Enviat per correu per en Sinfu. Ja té raó en Pere Navarro en voler acabar amb el concert basc: el que sigui, abans de posar-se les bones qüestions que no agraden als que el manen. Això dit ... quina llàstima de no viure a Catalunya i conèixer Europa de lluny molt més del que sembla conèixer-la el presentador. Vull dir que, imaginar que Barcelona-Tarragona serien el motor del sud d'Europa perquè els vaixells que arriben d'Asia i que avui es dirigeixen als ports de la Mar del Nord podrien descarregar als ports catalans i transportar les seves mercaderies a través del corredor mediterrani ... és oblidar que el TGV fa anys que corre entre Paris i Marsella (poc més de tres hores de trajecte, quantes des de Barcelona?), que no te res d'un petit port de segona categoria. Personalment, m'agradaria pensar que un dels grans guanys de la independència fos que els ciutadans d'aquest país guanyessin en modèstia i respecte pels altres pobles del seu entorn i deixessin de considerar-se el melic del mon. No és veritat i, a més, és una actitud que no fa sinó generar la més gran de les antipaties ... I, per aquells que ho obliden, el tren d'alta velocitat haurà de passar per França si vol arribar a l'Europa Central i del Nord. Unamuno deia que el que ens perdia als catalans era el gust per l'estètica. Jo afegiria que el que ens perd pel damunt de tot és una nul.la capacitat de negociar de manera intel·ligent (ens la foten un cop darrera l'altre) i una ignorància secular sobre la geopolítica.
1 comentari:
Sé que, després del que va passar ahir al Camp Nou, aquesta entrada pot semblar una provocació (clar que, per provocació, la d'invitar en Ramoncín, tampoc va estar malament). Si penseu que vaig escriure aquesta entrada a mitjans de setmana, amb la idea de publicar-la avui, comprendreu que dues noticies que es van publicar ahir, me fan pensar que els raonaments que exposo no van completament desencaminats. La primera de les noticies té a veure amb la renúncia del govern francès d'unir París amb la frontera per alta velocitat (publicada divendres passat al Vilaweb). La segona noticia, té a veure amb la preocupació de les organitzacions internacionals i dels industrials per la caiguda del creixement, l'increment del deute public i la baixada del consum intern que s'estan constatant a l'economia xinesa (publicada ahir per Reuters). Estic dient amb això que la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent està compromesa? No, i ara! L'únic que vull dir es que es important que s'acabi amb les afirmacions dels sopars de duro, de l'egocentrisme i de la megalomania i comencem a veure'ns tal com som i a donar-nos compte del context en el que haurem de desenvolupar-nos.
Publica un comentari a l'entrada