barretines universals

sobre el futur del capitalisme ... i el nostre

Albània

Companys,ja torno a ser per aquí. I és que, afortunada- ment, cap albanès m´ha oferit la seva filla i això que, tot sigui dit, n'hi havia de bones i de millors.Tret d'això, Albània és una barreja absoluta de passat i present, on encara conviuen estructures urbanes totalment caòtiques (menys a Tirana), entre vivendes grises de l´època socialista amb blocs de pisos nous i molts blocs de pisos encara per acabar amb un cert aire d'abandonament. Els paisatges rurals són un xic desoladors, amb aquests blocs a mig fer col.locats al bell mig de camps de conreu i paradetes infinites a peu de carretera,de pagesos oferint els seus comptats productes. Inclús les zones turístiques estan prou deixades (sabeu la impressió que fa entrar a Vlorë -sobre 100.000 habitants- de nit i veure bandes de gossos campant pels carrers on no es veia absolutament a ningú? tot tenia un cert aire d'irrealitat o de ficció). Malgrat tot això és un país que ve d'on ve i que està intentant fer-se un lloc a la Unió Europea (han triat mala època,però), amb un creixement lent, potser excessivament lent, però insistent. Continua essent un lloc on la major part de les matèries primeres encara les han d'importar i això es nota, ja no en els blocs de pisos, sinó també en les carreteres i autovies, les quals estan fetes a trams.També dir-vos que ens vam moure en uns cercles una mica especials que recordaven molt al llibre aquell que en Batty va tenir a be deixar-me, i que es deia "Muerte con Pingüino". No entraré en més detalls. En fi, un lloc que si no vas per qüestions de feina, per a anar de vacances t´ho has de pensar.

disgenesia i idiocràcia

L'home primitiu vivia en un medi hostil caracteritzat per una alta probabilitat d'extinció, fet que es traduïa en una rigorosa selecció natural que promovia la supervivència dels més forts i dels més intel.ligents dels individus de l'espècie. Amb el desenvolupament de diferents tecnologies, en lloc d'adaptar-se biològicament al medi, l'home va adaptar el medi a les seves necessitats. El resultat va ser una distensió de la selecció natural i un augment de la variabilitat genètica ja que, molts genotips inviables en temps primitius, van passar a tenir tenir possibilitats de supervivència i de reproducció: per exemple, miops, diabètics i madridistes, haurien tingut molt poques probabilitats de supervivència fa 50.000 anys. El terme de dysgenics (esp. disgenesia) està doncs lligat a l'augment de la freqüència fenotípica de les anomalies de l'evolució. Aquest és justament el tema del film Idiocracy de Mike Judge. Segurament la realització i el script del film siguin millorables, però l'historia que li dona suport és impagable.

GS ha trobat els Albertos

Després d'un infatigable treball d'investigació i de recerca als pitjors antros i garitos del país, la redacció del GS va  rebre un sobre anònim i confidencial, enviat des de Girona.  El sobre en qüestió contenia una lletra on se'ns proposava que, a canvi de dues velles edicions del Strahler i cinc copies d'El model de Potencial de Població: Cercle Únic i Cercle Doble (es veu que encara s'explica a les millors universitats!), se'ns donaria el nom d'un confident que'ns podria informar d'on es trobaven els Albertos. Vam trobar les publicacions al garatge d'un gitano de Gràcia, que'ns va demanar a canvi el telèfon d'en Bou per fer-li les ungles: coses de negocis.

Com no el teníem, li vam donar el d'en Sauri afegint que'n Bou havia tingut un accident de moto i que ja no era el mateix. Vam entregar el material i ens van donar el nom del confident, que'ns va passar les coordenades professionals d'en Javi i d'en Paco. Jo els he enviat un email. Ara falta saber quan se'l llegiran i com reaccionaran. Bé, el cami està traçat: no trigaran en caure.

amici miei, atto secondo: la via crucis

Itinerari per la Cerdanyola modernista

Enviat per en Orlando, amb exigència de publicació i amenaça de prohibició de tornar a beure una birra al 1916 cas de no fer-ho. Doncs això que, en el quadre de les Jornades Europees de Patrimoni 2011, el Museu d'Art de Cerdanyola organitza un Itinerari per la Cerdanyola modernista al centre i el barri de baix. L'itinerari és gratuït i té una durada de dues hores que s'acabaran en una trompa de germanor al 1916, que oferirà gratuïtament als participants totes les birres que siguin capaços de beure's. La trobada serà el diumenge 25.09.2011 a les 12h00 al Museu d'Art de Cerdanyola a Can Domènech. A fi de fer la comanda dels barrils de birra necessaris, cal una inscripció prèvia al telèfon 93 591 4130 o al correu electrònic mac@cerdanyola.cat

schweizer bauernkalender : l'edició 2012

En resposta a les nombroses demandes dels membres de la Tripulació del Flint, adreçades de manera confidencial, us informo que l'edició 2012 del  Schweizer Bauernkalender ja està disponible. Seguint la tradició, l'edició d'aquest any del calendari dels pagesos suïssos, es presenta en un format pràctic que us permet d'anotar les dates que no s'han d'oblidar: les reunions plenàries del Departament o l'aniversari de la vostra sogra, per exemple. Aquest aspecte pràctic es combina al·legòricament amb imatges artístiques que ens recorden la duresa de la vida pagesa: per exemple, a la foto del costat, Kathrin ens recorda la duresa de fer la bogada a ma, amb aigua freda, i amb un mínim de roba d'abric. El que no l'impedeix d'oferir un somriure que deixa entreveure clarament que, malgrat tot, els pagesos suïssos, també poden ser feliços quan no estan manifestant-se davant del Palau Federal, abocant tractors de fems, en demanda d'ajudes federals.

Un cap de setmana amb en Quim Monzó

Jo, que voleu que us digui, passo sovint per les pàgines de La Vanguardia per llegir els seus articles diaris, és com un ritual, com veure els ninots del Ferreres al Periòdico, o al Forges al País.... Ara, que passar el cap de setmana amb ell, no sé...però si em dóna una mica del whisky que té a casa potser m'ho penso...

albanesos universals ...

L'inesperat viatge d'en Hands al país dels bunkers d'Enver Hoxsa, ens dona l'oportunitat de buscar en els arxius dels albanesos universals. Força és de constatar que, més enllà dels retrats que hom pot trobar a totes les comissaries europees, la llista no és massa llarga. Aturem-nos però en els Belushi. Recordem els films genials d'en John Belushi, que va morir a Sunset Boulevard a causa d'una intoxicació causada per un còctel de cocaïna i heroïna que li va preparar la seva companya (us tinc dit que no us refieu de les dones!). Paradoxes de la vida, va ser en John qui va ajudar Carrie Fisher a deixar la cocaïna. Carrie Fisher? Si, home, la Princess Leia, de la saga Star Wars que, en una entrevista amb publicació australiana, va confessar que durant el rodatge de l'Imperi Contra-ataca anava completament petada de cocaïna. D'en James Belushi, destacar el seu patriotisme, que el va portar el 2009 a demanar la nacionalitat albanesa ... aprofitant que s'havia convertit en l'imatge de la tercera companyia de telefonia mobil del pais: Eagle Mobile.

Si, ja sé que esteu pensant en un altre personatge. Però l'Albano Carrisi (que així es diu el tio), és italià. I el seu nom només respon a una iniciativa simpàtica del seu pare, que havia combatut sota les ordres de Mussolini a Albània, durant la Segona Guerra Mundial.

una altra de lipdubs ....

No, aviam si ens entenem. Es que, amb la que estan organitzant els espanyols altre cop amb l'historia de la llengua, m'he dit que valdria la pena que algú li passi al Perro Jota aquest Lipdub i d'altres que, en circumstàncies normals ... en fi, ja m'enteneu. Penso en el de l'independència a Vic, o en el de la Garrotxa. Però sobretot, en els que es van fer en el quadre de la campanya: Mallorca m'agrada!  Per exemple, aquest d'Ariany, o aquest de Sineu. Per no parlar de la cara que se li quedaria al Corpinyox amb aquest de Felanitx , pel tema escollit i per les banderes que surten a la fi del tema!  Que estic orgullós de haver viscut al carrer que porta el nom d'aquest poble, collons!  I també que aviam si hi vaig un dia.  I ja per acabar, un detall per en Hands!  I com no, un vídeo irlandès d'una qualitat raríssima dedicat al Sinfu. 

benvinguts al nou GS

Res, que m'estava avorrint a la yeshiva, mentre ens passaven una tarda de clàssics del Pentateuc. I m'he dit: ja que ets rabee i totes aquestes histories te les coneixes de memòria, perquè no fas veure que fas una altra cosa i actualitzes una mica el look del GS, que ja fa temps que vas dir que ho havies de fer i no has fet res!  Ja veieu el resultat. A favor, diria que és més fàcil de llegir (ja me direu si en totes les pantalles). En contra, hi han coses que han suportat malament la novetat: per exemple l'antiga foto de presentació del blog o el widget de Catalunya Ràdio. També us proposo de donar un cop d'ull als enllaços i a una nova pestanya anomenada caixa d'eines, on aniré ficant programillus gratuïts (per l'us personal!)  recomanats pels sistemes operatius Windows (I'm sorry, Sinfu!). Ja me direu que us sembla, companys!

When Pigs Have Wings

Potser m'equivoco, però aquest film sembla excel·lent i, just veient el tràiler, estic convençut de que l'hem de veure en quan podem. Després d'una tempesta, Jaafar, un pescador palestí de Gaza, es va trobar a les seves xarxes un porc que havia caigut d'un vaixell de càrrega. Decidit a desfer-se d'aquest animal impur, intenta vendre'l per a millorar la seva miserable existència. En aquesta tragicomèdia, el poble de Gaza (atrapat entre la quotidiana pobresa absoluta, les intrusions de les tropes israelianes i els dictats dels islamistes) està representat per aquest pobre pescador que no té cap altra preocupació que sobreviure. Jaafar, és una burla contínua de si mateix, fins i tot en moments tràgics. Tota la història es desenvolupa en una clau de humor incissiu ... El missatge de Jaafar es que si ens podem entendre a l'escala individual, malgrat les nostres diferències, també ens podrem entendre un dia, a l'escala col.lectiva.

UNESCO Biosphere Reserve Europe’s Amazon

Heu escoltat parlar d'aquest projecte, inscrit en el projecte més general del Danube River Network of Protected Areas? De fet, es tracta d'un projecte que van començar Hungria i Croàcia, amb la signatura d'un acord de cooperació, el 18 septembre 2009, per protegir l'àrea compresa entre els rius Danubi, Mura i Drava. Aquest acord va obrir un procés que ha cristal·litzat el 28 de Març 2011, en un acord més important entre Hongria, Croàcia, Àustria, Eslovènia i Sèrbia per definir i protegir l’Amazones d'Europa [1][2], un projecte de cooperació transfronterera pel que el WWF militava des de fa ja uns deu anys. La nova àrea protegida traversa cinc països i s'estén sobre 700 km de rius i 8'000 km2 de paisatges naturals i culturals únics.

Chico i Rita

Realitzada per Fernando Trueba, aquest cineasta dotat de la capacitat de mirar amb un ull cap a Cannes, mentre amb l'altre mira cap a Hollywood. Amb l'estil de dibuix de l'inoblidable Vibora, realitzat per en Xavier Mariscal i la musica del gran Bebo Valdès. Un film del que la critica cinematogràfica suïssa s'ha quedat enamorada. En resum, un film d'animació que es presenta com un esclat de sensualitat a cada pla, una historia d'amor apassionada, una oda a la musica jazz en un moment en que les influències cubana i americana cristal·litzen en quelcom de màgic. 

La collita de la sal

Companys! ja se sap que és el que ha estat fent en Hands els darrers dies. No ha estat culpa del Facebook, o de les llargues nits veient Punto Pelota, o fins i tot de les seves videoconferències amb el Don Vitto (ves a saber quins negocis es porten entre mans).... el problema és que hi havia sal per donar i per vendre (és una manera de parlar) i el pobre nano l'han tingut recollint flor de sal sense parar i li ha caigut el cabell! o serà que s'ha rapat per escapar-se de la Guardia Sibil...

com recoltzar a un candidat...

I és que de vegades sembla que tot ja està inventat en política, però no és veritat. Veieu que fa aquest seguidor del Putin (que no Putín) per ajudar-lo a guanyar... ara que hi haurà eleccions al Regne d'Espanya...ja sabeu com ajudar (amb totes les de la llei) al vostre candidat. "Manos a la obra?"

Smithwick's 1710

Demà, farà 297 de la caiguda de Barcelona, després del llarg setge que va dirigir el Duc de Berwick. L'aristòcrata anglès (responsable de la derrota catalana i de la Duquesa de Alba) va passar una temporada a Irlanda, just abans del neixament el 1710 d'una cervesa que encara podeu beure per aquestes contrades i de la que he aconseguit un got, que espera el moment en que el Doc vingui per aquestes terres...o que jo mateix li porti! Apa, torno al 1934, a un altre derrota...pel que sembla, quan el general Batet va tenir al davant seu al President Companys, l'únic que li va dir va ser "Collons, quina nit"

Never Mind The Bollocks !

Gaia, associació belga per la defensa dels animals, ha demanat a la població masculina no portar slips el proper divendres 9 de setembre. Aquesta demanda s'enquadra en una acció que te per objectiu sostenir la campanya *Deixeu-los penjar" (Laissez-les pendouiller), on  es tracta de protestar contra la castració sense anestèsia dels garrins mascles. A dia d'ahir, 3'000 homes s'havien manifestat a Facebook per dir que ells participarien a l'acció.
Una altra noticia al diari d'avui ens parlava de la condemnació a 14 mesos de presó sense fiança de dues noies de Zürich de 22 anys per haver drogat a un noi de 27 anys. També de aprofitar de la seva pèrdua de consciencia per haver-li encolat els testicles, decorat les seves parts intimes amb pinta-ungles i plomes. Una vegada la feina feta, les noies li van fer fotos i l'havien sotmès a xantatge. Pel que sembla, va ser la venjança qui va portar a les dues noies a entrar en acció el juny de 2010. La víctima era el company d'una d'elles, però després de haver-la enganyat amb altres dones, ho va intentar amb la seva amiga: aquest va ser l'argument de la defensa per justificar la venjança de les noies. Ara bé, resulta que les noies tenien més antecedents que El Lute. Never Mind The Bollocks !

Barcelona, posa't guapa (i democràtica!)

Una de les coses que més adoro de Brussel·les és l'humor belga aplicat a un dels símbols de la ciutat: el Manneken-pis i les seves representacions més insospitades. Per exemple, jo guardo amb molt de carinyo un mug (una tassa, vaja) amb l'imatge d'un rapper pixant segons l'estil d'en Manneken. I sobre la ciutat i els seus símbols ... a qualsevol botiga podreu trobar exemples hilarants de l'auto-derisió belga. Malauradament, aquest sentit de l'humor i el concepte de la llibertat d'expressió manquen cruelment a  les autoritats de la nostra vila. Dommage!

candidats a la cursa espacial ...

No és una noticia recent, però el GS no s'havia ocupat encara del projecte iranià d'enviar un simi a l'espai: de fet, sembla que la República Islàmica ja ha seleccionat cinc primats, però un sol farà el viatge. Segons l'agència Reuters, els països occidentals estan preocupats perquè la tecnologia balística de llarg abast, utilitzada per col·locar satèl·lits en òrbita,  no sigui utilitzada més tard en el llançament de vectors nuclears. Aquesta reacció contrasta clarament amb les il·lusions del 45% dels  iranians a l'atur (per no parlar del 85% d'iranians que viuen en el llindar de la pobresa, una performance, tenint compte de les riqueses del país). Molts d'ells guarden calladament l'esperança que el simi escollit serà el que apareix en la foto d'aquest post. D'altres creuen que s'hauria de alliberar l'espai necessari a la càpsula perquè aquest primat no faci el viatge tot sol. Afegim a aquesta noticia que, representants del moviment dels indignats, han sol.licitat a l'agència espacial iraniana d'alliberar dues places suplementaries. Seguirem informant.

Res no atura el progrés ...

Una dona blanca nord-americana, que ha tingut un nadó negre, diu que es va quedar embarassada mentre veia un film porno en 3D a un cinema de Nova York. El seu marit, i pare del nen, és blanc i servia a l'exèrcit a l'Iraq quan la seva dona es va quedar embarassada: "Jo ho veig com a sospitós, però les pel lícules en 3D són molt reals i, amb la tecnologia actual, qualsevol cosa és possible", va dir el marit. Jennifer li va explicar que va anar amb uns amics a veure un film porno a Nova York i que, encara que no acostuma a veure films  porno, volia anar a veure aquest per experimentar els efectes en 3D. Segons Jennifer, el nen s'assembla a l'actor negre del film: "Un mes després de veure la pel.lícula, vaig començar a sentir-me marejada i els resultats del test d'embaràs van ser positius", va dir. Jennifer admet que el seu matrimoni podria estar en perill: "Tot i que el meu marit creu en mi, el nostre matrimoni podria estar en perill. Però ell sap que jo li he estat sempre fidel ".