Crec que va ser Cruyff que va dir que al Barça de no recordo quina època li faltava un "instinto asesino" que li hauria de permetre rematar un partit quan podia fer-lo i no deixar al rival l'oportunitat de recuperar-se. Els anys passen i segueix faltant el "instinto asesino". Una final que s'hauria pogut guanyar de carrer ... i a patir com sempre.
Però el més important és que l'han guanyat un altre cop !!!
Però el més important és que l'han guanyat un altre cop !!!
4 comentaris:
En dies com avui, ha de ser veritablement difícil haver vist el partit de la final, comprar El País, llegir com te l'expliquen i seguir creient en la veracitat de qualsevol altre cosa que't puguin dir. Si els articles (al menys a la seva edición nacional i a la internacional) són d'un trist patetisme anti-elQueJaSabs, cal destacar el de Cayetano Ros. Clar que, tot s'ha de dir, l'article d'en Cayetano no destil·la la bilis del de Julián Ruiz a El Mundo. Menys mal que Rubén Rodríguez dona una nota de conya informal a El Confidencial amb: El Barça consigue su Champions... y ya tiene más títulos en color que el Real Madrid i que la portada de Marca destil.la un encomiable bon rollo!
Al bell mig de la noticia sobre el ultraje a los símbolos y emblemas nacionales, como el himno o la bandera que publicaven ahir a La Vanguardia, hom podia trobar un titular que seria normal a qualsevol país democràtic: "La fiscal general del Estado sostiene que los símbolos "pueden ser ultrajados". El que la fiscal general no diu és que els dirigents del PP (i uns quants del PSOE i de C's) farien bé d'escoltar "God Save the Queen" dels Sex Pistols, o "American Idiot" de Green Day, abans d'inscriure's a un curs de democràcia a distancia al CEAC.
El cas és que dos símbols nacionals com el Rei d'Espanya i el president del govern d'aquell país no es van dignar a presentar-se, cosa que si van fer a la final de l'any passat entre el Real i l'Atlético. Es una noticia que no ocupa les portades que va ocupar la noticia de la xiulada, però on se'n diu alguna cosa a El Plural i a un article d'en Emilio Pérez de Rozas a El Periodico que val la pena llegir-se.
En fi que, un cop més, en això del discurs del todos somos españoles, es demostra des de los símbolos del Estado que uns ho són més que d'altres (per no dir que uns ho són i altres no). Que xiular al Rei pot ocupar totes les portades i no el seu menyspreu institucional per un equip que, diuen, fa part del seu regne. Serà dur trobar arguments per explicar que compartim aquestes institucions i seguir fent-nos creure que fem part del mateix projecte.
Doncs sí,si el futbol ja reflexa la situació imagina´t el dia a dia.Val a dir que,en representació del govern de Madrid van fer anar a l´amiga de´n Sinfu,la tia Soraya (que,a més a més i segons fonts consultades pel GS és del Valladolid).En fi amics,visca el Barça!.
I és ben cert que,fidels al tarannà del club,un cop més vam acabar patint.Però,un cop més,va valer la pena.
Com corren les noticies! A mi van dir-me que ningú estava al corrent de lo d'en Sinfu i la Soraya i ja se sap fins a La Ràpita.
Tornant al partit, ja hauràs vist que, al final, no me van deixar arbitrar la champions i li van encomanar a un turc que, preocupat per fer-li la pilota a Platini, no es va atrevir a traure la vermella ni al Vidal ni al tio que marcava a Suarez.
Publica un comentari a l'entrada