la caixa de pandora (3)

Sardegna, Cantone Marittimo, Svizzera

A l'entrada precedent d'aquesta sèrie, que he anomenat la caixa de pandora, et parlava de l'autisme geopolític del nostre país. Un autisme que'ns fa caure en una mena d'egocentrisme que'ns acaba fent pensar que som l'únic problema de fronteres que té Europa.   

A fi de trencar amb aquesta idea he parlat superficialment d'uns quants casos: Elsass,  Aoste,  Limburg, o Vlaanderen i, un xic més en detall del Südtirol (veure la caixa de pandora precedent).

L'entrada d'avui té com a referent una astracanada que va deixar anar un polític suís en un moment en que, en aquest país, el centre-esquerra proposava l'adhesió a la Unió Europea: "No és Suïssa qui ha de demanar l'adhesió a l'Unió Europea. En tot cas, haurien de ser els països europeus qui demanessin l'entrada a la Confederació Helvètica!"  Amb aquesta frase, l'home volia defensar que els principis de democràcia, de federalisme i de respecte a les minories sempre estarien millor garantits per la Confederació Helvètica que per la Unió Europea. Malgrat l'astracanada, és una idea que ha anat fent el seu camí.

Un dels darrers exemples el trobem en el moviment Canton Marittimo, a Sardenya, una illa que molts catalans recordaran per la ciutat de l'Alguer: amb una presencia històrica catalana poc coneguda dels nostres conciutadans.

Decebut per una Itàlia de la que ja no espera res, el moviment Canton Marittimo proposa un procés d'independència de l'illa, que acabaria amb una demanda d'adhesió, per venda de la illa, a la Confederació Helvètica. L'idea va començar amb una pàgina a Facebook coincidint amb les eleccions al parlament sard del passat 16 de febrer d'enguany. En va parlar la premsa italiana i també la premsa suïssa. I coincidint amb el terratrèmol dels resultats de les eleccions al parlament europeu el passat diumenge 25 de Maig, l'emissió de la RTS Mise au Point va tornar a parlar-ne.

No entraré a valorar la iniciativa proposada per Canton Marittimo, més enllà de suggerir a aquest moviment d'informar-se sobre què és la Confederació Helvètica: no és un estat, sinó una confederació de repúbliques i estats independents. Com a tal, no podria comprar cap territori i no crec que li passés a ningú pel cap de fer-ho. En tot cas, la Confederació podria acceptar discutir l'adhesió d'un nou estat. Però abans que l'Artur Mas s'emocioni i li passi pel cap alguna idea, no seria senzill car, abans que Sardenya, altres ho van intentar sense èxit.

Estic pensant Mulhouse, que va fer part de la Confederació, abans de decidir integrar-se a França. També estic pensant en l'affaire de Savoie, pel qual la Savoia (amb la que compartim bandera) podria haver passat el 1860 a ser el 23è i més gran cantó de la Confederació. O en els habitants dels land austríac de Voralberg que, en un referèndum organitzat el 1919, van demanar la seva adhesió a la Confederació.

Coneguda per la seva oposició a l'adhesió a la Unio Europea, la Weltwoche, una de les publicacions més difoses en Suïssa alemanya, va organitzar el Juliol del 2010 una enquesta a les regions limítrofes de Suïssa per saber que'n pensaven sobre una eventual adhesió a la Confederació.  Aquests van ser els resultats: Vorarlberg, 52% a favor i 35% en contra. Savoie/Haute-Savoie, 48% a favor i 39% contra. Baden-Wurtemberg, 48% a favor i 40% en contra. A Como i Varese, la proporció seria de 52% a favor i de 44% en contra.

A ningú se li van pujar al cap els resultats: ni tant sols a la  Weltwoche. Tanmateix, l'idea d'una Europa inacabada i necessitada d'un gran esforç per estendre la democràcia i un federalisme respectuós del dret a les minories me sembla evident.

Des d'una perspectiva europea, me temo que els conflictes creats pel PPSOE en la relació entre Espanya i Catalunya no és més que un problema addicional. Esperem que ningú no l'utilitzi per dinamitar la seva construcció. I que aquells que poden i tenen la responsabilitat de fer-ho, recomanin al PPSOE de no complicar encara més les coses i trobin una solució al munt de conflictes que fa ja massa temps que estan creant.