 |
| Jello Biafra (1979) |
Per aquelles coses de l'edat -uns perquè sou massa vells per recordar-ho, altres perquè sou massa joves per haver-ne escoltat parlar mai- és possible que creieu que el resultat de les darreres eleccions municipals i autonòmiques han estat quelcom d'únic al món mundial.
Un missatge que, a la imatge del que es deia en seu moment de la Transició espanyola, el món estava esperant per alliberar-se.
Mentre deixo a aquells que es passen la vida donant lliçons d'ètica i de democràcia la tasca d'evangelitzar altres països, avui m'agradaria parlar-te de Jello Biafra i la seva campanya a les municipals de San Francisco.
Estic segur que a molts dels que llegiu aquesta entrada no us diu res ni un tema que porta per títol California Über Alles, ni el nom del grup que l'interpretava: Dead Kennedys. Segurament tampoc el nom del seu cantant: Jello Biafra que, a més de ser un dels rars experts nord-americans en historia del Paraguai, està considerat com una de les referències intel·lectuals del moviment punk americà.
Hi ha qui encara recorda Jello Biafra per la seva campanya electoral per l'alcaldia de San Francisco el 1979 o la seva candidatura a les presidencials del 2000, on va ser batut a les primàries per Ralph Nader. Tornant a la campanya per l'alcaldia de San Francisco, de la que pots trobar alguna informació en espanyol al vídeo d'aquest post, l'autor d'un jurament a la bandera que, a Espanya, l'hauria portat a la presó per una temporada, es va presentar amb un programa que, entre altres coses, proposava obligar els empresaris a anar vestits de clown dins dels límits de la ciutat o la prohibició dels cotxes a tota la ciutat (en aquells temps, la contaminació a la vila era insuportable). També defenia l'ocupació legal de les cases d'aquells que havien estafat al fisc o que els policies poguessin conservar el seu lloc de treball gràcies al vot dels veïns dels barris on patrullaven. La seva candidatura va quedar en 4at. lloc sobre les 10 que es van presentar.
Un missatge que, a la imatge del que es deia en seu moment de la Transició espanyola, el món estava esperant per alliberar-se.
Mentre deixo a aquells que es passen la vida donant lliçons d'ètica i de democràcia la tasca d'evangelitzar altres països, avui m'agradaria parlar-te de Jello Biafra i la seva campanya a les municipals de San Francisco.
Estic segur que a molts dels que llegiu aquesta entrada no us diu res ni un tema que porta per títol California Über Alles, ni el nom del grup que l'interpretava: Dead Kennedys. Segurament tampoc el nom del seu cantant: Jello Biafra que, a més de ser un dels rars experts nord-americans en historia del Paraguai, està considerat com una de les referències intel·lectuals del moviment punk americà.
Hi ha qui encara recorda Jello Biafra per la seva campanya electoral per l'alcaldia de San Francisco el 1979 o la seva candidatura a les presidencials del 2000, on va ser batut a les primàries per Ralph Nader. Tornant a la campanya per l'alcaldia de San Francisco, de la que pots trobar alguna informació en espanyol al vídeo d'aquest post, l'autor d'un jurament a la bandera que, a Espanya, l'hauria portat a la presó per una temporada, es va presentar amb un programa que, entre altres coses, proposava obligar els empresaris a anar vestits de clown dins dels límits de la ciutat o la prohibició dels cotxes a tota la ciutat (en aquells temps, la contaminació a la vila era insuportable). També defenia l'ocupació legal de les cases d'aquells que havien estafat al fisc o que els policies poguessin conservar el seu lloc de treball gràcies al vot dels veïns dels barris on patrullaven. La seva candidatura va quedar en 4at. lloc sobre les 10 que es van presentar.
4 comentaris:
Tot i tenir coses que fan que sembli que estigui com un ruixador,sempre m´ha agradat en Jello Biafra.Els Dead Kennedy´s sempre han estat una de les meves bandes preferides,tant pels seus textos com pel seu sò electritzant,tant particular d´ells.I què dir de la seva manera de tocar els collons en política,barrejant mesures autènticament trencadores amb d´altres completament hilarants.Jello Biafra: tota una referència.
Doncs ja que estem en el tema de tocar els collons en política, les imatges de l'Ada al metro i a l'ajuntament del meu barri i l'aturada dels desnonaments m'ha arribat a l'ànima, mira. Això si que és començar a semblar-se a Dinamarca, i no el que han fet durant anys tots els altres per fer del nostre país una mena de republicà bananera!
Si tio,com a mínim una mica d´empatia,que és el que les polítics tradicionals de tota la vida no tenen.Igual que el Diumenge,que va fer eld discurs de la presa de poder com a alcaldesa a peu de carrer i no des de salt del balcó.Sembla una burrada,però crec que no ho és.Més aviat un gest simbòlic que diu molt,igual que presentar-se en metro al teu barri el primer dia de feina apreocupar.se pels desnonaments pendents,entre altres coses.Només espero que continui així i que la deixin fer,cosa que ja és més difícil.
El Periodico portava dues noticies sobre l'Ada que m'han emocionat, mira: Ella també ha plorat i Barcelona es retira de l'acusació contra dos estudiants detinguts el 29-M.
Publica un comentari a l'entrada