maig i ens ha deixat als 71 anys. Al vídeo, amb en John Cale en un tema que m'ha semblat apropiat: Hello It's Me.

Toutankhamon - son tombeau et ses trésors

Ahir diumenge plovia a bots i barrals pel mati i vam decidir que era un bon dia per anar a veure una exposició que teníem apuntada a la nostra agenda: Tutankamon - la seva tomba i els seus tresors, una de les més grans exposicions itinerants que mai s'han fet. L'idea va nàixer de la ma de dos alemanys: Paul Heinen i Wulf Kohl que van  organitzar la seva première a Zürich, l'any 2008. L'exposició, que ha estat visitada per més de quatre milions de persones arreu del món (BCN, Museu Egipci, 2013), ha tornat de nou a Suïssa des del 20.09, i hi romandrà fins el mes de Gener 2014, ocupant més de 4.000 m2 a Palexpo, Ginebra .  

Xeic!

Una de les coses que als 'universals' ens sorprèn més dels 'locals' (1), que sempre ens donin la brasa amb noticies que ja hem llegit a la xarxa (2) i no ens facin 5 cts. d'altres que no coneixem, com ara els grups que no passen necessàriament per MTV. Vaig començar a escoltar Xeic! abans que Tornarem fes furor amb la Via Catalana. El primer tema que vaig escoltar d'aquest grup de les Terres de l'Ebre va ser Lo Secret, que sonava fortament a Obrint Pas!. Després han seguit un munt d'altres temes, entre els que m'agradaria destacar: Amics Treballadors i els seus iaios trempats, els emotius Biberons de Combat i Terres de l'Ebre o l'engrescador Somriures. Si en voleu més, en podeu trobar a la seva pàgina, al canal youtube o al wiki: en qualsevol cas, no us perdeu aquesta entrevista!

---

(1) entenem per catalans 'locals' aquells que han pogut quedar-se a casa i encara no han hagut d'emigrar.

(2) parlem de la premsa gratuïta, i això és una al·lusió que va pels de ara.cat 

Amanda Jenssen - Happyland

monstres en concert (7): Music for Montserrat (1997)

Music for Montserrat va ser un concert que es va organitzar el 1997 per recaptar fons en ajuda de l'illa de Montserrat, devastada per l'erupció del volcà Soufrière Hills. Entre els participants al concert, us passo aquest extracte amb el tema Money for Nothing, interpretat per Mark Knopfler, Eric Clapton, Sting i Phil Collins. Diuen que si Sting hagués pogut agafar el baix ... Però, després d'aquest tema, podeu veure que va dedicar al public una versió acústica de Message in a Bottle que, a diferència del primer tema, no va passar a la posteritat, segurament a causa dels arranjaments i dels nombrosos galls de Sting. De totes maneres, el resultat s'ho val i el tema dels Dire Straits si que va guanyar-se una nova vida després d'aquest concert.

preparant la revolució del transport de demà?

Un dels blocs més interessants al que estic subscrit és: Next Big Future. Dirigit per en Brian Wang, presenta cada dia una llista de línies de innovació que segueixo amb interès.  L'edició del passat 20.10.2013 parlava, entre altres coses, del treball que estan fent a EADS per fer realitat un avió comercial als voltants de 2030. M'ha donat peu per afegir-li una altra línia de recerca actualment en curs a l'EPFL. Potser la combinació de les dues transformi demà el transport aeri tal i com el coneixem avui. 

time lapses: Lausanne

Si us ha picat la curiositat, haureu vist que hi han 'time lapses' de tot arreu i per a tots els gustos. Entre els de Lausanne, he trobat aquest, que m'ha deixat fregit. Ens passem la vida comentant que aquesta ciutat ja no és el que era, que comença a veure's brutícia per tot arreu i ... veient les imatges d'aquest vídeo, en particular les de la estació, m'he donat compte que ... Estic completament integrat!  Deixant de banda el fet que no veureu ningú netejant, dieu-me quants papers per terra heu arribat a comptar?   Tornant als 'time lapses', un que m'agrada molt és aquesta compilació de postes de sol: alguns dies son molt espectaculars.

Take That - Patience

RED 2

Se m'havia oblidat dir que, el passat mes de Setembre, vam anar a veure aquest film, que crec que ja no es troba a cap cartellera. Començaré per dir que no es tracta d'un candidat als Oscar, però que tampoc es tracta d'un film a oblidar: ni molt menys!  Tots els actors fan el que s'espera d'ells. Fins i tot el coreà Byung-hun Lee, a qui no coneixia. O na Mary-Louise Parker que vaig descobrir com actriu a The Client: en un paper tant poc agraït que no surt ni al trailer. Dels altres, què podria afegir d'en Bruce Willis, John Malkovich, Anthony Hopkins o de Catherine Zeta-Jones? Però sí que ho faré de na Hellen Mirren, que fa anys vaig descobrir a una sèrie sobèrbia de Granada TV: Prime Suspect i que també està sobèrbia en el seu paper en aquest film.

Selah Sue

No sé si Selah Sue arribarà a reemplaçar un dia Amy Winehouse . Però el cert és que els covers que ha fet fins ara aquesta cantant belga son força interessants. Al vídeo d'aquest entrada pots veure una de les seves interpretacions i una entrevistada realitzada per la penya del canal youtube de musica en directe del diari francès Le Figaro.

A Time-Lapse Map of Every Nuclear Explosion Since 1945 - by Isao Hashimoto

Si teniu 15 minuts no deixeu de veure aquest vídeo...

Midnight Barcelona

El passat 14.10.2013, el Periódico publicava un article on l'autor ens parlava d'un time-lapse sobre Barcelona realitzat per un bielorús, i el complementava parlant d'un altre treball d'un mexicà establert a la ciutat.

Vull imaginar que l'autor de l'article no coneixia els treballs impressionants d'en Pau García Laita, i que per això ni el va mencionar. Just afegir que t'encoratjo a visitar l'espai d'en Pau a Vimeo, o d'altres treballs amb MadFilms. Pel que fa al vídeo d'aquesta entrada, dir que a youtube està inclòs al canal de The Documentary Network i que pots trobar més informació sobre els cinc mesos de treball que hi han darrera la seva realització en aquest enllaç. També et proposo de veure l'interessant tilt–shift: Summer Barcelona, realitzat durant l'estiu 2012 i que va ser seleccionat com Staff Pick pel personal de Vimeo l'Octubre del 2012.

passats tèrbols: David Molina

Anava de birres amb un amic per Edimburg quan vaig veure en David Molina anunciat a la portada de l'Evening News. Vaig comprar el diari i vaig llegir que havia rebut un Strahler Award per una vida de sacrifici i publicacions ininterrompudes al DAG. Vaig recordar aquell jove estudiant, al que un dia vaig suggerir marxar de classe sinó callava. I també, amb molt de carinyo, quan apuntant-me amb un Bic Naranja va dir-me en un to patibulari: un dia seré jo sol qui parlarà a classe i tothom haurà de callar! No sé perquè s'ho va prendre així: en Manel ho va fer unes quantes vegades amb mi, i vam acabar la mar d'amics.

hill street blues

Algú se'n recorda encara de Hill Street Blues? Com m'ha passat amb d'altres films i sèries, no sé si m'agradaria si la tornés a veure. Però recordo que, quan la van passar, m'hi vaig enganxar de valent. Potser pel seu contrast brutal amb una altra sèrie que passaven per aquells temps: Miami Vice.

De tota aquella colla, crec que només es van salvar el Capità Furillo (Daniel J. Travanti), el Sgt. Henry Goldblume (Joe Spano) i en Renko (Charles Haid). Finalment, quan hom va començar a trobar tot el que volia saber a la xarxa, vaig comprendre perquè havien escollit Barbara Bosson pel personatge de dona d'en Furillo: era la dona del productor Steven Bochco!

Lifehouse - Halfway Gone

Un altre tema d'aquest grup californià que adooro!

cartografia lingüística de la cervesa

el Geògraf Solitari, sempre al costat de les necessitats dels seus lectors ...

publicitat francesa ...

Lindsey Stirling - Shadows

els ocells més intel.ligents s’estressen menys

Llegit a una entrada del blog del CREAF del 17.09.2013.

Les espècies d’ocells amb un cervell més gran de la mitjana tenen nivells més baixos d’una hormona clau relacionada amb l’estrès. Aquesta és la conclusió d’un estudi en el que ha participat el CREAF que ha analitzat gairebé 200 estudis científics sobre ocells. Aquests ocells viuen menys estressats perquè se saben anticipar o aprenen a evitar els problemes de forma més efectiva que els ocells amb un cervell més petit .

No seré jo qui us hagi de dir ara el que heu de pensar quan veieu que algú de la feina va passat de voltes.

un testimoni impressionant d'humanitat

Un testimoni molt emotiu d'un metge jove que es va trobar confrontat a patir la malaltia per la que havia jutjat durament a una dona que va rebre durant la seva guàrdia a les urgències d'un hospital. No és solament que me senti implicat personal i emocionalment en la seva conferència. Es que és d'una humilitat i d'una humanitat senzillament brutals. T'aconsello veure aquest vídeo: no te'l perdis!

la educación prohibida

El passat 10 d'octubre, al post l'école 42: una revolució pedagògica? deia que, entre els joves que havien passat per l'experiència, vaig caure al bloc de Laurène Castor, i que m'havia agradat tant, que vaig subscriure'm a la seva newsletter. Doncs bé, a la newsletter que vaig rebre ahir, Laurène parlava d'un film que no coneixia: la educación prohibida. Com sempre me passa, potser arribi tard i ja et trobis entre els més de 100'000 fans que te a Facebook, els més de 8 milions de persones que ja han vist el film a youtube, o igual ja te l'has baixat des de educacionprohibida.com. Si no és el cas, et proposo de començar per veure el trailer que tens al damunt i mirar de trobar poc més de dues hores aquesta setmana per veure'l. Estic segur que valdrà la pena!

trencant esquemes: Darius Rucker

Darius Rucker: un negre que fa country. I ho fa tant bé, que ha estat el segon afro-americà de la historia a guanyar un award de l'exclusiva Country Music Association: el primer en guanyar New Artist Award. Que el contingut del vídeo, la penya amb qui toca, l'amistat dels blancs, la seva novia ... son d'una ruptura d'esquemes total, en teniu una mostra si llegiu els comentaris que li dediquen a youtube aquells per qui la country és cosa de blancs. Tot i que, me temo, que els comentaris que li deuen dedicar a la comunitat negra, tampoc deuen ser massa tendres. M'agrada el country i m'agrada en Darius Rucker i m'agrada la gent amb coratge, què més puc demanar?

1860 vs 1916: volem una rèplica!

Et dona alguna idea, Orlando. Ara bé, millor que les bales siguin de broma, ok?

Hanna

Dissabte vaig veure un film que va impressionar-me per un munt de coses. La primera, perquè mais no havia escoltat parlar del seu realitzador: Joe Wright, tampoc de la seva actriu principal, la irlandesa d'adopció Saoirse Ronan. De fet, només vaig quedar-me a veure'l amb l'idea de veure què feia Cate Blanchett. Vaig trobar-me al davant d'un film amb un argument excel·lent, amb una acció que t'enganxa i una elecció dels exteriors on l'argument es desenvolupa que't deixa sorprès a cada cop. Si vols veure el film, un consell d'amic. No et miris per res del mon la seva descripció al wiki (o, encara que menys detallada, la de IMDB) perquè et carregaràs tota la seva càrrega de sorpresa. 

Sultans of Swing...

ignis fatuus vs fireworks

El Periódico 27.09.2012

Tots Sants està al caure i no vull parlar de panellets ni de castanyes. Tampoc de Halloween. Vull recordar quelcom de molt més transcendental, com és la iniciativa d'una empresa valenciana de venda de serveis funeraris online: lapidasparanichos.com que consisteix en oferir un servei d'incineració amb opció de coet pirotècnic que, en esclatar, difondrà les cendres en un radi de kms al voltant (si els vents ajuden). Tot i que el pack disposa dels permisos administratius necessaris, seria interessant no concentrar els llançaments, a fi de no provocar efectes no desitjats. Si voleu més informació, podeu demanar-li a en Hands si la seva assegurança amb els de El Ocaso cobreix aquesta opció.

heu escoltat parlar de la des-extinció?

Cartoon by Mark Godfrey

Un article de livescience del passat 08.10.2013: Woolly Mammoth Comeback? 5 Ethical Challenges, presentava una conferència de  Ross MacPhee, del American Museum of Natural History, sobre la possibilitat de que els avanços de la recerca en genètica poguessin tenir com a resultat la des-extinció d'espècies com ara el mamut. Deixant de banda el fet que us recomani llegir l'article però, a la vista de les festivitats d'abans d'ahir, una idea se'm va passar pel cap. I si a algú se li passés pel cap de fer reviure a Franco? Però, acte seguit vaig tranquil·litzar-me pensant que els seus hereus no necessiten el retorn de ningú. I que entre els que governen, la premsa de la caverna, les divisions dels tertulianos i els fenòmens que corren per casa, una des-extinció del franquisme no és necessària. Finalment, mai no es va extingir, no?

cinc anys de geògraf solitari !!!

Fa cinc anys, un dia com avui (sols que era un dilluns) en Sinfu honorava la festa de la hispanitat amb una entrada memorable que marcaria la línia editorial del bloc: tabernas. (nchst! les imatges han estat censurades per Google). A més de parlar-nos del seu passat sentimental a Sevilla en un estil Jordi Cañas, en Sinfu llençava una invitació urbi et orbi, a la que encara no hem tingut l'ocasió de fer l'honor. 

Durant aquests cinc anys el bloc ha anat canviant el seu format original, hem parlat una mica de tot i res (era l'objectiu!) i ens hem mantingut en contacte (que era del que es tractava). I, gràcies al generós salari que'm pagueu, i al sponsoring d'una societat de transport de Viladecans, he pogut deixar de treballar i he assumit la dura càrrega d'ocupar-me del bloc com a Online Community Manager. 

També he de dir que rebo un munt de emails que no sempre trobo el temps de respondre personalment. Així que vull aprofitar per demanar perdó a tot@s aquell@s que s'hagin pogut sentir decebud@s quan això hagi arribat. Ara que, també és veritat que, com fan alguns dels nostres seguidors, podríeu deixar els vostres missatges al bloc o enviar emails al Sinfu. Al Long John no, que segueix amb les seves reflexions sobre histories quantitatives i no se'ls llegirà. I a en Hands tampoc, que sempre està molt enfeinat. I pel que fa al Doc ... sempre està de treball de camp!  I sempre que l'he trucat, he acabat parlant amb en Vito Genovese. ...

En fi, feu el que voleu i seguiu-nos llegint quan us vingui en gana. I, si algun dia trobeu una entrada que us hagi interessat, no deixeu de piular-la, i/o de passar-la pel Facebook i/o el wsp. Es gràcies a aquest tipus d'accions que hem pogut conèixer gent super interessant que, altrament, mai no hauríem creuat.

Com avui es festiu i tampoc és que'm pagueu tant com perquè me'l pegui al davant de la pantalla, us envio a tot@s una super abraçada i ... fins quan voleu!  Veure-us per aquí ens omple d'alegria.

Nickelback - Far Away

Un altre tema magnific que vaig descobrir en la banda de só d'aquesta sèrie extraordinària d'humanitat que fou Cold Case. En aquest episodi, es tracta de Far Away, dels canadencs Nickelback. També et recomano escoltar How You Remind Me i Rockstar. Per les sorpreses, et proposo visitar el canal del grup a youtube.

passats tèrbols: una nit amb Brian Adams

Hi ha moments de la vida que, sense saber perquè, et queden gravats per sempre. Era pràcticament l'alba i m'havia passat la nit estudiant al reducte del garatge de casa: el meu pare encara l'utilitza! Unes hores més tard tenia un examen. No recordo de què. Però recordo que m'era impossible concentrar-me sense musica. I que, en el silenci de la nit, la radio va emetre aquest tema de Brian Adams: Cuts Like A Knife. I acte seguit, un altre tema del mateix àlbum: Straight From The Heart.

Lifehouse

Vaig descobrir Lifehouse a la banda de só d'aquest episodi de Cold Case (pots trobar altres temes d'altres grups en aquest canal de youtube), una sèrie produïda per l'increïble Jerry Bruckheimer.  Tornant a Lifehouse, m'és molt difícil recomanar altres temes per escoltar, perquè m'agrada gairebé tot el que han anat fent. Si de cas, potser el tema amb el que es van donar a conèixer fa ja dotze anys: Hanging by a Moment. I per descomptat: From where you are ...

Un peu de poésie dans ce monde de brutes

Una nova publicitat al·lucinant de Mercedes, coneguda com 'Le Monolithe'. Realitzada per l'agència francesa CLM BBDO, amb un tema del grup alemany Boys Noize, ens presenta el concepte del darrer crossover de la firma. Si aquesta publicitat us ha agradat, no deixeu de visitar altres treballs de la penya de CLM BBDO: és senzillament genial. Deixant de banda les publicitats que han fet durant anys per Pepsi, La Redoute o Mercedes, retindré per la seva sensibilitat aquestes altres dues: The erasable Billboard (Octubre 2012) i France ADOT Le Gâchis (Abril 2013).

l'école 42: una revolució pedagògica?

Xavier Niel, és un self-made man que simbolitza a França la reeixida d'un empresari atípic que, format a l'escola catòlica, va començar programant pàgines roses (si veus el que vull dir), i ha acabat sent el propietari d'un dels grups de telefonia més importants dels país i accionista dels principals medis de comunicació.  

ali baba and the forty thousand friends

Vist des de fora, sobta llegir el resultat de l'estudi del Credit Suisse segons el qual: El nombre de milionaris a Espanya va augmentar en 47.000 persones el 2012 tot i la crisi. Aquests capitals, guanyats gràcies a la puja moderada dels salaris, seran invertits segurament per donar oxigen a unes empreses que, segons l'FMI, el necessiten urgentment. 

I sinó, no passa res. Sempre es pot continuar acusant Merkel i els alemanys de tots els mals del país.

Gary Jules - Mad World

Un tema que no me canso d'escoltar, un vídeo que no me canso de veure!

working at NASA ...

En Doc i en Long John també es queixen del mateix. La penya, i particularment la família, no saben reconèixer què és el que fan realment a la feina. I clar, son coses que acaben desmotivant.

França vista pels Francesos

vue par les Parisiens	vue par les Toulousains
vue par les Marseillais	vue par les Bretons

notes sobre la resiliència ...

l'extinció dels dinosaures vista pels creacionistes? visita recomanada d'altres cartoons de Jack Holden

T'has demanat mai perquè algunes persones semblen mantenir la calma davant els desastres, mentre que d'altres semblen enfonsar-se? Aquelles que son capaces de mantenir la calma tenen el que els psicòlegs anomenen la resiliència, o la capacitat de fer front als problemes i als contratemps. Les persones resilients són capaces d'utilitzar les seves capacitats per fer front als problemes i sortir-se'n: problemes com ara la pèrdua de la feina, complicacions financeres, malalties, un divorci o la mort d'un ésser estimat (What Is Resilience? Coping With Crisis, By Kendra Cherry).

Jeff Healey - As The Years Go Passing By

Tanqueu les llums i les finestres, pugeu el volum i deixeu-vos emportar a una altra dimensió per aquest tema i aquest music excepcional!

Passats Tèrbols: João Nunes

recordant el temps en que
passava microfilms de
contraban cap Andorra

Pocs saben que'n João Nunes, antic missioner, va ser enviat per la intel·ligència portuguesa a BCN per infiltrar els centres neuràlgics del país. Va començar fent Químiques, però va decidir canviar de estratègia, i de nom!. I va inscriure's al departament de geografia d'una de les més prestigioses universitats del Vallès. 

Qui recorda com es va convertir en un dels primers becaris vitalicis del departament? Com va sorprendre propis i estranys treballant amb Paul Happy Xmas, i dressed amb un look insòlit en aquell reducte de professors comunistes i d'alumnes heavies i punks, però també kumbas i pijos: eren els anys 80's, què voleu?. 

no ens oblidem mai de València !

La primavera valenciana del 2012 amb música de Pau Alabajos: "Utòpics, idealistes, ingenus" del darrer CD "Una amable, una trista, una petita pàtria". Moltes de les imatges incloses al vídeoclip de Pablo Garrigós, els subtítols de Rixi Almenar.

espanyols per la independència de Catalunya

Una de les passions que comparteixo amb en Sinfu és la lectura del Vilaweb: les noticies, perquè la botiga me dona una mica de grima. Segurament la noticia se'm va passar per alt al PSC-El Periodico, a CIU-La Vanguardia o al PSOE-El Pais, perquè no pot ser que no sortís a la primera plana d'aquests diaris. En fi, que el 03.10.2013 es va presentar al Centre Cultural de Bellvitge la plataforma SÚMATE (els trobareu a la xarxa com www.sumate.cat).

Si el vídeo us dona ganes de saber més, podeu donar un cop d'ull al manifest de l'entitat. On trobareu paràgrafs com ara aquests:

Luke's Change: an Inside Job

Un vídeo senzillament genial: abaix a la dreta, seleccioneu 'Spanish' al menú 'Captions' si preferiu veure els seus subtitols en espanyol. 

amazing photographer: Pep Ventosa

Pep Ventosa - La Pedrera

Els articles de l'edició 3/2013 del magazine arcAktuell, que publica la penya d'esri Deutschland, estan il·lustrats amb imatges d'un fotògraf català que no coneixia: Pep Ventosa.

Abans de continuar, et proposo donar un cop d'ull a l'article que li va dedicar l'any passat el  HuffPost (català)

la novel·la negra escandinava a la tv

Fem un tomb per tres sèries de tv basades en la novel·la negra escandinava?

vinga, parlem de la recerca científica

una sobre la validació de la recerca científica i sobre el que es publica

L'edició del mes de Març de la revista Reflex, editada per l'escola politècnica de Lausana (EPFL), publicava una noticia inquietant. Mencionava el cas d'una empresa, Science Exchange, que ofereix un servei: Reproducibility Initiative, destinat a la validació per un laboratori independent de les descobertes realitzades per la recerca científica .

Vall d´Aran

Em feia molt de goig tornar a la Vall d'Aran per què feia uns 30 anys que no hi anava. I tenia ganes de retrobar una petita borda a la vora del riu Valarties on vàrem estar uns dies amb el Doc i en Fluvià Rivers.

L´excusa era fer un treball de Biogeografia que consistia en triar una parcel.la (en teoria a Collserola, però ja sabeu com les gasta el Doc i va aconseguir un petit canvi d'ubicació), i fer una descripció completa de l´espai:des de la flora i la fauna,fins al tipus de sòl. El cas és que la forta riuada del passat mes de Juny s´havia endut trams de la carretera i, tot i estar condicionada per al pas de les màquines, no era massa transitable. Així que em vaig quedar amb les ganes i hi tinc una visita pendent, potser per a l´any que ve. Els efectes de la riuada encara eren força visibles i el que jo recordava un riuet amb una petita llera, s´havia convertit en quelcom prou més ample tot i que ara baixava poca aigua o el que deu ser el cabdal normal del riu.

Tret d´aquest episodi, constatar que entendre l´Aranès no és tasca senzilla i que Bossost (amb els efectes de la riuada encara visibles a part del passeig) sembla ancorat als anys 60 o 70, amb un munt de botigues de begudes alcohòliques, de roba i restaurants dirigits a la clientela francesa, de quan comprar aquí era molt més barat. En fi, ara només toca esperar a que el Doc, que tot ho guarda, publiqui un passats tèrbols dedicat a la Vall d´Aran, que de ben segur té bon material.

propietats insòlites de la remolatxa vermella

La remolatxa vermella que, personalment m'encanta barrejada amb tonyina i maionesa (light!), té un munt de propietats insòlites.

Una de les més sorprenents és el seu efecte viagra que, conegut des de l'antiguitat, diuen que es pot veure encara avui a les pintures dels lupanars de Pompeia. La gent que en sap, diu que això s'explica per les altes quantitats en bor que, contingut per la remolatxa vermella, està relacionat amb la producció d'hormones sexuals.

l'esport fa baixar de pes?

Quina satisfacció quan, després d'una hora intensa de footing, la balança t'informa de que has perdut un quilo! Creus però que l'esport et permet baixar de pes sense canviar els teus hàbits alimentaris? Res és menys segur. La composició dels quilos perduts mitjançant l'esforç és d'un 88,5% d'aigua, un 10% de sucre i un 1,5% de greix ... o 15 g de greix. Tot i que l'índex de greix pugui doblar durant el període recuperació (pèrdua total de greix 30 g), basar-se en l'activitat física per perdre pes no és suficient. Hauries de practicar intensivament un esport durant varies hores per dia per començar a obtenir un resultat. Per exemple, necessitaries 30h d'esforç per perdre 1 kg de greix corporal!  I entre tant, hauries de menjar alguna cosa, clar. 

dubtes sobre les causes reals del colesterol ...

El 2009, el Dr  Randall C. Thompson (Missouri University - Kansas City School of Medicine) havia presentat al Congrés Anual de l'American College of  Cardiology (ACC) d'Orlando el resultat de les seves recerques sobre el colesterol identificat en més del 70% de les 22 mòmies (1981 AC-364) del Museu d'Antiguitats de El Caire que havia analitzat (...)

Berna: una ciutat especial

 

Berna no és la ciutat més important del país. En nombre de habitants, comparteix gairebé el quart lloc amb Lausanne (un xic menys que el barri de Sant Andreu de BCN). Té un aeroport, però el tràfic de passatgers no pot comparar-se amb els aeroports de Zürich, Genève o Basel. La seu del parlament federal es troba a la vila, però el tribunal federal es troba a Lausanne, i la seu de la radio-televisió suïssa alemanya, es troba a Zürich. Té una universitat, però les escoles politècniques federals es troben a Zürich i a Lausanne. 

Kuntsmuseum Bern: Albert Anker

Després de visitar el museu d'història dissabte, diumenge vam anar a fer un tomb al Kuntsmuseum (veure canal youtube). La part de la col·lecció que va des de l'art modern fins l'impressionisme, amb quadres de Manet, Cézanne, Monet, Pissarro, Renoir, Van Gogh et Toulouse-Lautrec és força interessant ... En la nostra opinió el conjunt guanyaria molt amb una disposició diferent, una il·luminació indirecta moderna i algun que altre treball de restauració (per exemple, Van Gogh).

l'exèrcit d'argila de Qin

Seguint amb el que us deia ahir, vam anar a Berna per visitar una exposició al museu d'història de la vila: Bernisches Historisches Museum (mapa). L'exposició que, en anglès, porta el nom: The eternal emperor and his terracotta warriors, presenta l'emperador que va unificar la Xina entre el 221 i el 206 AC, unes peces arqueològiques que presenten el context, força audiovisual i, no ens enganyem, el que anàvem tots a veure: les figures de terra cuita de l'exèrcit de Qin (pronunciar 'Xin'). No hi havien els 8'000 guerrers originals, només una petita selecció. Va impressionar-me molt un arquer que tenia una expressió i una mirada molt especials: el que me permet recordar que els caps dels 8'000 guerrers son individualitzats (els cosos no tant). Si us mireu el vídeo veureu el perquè de les estàtues, el perquè dels seus visatges diferents i perquè la dinastia del primer emperador només va durar quaranta anys.