|
| ||||
|
| ||||
| Aquí teniu la primera tanda d'imatges del meu "treball de camp". Vaig visitar durant la segona setmana de juny alguns dels passos fronterers per on van sortir tanta i tanta gent, entre els darrers dies de gener i els primers de febrer de 1939. . El coll de Belitres, a mig camí de Portbou i Cervera de la Marenda, va ser molt transitat aquells dies. Avui, no hi ha controls, els edificis de la duana estan tancats i barrats, i els turistes curiosos es paren |
dijous, 12 de juliol del 2012
El coll de Belitres
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Mira, m'acaba de pujar el sucre quan he llegit lo de A dalt del coll s’hi accedeix a través de la revirada carretera de la costa entre Portbou, l’últim poble de Catalunya, i Cervere, el primer poble francès. Si es que, amb imbècils com aquests, no podem dir res d'altre sinó que tenim el que ens mereixem.
Doncs si t'ha de pujar el sucre, no t'ensenyo d'altres perles que he trobat, que vull tenir la consciència tranquila!
Bé, diguem que després me va baixar (el sucre!). Després que li enviés un email, força educat donades les circumstàncies, demanant-li de revisar el text. Car, personalment, creia que, més d'un dels que van passar pel coll, s'estaria removent a la seva tomba si l'hagués llegit (si, ja ho sé, els morts no llegeixen). Estic esperant la resposta, naturalment.
No sé molt bé si pot ser interessant per a la teva recerca. Però crec que seria interessant que, la propera vegada que baixis a BCN, fixis una cita amb en Benito Panchamé i l'entrevistis abans que ens deixi. Mira't aquest article publicat a La Vanguardia d'avui i ja me diràs:
El vecino de Sants que desembarcó en Normandía. Benito Panchamé luchó en Aragón, Narvik, Normandía, y conoció a los dos líderes de la II Guerra Mundial | "Salté al agua, en la playa de Gold, y las balas golpeaban las olas...", recuerda de Normandía | Desde los aviones de la RAF, se lanzó en paracaídas sobre Francia en numerosas salidas secretas
Ja m'agradaria poder parlar amb ell...de fet, vaig conèixer anys enrere un senyor de Sabadell que també es va allistar a la Lagó francesa un cop acabada la guerra, i les "aventures" que em va explicar també eren dignes d'una pel·lícula de l'Spielberg! Gràcies nen...
So, Just Do It!
Publica un comentari a l'entrada