Avui et proposo escoltar aquestes dues bandes de punk rock: Unantastbar i Frei.Wild, originàries de Brixen, al Südtirol (la regió autònoma italiana de Trentino-Alto Adige). Malgrat estar convençut que molts medis de comunicació espanyols els qualificarien de bandes italianes, les pots trobar a youtube en una playlist anomenada Deutschrock.
Recordo que, l'any passat, coincidint amb el seu aniversari, el 11 de Setembre, algú va dir-me que no creia que el procés d'independència de Catalunya (i possiblement també l'escocès) pogués tirar endavant, car representaria obrir una caixa de pandora a nivell europeu, i ningú a Europa tenia ganes de tornar a mirar el que hi havia a dins de la caixa: es digui Catalunya, Südtirol, Elsass, Aoste, Limburg, o Vlaanderen per no parlar de tants altres llocs en la mateixa situació al continent.
L'ideal de construcció europea liderat per Robert Schumann, Jean Monnet i Konrad Adenauer, anava en la direcció de resoldre aquells problemes per la integració europea. Malauradament, altres van decidir omplir el seu Parlament amb vells dinosaures o joves sense experiència, i la Comissió amb ex-ministres que volien traure's del damunt. Malauradament també, altres van començar amb histories del tipus de la dels Quatre Motors, que obrien la porta a que d'altres sols es veiessin considerats com les rodes de recanvi i acabessin per de-solidaritzar-se de l'idea d'una Europa de les regions.
La meva opinió personal és que estaria bé deixar per uns mesos la visió egocèntrica dels problemes del nostre país, deixar de donar la llauna amb la historia de que hem d'explicar-los a Europa perquè els entenguin (que ningú s'enganyi, els entenen més que bé) i exigir que arreglin els problemes que han creat aquells que tant bé semblen entendre's per governar la diputació de BCN, per suprimir TV3 dels satèl·lits, per atorgar tots els drets a les companyies telefòniques per la posa d'antenes i per votar lleis de seguretat ciutadana.
L'alternativa? Tal i com jo ho veig, seria llegir-se quatre llibres sobre historia i geografia política dels països europeus, veure què han fet alsacians o sud-tirolesos per guardar la identitat en països que tenen tant poc de federal, veure què han fet els milanesos perquè la Llombardia sigui el cor econòmic d'Itàlia, amb les millors infraestructures del país i amb la gran concentració de medias que tenen i, per suposat, analitzar que és el que s'ha fet de tant malament a Catalunya. Aquest seria el primer pas. El segon seria realitzar que no cal esperar gran cosa d'Europa i comportar-nos d'una vegada com adults. Es a dir, fer un càlcul clàssic de risc-benefici i, si es decideix tirar endavant, assumir les conseqüències, siguin quines siguin, i no canviar d'opinió a les primeres de canvi.
L'alternativa? Tal i com jo ho veig, seria llegir-se quatre llibres sobre historia i geografia política dels països europeus, veure què han fet alsacians o sud-tirolesos per guardar la identitat en països que tenen tant poc de federal, veure què han fet els milanesos perquè la Llombardia sigui el cor econòmic d'Itàlia, amb les millors infraestructures del país i amb la gran concentració de medias que tenen i, per suposat, analitzar que és el que s'ha fet de tant malament a Catalunya. Aquest seria el primer pas. El segon seria realitzar que no cal esperar gran cosa d'Europa i comportar-nos d'una vegada com adults. Es a dir, fer un càlcul clàssic de risc-benefici i, si es decideix tirar endavant, assumir les conseqüències, siguin quines siguin, i no canviar d'opinió a les primeres de canvi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada