FreeMake Converter |
Si el passat mes de juny parlàvem del procés global de la immaterialització del munt de llibres, CD's i fotos que arribem a emmagatzemar tots a casa, el mes de setembre passat, us explicava quina havia estat la meva experiència en la immaterialització i la catalogació dels CD's amb que corrien per casa. El nostre bescanvi d'opinions estava lligat a la música que ja teníem a casa sobre un suport digital.
Avui us proposo de parlar d'aquella música que encara no tenim a casa.
Avui us proposo de parlar d'aquella música que encara no tenim a casa.
- Si el procés comença per un tema que ens crida l'atenció quan l'escoltem a una emissora de ràdio o a un anunci de la TV, soc de la opinió que l'eina incontournable per a tots aquells que tenen un smartphone és shazam: els usuaris apropen el mòbil a la font del só i capturen la música de fons durant 10 segons, l'aplicació analitza el so capturat, en crea una empremta digital acústica i busca una coincidència a una base de dades amb millons de cançons (atenció amb la descripció del wiki, car necessita ser actualitzada! Actualment, tot és més senzill ).
- Un cop conegut quin és l'autor i el nom del tema, depen de cadascú on el vulgui escoltar: potser al tag que shazam haurà creat automàticament, potser a grooveshark (el meu preferit), potser a spotify (on hom podrà escoltar la resta de l'àlbum, temes similars d'altres grups, ...), goear, lastfm, etc. I naturalment, youtube on es pot trobar el vídeo del tema, els comentaris de la penya i també, si n'hi han, els vídeos dels concerts en directe: a més, el meu compte google, me permet d'incloure el tema en una playlist accessible des del meu ordinador (o qualsevol altre) i també des del meu smartphone.
- Potser que, abans d'adquirir el tema (tothom té dret a guanyar-se la vida), voleu guardar una copia personal del vídeo abans que desaparegui de youtube. O potser que voleu baixar-lo en format mp3 per incloure'l a songbird, per llegir la lletra mentre l'escolteu. Seguint amb la estratègia de utilitzar eines senzilles, gratuïtes, però d'una eficàcia redoutable, que podeu utilitzar segons les vostres preferències pel que fa a la qualitat, la velocitat de càrrega, el nombre de formats de sortida, ... :
- El meu swiss army knife és FreeMake: t'ho permet fer tot i t'assegura que tot correrà sense cap problema en la plataforma que hagis escollit com a destinació. Es molt fàcil d'utilitzar, ràpid en les càrregues i les conversions, i la qualitat és força acceptable.
- Una altra alternativa swiss army knife és free studio, una eina molt completa i també d'un ús molt fàcil que també us recomano si voleu transformar els fitxers descarregats en un format optimitzat per escoltar-lo a un smartphone o a una tablet.
- Per acabar, no podem oblidar a tube catcher, una bona eina que també permet baixar-se una copia de qualitat al menys igual a la de la copia publicada.
- Finalment, una bona catalogació del nostre material audiovisual ens permetrà trobar ràpidament l'artista, l'àlbum o el tema que cerquem al nostre lector: jo us vaig proposar Songbird (del que també us recomano la versió pels smartphones), però el mateix val per Windows Media o iTunes. Per a la catalogació dels vídeos i dels fitxers mp3, jo utilitzo un una eina alemanya gratuïta que trobo genial: Mp3tag. Es molt fàcil d'utilitzar, pots barrejar temes de grups i estils diferents i editar-los individualment, pots incloure el cover de l'àlbum que estarà encapsulat al fitxer per sempre més ... Voilà, el trobo de conya.
Notes:
- Gairebé totes les eines de les que us he parlat son gratuïtes i sense cap tipus de publicitat. No oblideu de fer una donació si us satisfan. Recordeu que tothom té dret a guanyar-se la vida amb el fruit del seu treball.
- Fer-nos participar de les vostres experiències o opinions en els comments d'aquesta entrada no farà sinó millorar-la i donar-nos idees que potser mai no se'ns haurien ocorregut.
- Punxeu aquest enllaç per consultar d'altres articles sobre la immaterialització en aquest bloc.
14 comentaris:
Moltes gracies per tota la informació de avui, es super practica i superinteresant. Aniré proban les diferents opcions, per vuere amb quina em quedo.
Te responc aquí al mail que m'has enviat:
Seria posible trobar una pàgina on pogués veure les lletres de les cançons i la seva traducció de l'anglès?
En l'entrada sobre la immaterialització del passat 30.09.2012 presentava Songbird com el media player que utilitzo per escoltar els meus mp3, però també la radio d'internet. Entre els add-on dels que parlava, hi ha MLyrics, que't permet de veure desfilar la lletra del tema que escoltes, es trobi al teu fitxer mp3 o a la ràdio. Sobre les pàgines del web on puguis trobar les lletres d'una cançó n'hi han un munt: pots començar amb wikia, amb ~ 1'800'000 lletres, o lyrics.com. Per la traducció, jo te recomanaria d'utilitzar google translate. El resultat de la traducció iguala o supera el que pots trobar en moltes d'aquestes pàgines.
Aclariments sobre les donacions
Es només que, si te baixes una aplicació, que la trobes útil i que t'agrada i penses utilitzar-la, és just de fer una donació a la persona que ha fet abans donació dels seus coneixements i del seu temps per posar-la a la teva disposició. I això independentment del preu que vulguis posar-li: normalment, entre 5 i 15$, segons l'opinió que't valgui l'aplicació. Recordem que és gràcies a aquest tipus de donacions que podem disposar de Wikipedia i tantes altres aplicacions que li donen sentit al fet de tenir un ordinador a casa. Això que és evident pràcticament arreu del mon, no ho és malauradament encara a casa nostra.
Estic d´acord amb el tema de les donacions,em sembla just.
D´altre banda, torno a agrair la informació, que trobo super practica.
Gracias Roy!!!
Doncs una altra de propina. Ahir al vespre vaig crear una playlist a goear. Més tard, me vaig baixar l'aplicació Android del goear ... La llista que vaig crear al web, podia escoltar-la al phone. No és la mateixa qualitat, però es deixa escoltar.
Digueu-me tecnològicament endarrerit,però el cert és que estic marejat amb tanta informació.Una altra cosa és que la trobo tremendament útil,això si, si et trobes en les circunstàncies adients.En fi,suposo que és questió de ganes i de posar-s´hi,i de tenir els aparellls corresponents.
Las circumstàncies adients, els aparells corresponents ... Res de tot això va impedir en Toloriu comprar-se una calculadora que tenia problemes per fer funcionar. I mira-te'l ara que content que està! I mira també on ha arribat en Sinfu que, en el seu temps, es va barallar un dia amb un tio perquè li va dir VAX-11, i es pensava que era un insult.
Si,si comprada....no vam quedar que era robada i per això no sabiacom anava?
Això ho va dir en Sinfu. Però ja saps com és. Segur que va ser ell qui li va mangar a en Puig i després se la va vendre al Toloriu. I amb la pasta que's va treure segur que va passar-li pinso a en Puig perquè l'aprovés.
Vull aclarir però que, el dia de l'examen, en Sinfu va sortir de classe un moment per fer una cosa que els homes han de fer sols, i va tenir una inspiració. Gràcies a això, avui és un home íntegre, i pot mirar-se orgullós al mirall mentre es passa la màquina per tallar els pels que li surten del nas.
Doncs si tio,amb l´examen de puta mare que li va sortir li va anar d´un pel que no el fitxessin per a Ecotècnia.Potser ara treballarieu al mateix ram,mai se sap.
Segurament. A més que estic segur que, amb les seves avarques i l'americana de senyor encarregat de Filiprim, no tindria cap problema amb el dress-style de l'empresa. Ara que hi penso ... No seria una estratègia perquè el fitxessin?
Doncs ara que ho dius si que ho tenia tot:un examen collonut,un look com cal...no sé,alguna cosa deuria fallar per què inclús com a excelent comercial que és(les seves pràctiques al English Market i els seus negocis amb els porcs alal,ho corroboren),Ecotècnia hagués triomfat a base de be.
Bé, han passat els anys i veig que encara corren rumors sobre la calculadora, l'examen d'informàtica...
Ara que estem sols, us explicaré (com un dia ho vaig fer amb el Long John i el Real Madrid) tota la veritat.
Tot va começar el dia en que un aplicat alumne sabadellenc (de cuyo nombre no quiero acordarme), company nostre d'estudis, i que no es deia com jo, va trencar la mina del llàpis a una classe del Toloriu. Els seus renecs van fer que el pobre Toloriu es quedés en blanc i fos incapaç d'acabar-nos d'explicar la famosa teoria del cercle doble dels collons. Aquell noi sabadellenc (qui ens ho havia de dir, ara és terrassenc!) va veure com el profe s'indignava i per no haver de pagar "el pato" (això de pagar, ja se sap...) li va dir que coneixia un mendes que tenia uns poder increïbles, que era una calculadora humana, i que per poca pasta, podria ajudar-lo en les seves investigacions matemàtiques. Al Long John no li va fer massa gràcia, per què ell es pensava que ELL era el favorit del Toloriu i ara veia que mai no podria ser un famós geògraf teorètic-quantitatiu (bé, aquesta és una altre història que algun dia explicaré). Va ser llavors, quan una fred matí de quart de carrera, en Toloriu es va presentar a classe amb una calculadora gegant. Ningú no va veure que també duia una mena d'auricular adherit a les ulleres...era una mena de transmissor que possibilitava el contacte entre el geni de les mates i en Toloriu. El que passa és que com que el Toloriu també era de la verge del puny, de vegades, el mendes li donava resultats equivocats o simplement no deia res, fent-nos pensar que la calculadora era robada i sense piles (de fet, la calculadora era robada i mai no havia tingut piles....) el cas és, que, anys després, el geni de les matemàtiques es va fer famós a la tele, i fins i tot va arribar a treballar amb el ZP, cosa que demostra que tots els càlculs del Toloriu als seus estudis són erronis!
Pel que fa al famós examen d'informàtica, només diré que gràcies a tenir un bon amic, vaig aprovar! Jo estava suant com un puta, per què ja sabeu que els ordinadors i jo mai no hem sigut amics, però com ja he dit, gràcies als consells d'aquest amic tan guapo, ara sóc el que sóc!
Home, ja sé que dir que "de aquellos polvos, vinieron estos lodos" no queda massa bé en aquestes circumstàncies. Però, honradament, crec que tampoc està bé culpar als companys quan hom s'ha convertit en una mena de gàngster internacional de les calculadores buscat per l'Interpol i la TIA des de fa dècades. A més, que lo de treure-li la feina a en Long John, amb l'il·lusionat que estava, va ser francament lleig. Un dia va confessar-me que no passa una nit sense recordar-se de tu. Imagino que deu ser que't troba a faltar.
Publica un comentari a l'entrada