Us he de confessar que una de les coses que més me sobten del nostre país és que, malgrat tota la recerca que s'ha fet tant sobre el passat idil·lic de la Catalunya medieval com sobre el paisatge viscut i els seus indicadors, hi hagi tants pocs estudis sobre la utilitat de les forques que marcaven els límits municipals durant el període que va des de l'edat mitjana fins el primer terç del segle XIX.
Tenint en compte el nombre de seguidors de bandes de metall satàniques, de fans de l'estètica zombi, dels investigadors del paranormal, i dels imitadors de Carmen Mairena ... se'm fa estrany que a cap ideòleg de la Barcelona Parc Temàtic no se li hagi ocorregut pensar en fer de la Creu Coberta un nou centre d'atracció turístic recordant que, des del segle XV fins a principis del XVIII, s'hi alçaren algunes de les més famoses forques de la ciutat. Jo estaria fins i tot per suggerir a aquests creatius que's llegissin el treball de A. CHIMISANAS i J.R. ILLA: Noves dades sobre les Forques de Barcelona de 1320 i avaluessin l'idea de recuperar les nostres tradicions culturals amb una festa popular on la penya reviuria l'il·lusió dels avantpassats els dies en que els condemnats eren executats.
Aquesta recuperació es podria ampliar amb un itinerari en bus turístic que, sortint del cutrerio del Museu de Cera, fes una aturada a la Creu Coberta i seguis amb una visita a les restes de les forques mencionades pel treball d'aquells investigadors: especialment a l'emplaçament on es creu que es trobava la quinta forca. L'itinerari es podria acabar al vespre a un antro de Castelldefels on, abans d'un cremat nocturn a la platja, els guies passarien un àudio-visual resumint els punts forts de l'estudi de Flocel Sabaté: La pena de muerte en la Cataluña bajomedieval.
Una altra alternativa seria un circuit pel centre de la Barcelona medieval, on es seguiria l'itinerari del suplici de Joan de Canyamars, i que acabaria amb un dinar a Sant Jeroni de la Murtra (Badalona) amb fetge de xai amb ceba com a plat principal.
Durant el dinar, una representació teatral explicaria als turistes una versió apòcrifa de la paremiologia: Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat ... S'explicaria als turistes que, en una època en que als dos bàndols lluitaven mercenaris estrangers i on també s'enfrontaven militars d'origen català i castellà, hi ha encara gent que, malgrat tenir estudis, segueix creient encara en la imbecil·litat de la consigna. Entre ells, molta gent que no té ni idea de què va passar a la Guerra dels remences, o de qui eren Francesc de Verntallat i Bartomeu Sala, ni de qui eren ni d'on venien els seus enemics. També s'explicaria als turistes més propers a l'estètica zombie que qualsevol cosa que hagin pogut veure al cinema és pura conya, comparat amb l'horror amb el que els jutges aplicaven els aspectes més salvatges del feudalisme a Catalunya (veure CHIMISANAS i ILLA, § 2.3 Dret de Corps i entorn cultural).
Una altra variant interessant, aquesta ja fora de BCN i en plan Costa Brava, seria una excursió basada en el treball de Joan MOLLA i Esther LOAISA DALMAU: Puig ses Forques (Sant Antoni de Calonge) que es podria acompanyar d'un petit àudio-visual sobre l'ús que'n feia d'algunes de les seves competències el batlle de la Vila Reial de Calonge (§ 3.2) i també sobre l'abolició l'any 1828 de les execucions populars a les forques (§ 3.3).
Personalment crec que iniciatives d'aquest tipus podrien augmentar l'atractiu turístic del país entre un nou public i fomentar la producció industrial de souvenirs originals (per exemple, la venda de reproduccions de la cullera amb que li van traure els ulls a Canyameres). Si més no, donaria arguments suplementaris a tots aquells a qui ens horroritza escoltar penya amb diploma universitari que es dedica a vanagloriar el passat medieval del nostre país, erigint tesis doctorals i estàtues a un munt de paràsits (idèntics als que corrien per altres regnes) i deixant per l'oblit la lluita del poble per conquerir la seva llibertat. Una lluita que se'ns ha presentat tradicionalment sota la imatge simplista d'un partit entre locals i visitants.
En qualsevol cas, aquestes activitats turístiques tindrien un impacte econòmic més important que el del desplegament del wifi a les platges de BCN. I ja des d'una perspectiva professional, aquest tipus d'iniciatives també permetrien la contractació d'alguns dels més insignes especialistes en estudis del paisatge i els implicarien, finalment, en una activitat econòmicament reconeguda.
Tenint en compte el nombre de seguidors de bandes de metall satàniques, de fans de l'estètica zombi, dels investigadors del paranormal, i dels imitadors de Carmen Mairena ... se'm fa estrany que a cap ideòleg de la Barcelona Parc Temàtic no se li hagi ocorregut pensar en fer de la Creu Coberta un nou centre d'atracció turístic recordant que, des del segle XV fins a principis del XVIII, s'hi alçaren algunes de les més famoses forques de la ciutat. Jo estaria fins i tot per suggerir a aquests creatius que's llegissin el treball de A. CHIMISANAS i J.R. ILLA: Noves dades sobre les Forques de Barcelona de 1320 i avaluessin l'idea de recuperar les nostres tradicions culturals amb una festa popular on la penya reviuria l'il·lusió dels avantpassats els dies en que els condemnats eren executats.
Aquesta recuperació es podria ampliar amb un itinerari en bus turístic que, sortint del cutrerio del Museu de Cera, fes una aturada a la Creu Coberta i seguis amb una visita a les restes de les forques mencionades pel treball d'aquells investigadors: especialment a l'emplaçament on es creu que es trobava la quinta forca. L'itinerari es podria acabar al vespre a un antro de Castelldefels on, abans d'un cremat nocturn a la platja, els guies passarien un àudio-visual resumint els punts forts de l'estudi de Flocel Sabaté: La pena de muerte en la Cataluña bajomedieval.
Una altra alternativa seria un circuit pel centre de la Barcelona medieval, on es seguiria l'itinerari del suplici de Joan de Canyamars, i que acabaria amb un dinar a Sant Jeroni de la Murtra (Badalona) amb fetge de xai amb ceba com a plat principal.
Durant el dinar, una representació teatral explicaria als turistes una versió apòcrifa de la paremiologia: Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat ... S'explicaria als turistes que, en una època en que als dos bàndols lluitaven mercenaris estrangers i on també s'enfrontaven militars d'origen català i castellà, hi ha encara gent que, malgrat tenir estudis, segueix creient encara en la imbecil·litat de la consigna. Entre ells, molta gent que no té ni idea de què va passar a la Guerra dels remences, o de qui eren Francesc de Verntallat i Bartomeu Sala, ni de qui eren ni d'on venien els seus enemics. També s'explicaria als turistes més propers a l'estètica zombie que qualsevol cosa que hagin pogut veure al cinema és pura conya, comparat amb l'horror amb el que els jutges aplicaven els aspectes més salvatges del feudalisme a Catalunya (veure CHIMISANAS i ILLA, § 2.3 Dret de Corps i entorn cultural).
Una altra variant interessant, aquesta ja fora de BCN i en plan Costa Brava, seria una excursió basada en el treball de Joan MOLLA i Esther LOAISA DALMAU: Puig ses Forques (Sant Antoni de Calonge) que es podria acompanyar d'un petit àudio-visual sobre l'ús que'n feia d'algunes de les seves competències el batlle de la Vila Reial de Calonge (§ 3.2) i també sobre l'abolició l'any 1828 de les execucions populars a les forques (§ 3.3).
Personalment crec que iniciatives d'aquest tipus podrien augmentar l'atractiu turístic del país entre un nou public i fomentar la producció industrial de souvenirs originals (per exemple, la venda de reproduccions de la cullera amb que li van traure els ulls a Canyameres). Si més no, donaria arguments suplementaris a tots aquells a qui ens horroritza escoltar penya amb diploma universitari que es dedica a vanagloriar el passat medieval del nostre país, erigint tesis doctorals i estàtues a un munt de paràsits (idèntics als que corrien per altres regnes) i deixant per l'oblit la lluita del poble per conquerir la seva llibertat. Una lluita que se'ns ha presentat tradicionalment sota la imatge simplista d'un partit entre locals i visitants.
En qualsevol cas, aquestes activitats turístiques tindrien un impacte econòmic més important que el del desplegament del wifi a les platges de BCN. I ja des d'una perspectiva professional, aquest tipus d'iniciatives també permetrien la contractació d'alguns dels més insignes especialistes en estudis del paisatge i els implicarien, finalment, en una activitat econòmicament reconeguda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada