Because It needn't be a Eurocentric world. Encara que ningú ens ho va explicar mai a classe, sabem pel Viquipèdia que la convenció de situar el nord a la part superior d'un mapa i l'est a la dreta té els seus orígens en Ptolomeu. No és exactament el que podem veure en l'imatge que il·lustra l'entrada d'avui: el McArthur's Universal Corrective Map of the World. Primera realització comercial de la sèrie de Reversed Maps, també coneguts com Upside-Down Maps or South-Up Maps. Sempre que no l'expliqui un anestesiant profe de geo, la historia del mapa és divertida. La cosa va començar l'any 1970 a Melbourne. En Stuart McArthur tenia 12 anys i va dibuixar el seu primer South-Up Map ... que el seu profe li va fer repetir ficant el nord on havia d'anar, amenaçant-lo amb suspendre'l sinó ho feia així. En Stuart va passar el curs i, tres anys més tard, estava al Japó gràcies a un programa d'intercanvi d'estudiants. Es veu que uns estudiants americans amb els que va fraternitzar durant el stage, no paraven de fotre-se'n d'ell per viure al fons del mon. Quan va tornar a casa, es va resoldre a publicar un dia un mapa on Austràlia estigués al damunt. Ho va fer el 1979, mentre estava a la universitat de Melbourne, on va editar i vendre el primer South-Up Map modern... en molt poc temps més de 350'000 exemplars ... A dia d'avui, el seu mapa es coneix com el McArthur's Universal Corrective Map of the World. Molt poca gent sap com s'anomenava el profe que el va amenaçar amb suspendre'l.
6 comentaris:
Em sona un colló que hi havia una Mafalda amb una historieta sobre això:crec que deia,Nord o Sud,en relació a què?.A veure si algú de vosaltres la troba.
Escolleix la que més t'agradi, Hands. Per cert, que na Gerarda no ens va parlar mai de Mafalda, oi?
Vaja,ja veig que no només n´hi havia una.I és obvi que Gerda no ens va parlar mai de Mafalda:ja saps que en Quino era argentí i en aquell temps els britànics tenien un petit afer amb Argentina a les Malvines.I ara que penso,tampoc recordo que ens parlés mai de les Malvines (be,per a Gerarda Falkland)
Home, jo de na Gerarda no conec gran cosa d'altre que el que ens va explicar en Sinfu sobre la minyona filipina que corria per casa seva, lo del que feien per les nits quan visitaven els abocadors del Vallès i lo dels gallumbos que li va comprar al Sinfu per donar-li classes de golf. De les seves classes me'n recordo sobretot del nazi que tenia una perfumeria a Rubí i de na Mari Aguas. També de Somàlia i de les fotocopies d'en Wassa.
Esclar, ara t'inventes històries perquè no surti a la llum com et guanyaves la vida quan vas plegar de la Danone. Vas estar a punt de perdre el nord. Sort que una gran amiga teva et va ajudar.
Sinfu, si, tens raó. Però era jove, tenia un cos Danone, necessitava diners per pagar-li el cafè al Campillo i els carajillos al Bou ... i la barba postissa me permetia passar desapercebut durant el dia, quan passava davant de les dones del Departament que pul·lulaven per la disco durant la nit. Però qui va ajudar-me de veritat va ser una altra doctora.
Publica un comentari a l'entrada