Us proposo dedicar la setmana a un tipus de cartografia que mai vam veure a classe i que tots sospitàvem que existia. L'entrada d'avui és un homenatge a les pàgines de xkcd, creades per en Randall Munroe, que les defineix com a webcomic of romance, sarcasm, math, and language ... A l'imatge que il·lustra l'entrada, un d'aquells trenca-closques que tots teníem quan érem petits i que només tenia una resposta possible: es diu així perquè es diu així, encara que tothom sàpiga que no te cap lògica ... Començàvem a percebre el que seria el mon dels adults ! Després, vam llegir The Hobbit i vam veure que en J. R. R. Tolkien situava l'est dels seus mapes (East is at the top of the map “as usual in dwarf-maps”) on els altres situen el nord. Va ser abans que en Jorge Verstrynge es fes d'esquerres, en Ramon Tamames de dretes i en Schuster fitxés pel Madrid. Amb un bagatge com aquest, ja no va haver mai més res que ens arribés a impressionar.
17 comentaris:
Nosaltres no vam ser a temps de gaudir d'una magnífica producció sufragada en part pel Dept de geografia de la UAB, i per TV3 que va ser de gran ajuda a les noves generacions de geògrafs del país. Val a dir que va ser una idea original d'un gran cartògraf i d'un gran amic nostre. Ara és de visió obligatòria i forma part del currículum per la gràcia d'aquest gran home.
El suèter del gran home no és el de sempre, oi? Vull dir que, cada X anys, el va renovant amb la camisa, no? Més sorprenent ha estat veure el gran cartògraf rient: me demano què va haver de fer el fotògraf per fer-lo riure d'aquesta manera. Potser van explicar-li alguna anècdota d'en Josep Ma. PenMan?
Jo crec que reia recordant aquelles grans sessions de representació cartografia de l´autopista Terrassa-Manresa per part de...ieeep!en fi,ja sabeu
Per cert tios,què creieu que vol dir la foto de capçalera de la web d´aquell coi de departament?què és tanta gent?:novaiorquesos anant al curro?la darrera fornada de geògrafs?
Una mani?
Jo diria més aviat que és per deixar clar que es tracta d'un departament de geografia humana i que les classes on the rocks d'en Doc no son més que una anomalia geodèsica. Clar que, també podria ser la cua de la penya el dia de Sant Jordi, esperant que'n Sakaldieff els firmi un autògraf de la seva obra més famosa: From Terrassa to Manresa, a mysterious trip to success
ôstia Batty,ara que em nomenes en Sakaldieff:doncs no va un tio l´altre dia a les Salines i em dóna records de part d´ell?.En fi,que ressulta que aquest paio (Albert,li diuen)és biòleg i es dedica a controlar la població de tortuga mediterrània establerta a un bosc que hi ha a la Punta de la Banya (si,que vols?hi ha qui li dóna per la pedoantracologia del Pirineu.Allò que un amic meu diu que a cada pallasso li pega per una gorra de quadres)i és amic de la companya de l´Abel.Ja saps..."el mundo es un pañuelo..."
un bosc que hi ha a la Punta de la Banya, la companya d'en Sakaldieff ... si en Jiménez del Oso aixequés el cap ...
Ara el Sakaldieff també fa vídeos sobre l'autopista
Si, amb tanta corba, podríem dir que és la nostra versió local de la ruta nacional 40 (Argentina). Per no dir que no sé perquè van construir el circuit de Montmeló, tenint a ma una autopista amb tants viratges. Ara bé, poder construir-se, està clar que es podia construir: la prova!
El que no m´ha acabat de quedar clar al cap de tants anys,és a qui de tots els que vam fer la troncal li van birlar el traçat de l´autopista.
Hands, jo crec que la proposta més propera del traçat era la del nostre grup, que casualment va obtenir la pitjor nota!
fijo que sí!,és que no ens podien veure!
Jo ja us vaig dir que no era una bona idea deixar fer el traçat al Pencil Vània al damunt d'una taula plena d'ampolles de birres buides. Si, ja sé que, vist el traçat actual, ens podem imaginar com el van fer els enginyers a càrrec de la obra. Però es que, a més, quan us va demanar en Miró què pensàveu dels badlans, sortir-li amb que era un dels millors temes d'en Bruce Springsteen, no va arreglar gens la cosa.
Clar, el nostre grup tenia l'avantatge de que no volíem espatllar un paisatge que, per qui no ho recordi, va ser qualificat per en Long John com un marco de incomparable belleza. Comentari que contrastava amb la valoració de que Al bell mig de la plana del Bages, com una merda estesa, s'aixeca la ciutat de Manresa. Aneu a saber perquè, el de Santpedor, ho va apreciar d'una manera molt particular.
Quin és el problema?el que passa és que al vell Miró no li devia agradar el Boss.I ja posats,tampoc és que Sor Citroen quedés molt convençuda de la gran resposta d´en Long John a la pregunta "què és el Bages?".
Quan dius que a l'avi Miró no li devia agradar el Boss ... et refereixes al Sinfu? Ara que ho dius, igual no li acabava de convèncer la combinació de l'americana del senyor encarregat de Filiprim i les avarques ... Menys mal que ningú va dir-li que, a sobre, estava que no vegis amb els monyes dels Smiths. Clar que, ara, ha evolucionat i ha canviat de gustos.
Home,ja sabem que en Sinfu allà on hi hagi un bon saxo...
Com aquest?
Publica un comentari a l'entrada