Es un vídeo del 2009. Però, cinc anys després, tinc com el sentiment de que continua sent de rabiosa actualitat. I no ho dic solament perquè comencin parlant de pomes i acabin parlant de senglars ... Mare meva, quina penya!
De totes maneres, res de nou. Negar als altres el que s'exigeix com legítim per a si mateix sembla ser l'estàndard ideològic d'una penya que ja fa temps que comença a fatigar-me enormement.
Organitzar un sidral monumental quan una bala americana "assassina" en José Couso i guardar silenci contra l'horror de la "decapitació" de James Foley (un home admirable!). Sortir al carrer per denunciar l'inadmissible mort de més de 2'000 palestinencs a Gaza (El Periódico 23.08.2014) i res a fotre pels 200'000 morts de Síria (El Periódico 23.08.2014). Considerar legitim trencar el blocus israelià per portar ajuda humanitària amb la "flotilla de Gaza" i desaparèixer mediàticament quan els russos envien el mateix tipus d'ajuda a l'est d'Ucraïna. La Creu Roja, que'ns parla d'una catàstrofe humanitària a l'est d'Ucraïna, però que no escorta el comboi rus en ajuda de la població. L'execució publica de 18 palestinencs per Hamas (Declaració Universal dels Drets de l'Home, articles 8-12), sense judici, a la manera dels talibans a l'Afganistan o la crucifixió dels presoners a Siria per l'ISIS, no han merescut cap manifestació als carrers de cap ciutat (1).
Es per això que, quan Rahola nega als arenencs el mateix que ella reclama per la Catalunya resultant de la divisió provincial de 1833, està en la mateixa línia ideològica d'aquells que defensen el Dret d'Autodeterminació, però no per a tots. O el dret a la vida: però per a unes persones més que per a d'altres. Passar-se per Human Rights Watch i veure com paren molt de compte amb qui es fiquen és un veritable punt, de veritat.
Tot això me porta a dir que tota aquesta penya és un perill per la democràcia. Si encara els queda un gram de bona fe, jo els aconsellaria llegir al menys el primer article de la Déclaration des droits de l’homme et du citoyen (1789): Les hommes naissent et demeurent libres et égaux en droits. Clar que, ja que hi som, tampoc estaria malament recordar l'article 4: La liberté consiste à pouvoir faire tout ce qui ne nuit pas à autrui: ainsi l’exercice des droits naturels de chaque homme n’a de bornes que celles qui assurent aux autres Membres de la Société, la jouissance de ces mêmes droits. Més enllà de la llengua francesa, el que vol dir el contingut no és complicat d'entendre, dic jo.
Ara que, si després d'això, volen sortir a manifestar-se o a la TV per defensar l'indefensable ... encara estem en un país lliure i ningú morirà decapitat, crucificat o afusellat públicament per fer-ho.
De totes maneres, res de nou. Negar als altres el que s'exigeix com legítim per a si mateix sembla ser l'estàndard ideològic d'una penya que ja fa temps que comença a fatigar-me enormement.
Organitzar un sidral monumental quan una bala americana "assassina" en José Couso i guardar silenci contra l'horror de la "decapitació" de James Foley (un home admirable!). Sortir al carrer per denunciar l'inadmissible mort de més de 2'000 palestinencs a Gaza (El Periódico 23.08.2014) i res a fotre pels 200'000 morts de Síria (El Periódico 23.08.2014). Considerar legitim trencar el blocus israelià per portar ajuda humanitària amb la "flotilla de Gaza" i desaparèixer mediàticament quan els russos envien el mateix tipus d'ajuda a l'est d'Ucraïna. La Creu Roja, que'ns parla d'una catàstrofe humanitària a l'est d'Ucraïna, però que no escorta el comboi rus en ajuda de la població. L'execució publica de 18 palestinencs per Hamas (Declaració Universal dels Drets de l'Home, articles 8-12), sense judici, a la manera dels talibans a l'Afganistan o la crucifixió dels presoners a Siria per l'ISIS, no han merescut cap manifestació als carrers de cap ciutat (1).
Es per això que, quan Rahola nega als arenencs el mateix que ella reclama per la Catalunya resultant de la divisió provincial de 1833, està en la mateixa línia ideològica d'aquells que defensen el Dret d'Autodeterminació, però no per a tots. O el dret a la vida: però per a unes persones més que per a d'altres. Passar-se per Human Rights Watch i veure com paren molt de compte amb qui es fiquen és un veritable punt, de veritat.
Tot això me porta a dir que tota aquesta penya és un perill per la democràcia. Si encara els queda un gram de bona fe, jo els aconsellaria llegir al menys el primer article de la Déclaration des droits de l’homme et du citoyen (1789): Les hommes naissent et demeurent libres et égaux en droits. Clar que, ja que hi som, tampoc estaria malament recordar l'article 4: La liberté consiste à pouvoir faire tout ce qui ne nuit pas à autrui: ainsi l’exercice des droits naturels de chaque homme n’a de bornes que celles qui assurent aux autres Membres de la Société, la jouissance de ces mêmes droits. Més enllà de la llengua francesa, el que vol dir el contingut no és complicat d'entendre, dic jo.
Ara que, si després d'això, volen sortir a manifestar-se o a la TV per defensar l'indefensable ... encara estem en un país lliure i ningú morirà decapitat, crucificat o afusellat públicament per fer-ho.
- (1) Ah, si. El lider de Hamas i l'oficina política dels talibans es troben a Doha (Qatar). I recentment un ministre del govern alemany ha acusat Qatar del finançament de l'ISIS. Mentre tant, el Barça porta amb orgull el nom d'aquesta monarquia totalitària a la seva samarreta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada