Del nostre corresponsal itinerant Amiliu Ponsal Sosito.
Estava jo fent un estudi sobre la concentració del sal als Glaciars de Chile, un d'aquests estudis que encarreguen al Darp de la cheneralitat i que en principi havia de fer un doctor en geografia física que tots coneixem, però que estava massa ocupat per poder-se dedicar a aquestes martingailes (es veu que no li fa falta la pasta) quan vaig entrevistar a un salinero que em va assegurar que coneixia en Hands i que havia deixat la seva carrera musical per a dedicar-se al negoci de la sal. No parava de xiular allò de "cuando calienta el sol..." i vaig decidir investigar a fons que hi havia darrera d'aquella història. Pel que sembla en Hands és reconegut al món mundial i ja li han fet poemes i fins i tot un grup de fulanes (no sé si prenen colacao) també li han dedicat una cançó. Ara el col.lega dissimula i diu que mai ha begut cerveses amb l'ex-cantant i que només beu birra sense alcohol. Quines penques!!!
3 comentaris:
Si senyor,això li vaig dir a ma mare:"dejo de dar la barrila con la guitarra,madre,para ser salinero".
Jo no sé si us he explicat mai l'anècdota d'en Alberti. Estava jo a Gerri de la Sal amb la meva ex i el gran poeta va caure per allà a la festa major. Una noia vestida de pubilla va i li va oferir un detall típic del poble. Un sac amb l'etiqueta de "Sal de Gerri". El tio se la va quedar mirant amb una cara que pa què. Només uns quants iniciats ho vam enganxar i ens vam pixar de riure. Dit això, ara que hi penso, no sé com interpretar lo dels 50 kg de "Sal del Delta" ...
Canviant de tema, Hands. Tu vas deixar la guitarra per engreixar gambes. Lo de la sal va venir després. Aviam, precisem, que després tot son malentesos. Que quan parlo de gambes, me refereixo a crustacis i a les espècies de decàpodes, que després tot son interpretacions guarres de la vostra part, tios.
Publica un comentari a l'entrada