 |
El títol que he escollit per aquesta entrada és de William Shakespeare (1564-1616). I m'ha semblat adequat per presentar-te un article que't recomano llegir. L'article en qüestió va ser redactat per Albert Sáez, director adjunt de El Periódico: 'Cas Pujol,' I com va començar tot? i va ser publicat el passat 18.08.2014. Et passo uns extractes per animar-te a llegir-lo!
La transició va ser tan modèlica que la van sobreviure gairebé tots els polítics franquistes --excepte els més significats-- i la totalitat dels jutges, els fiscals, els policies i... els empresaris (...). Quan passen coses com les de Pujol, o com Gürtel o com Pretòria o com Filesa o com Pallerols, sempre em ve aquest assumpte a la memòria. Mai critico els que van fer la transició. Saldar-la sense trets mereix el silenci sobre tota la resta. Però els actes -tots- tenen conseqüències encara que responguin a nobles propòsits. Del franquisme, la transició es va quedar amb el cap de l'Estat però també amb les elits de funcionaris i d'empresaris que van garantir la continuïtat d'una determinada manera de fer les coses a favor d'uns determinats interessos.
Pujol va obtenir el 1980 una victòria inesperada en les eleccions catalanes. Comunistes i socialistes havien arrasat en les eleccions del 1977 i el 1979. Els mateixos que avui es mobilitzen per terra, mar i aire per frenar l'independentisme van veure en Pujol el mur de contenció contra un govern de socialistes i comunistes en la Catalunya autonòmica (...)
Un article molt interessant i de lectura recomanada en el que, segurament per manca d'espai i de temps, l'Albert Sáez no ha pogut parlar del rol que van jugar en aquella transició el PCE i el seus líders successius, la UGT i CC.OO.. Estic parlant dels Pactos de la Moncloa i del Estatuto de los Trabajadores. Es que sinó et queda com el regust de que, en aquest film, no se'ls dona el protagonisme que mereixen a Santiago Carrillo, Marcelino Camacho i Nicolàs Redondo. I no ho trobo just, la veritat.
Clar que, sense voler ofendre a ningú, tota la corrupció de l'època del franquisme i la de la transició, van ser la xocolata del lloro comparada amb la que es va disparar amb els governs de Felipe González. Una corrupció que el seu ministre d'economia, Carlos Solchaga, va saber resumir de manera impecable amb aquesta frase: "España es el mejor país para enriquecerse".
Clar que, sense voler ofendre a ningú, tota la corrupció de l'època del franquisme i la de la transició, van ser la xocolata del lloro comparada amb la que es va disparar amb els governs de Felipe González. Una corrupció que el seu ministre d'economia, Carlos Solchaga, va saber resumir de manera impecable amb aquesta frase: "España es el mejor país para enriquecerse".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada