Una de les coses més curioses dels òrgans de propaganda de l'espanyolitat és quan intenten presentar-nos la "
situació" a Catalunya des del punt de vista d'una minoria d'origen "
espanyol" que pateix les imposicions d'una majoria d'origen "
català".
Vull creure que el resultat d'aquesta lectura està determinat per uns resultats electorals que no arriben a relacionar amb l'origen dels electors
Per a ells, és segurament difícil de comprendre que algú que té un cognom d'origen espanyol voti a una formació que sostingui una certa idea de catalanitat, ja no dic el sobiranisme. I com el sobiranisme ha estat majoritari al Parlament, imagino que dedueixen que això no és pot explicar sinó per una posició demogràficament minoritària de la població d'origen espanyol, a la que per aquest motiu cal sostenir amb una legislació "
adequada".
Només haurien de fer un tomb per les
estadístiques dels cognoms de la població (1) de l'Institut d'Estadística de Catalunya (
Idescat) per donar-se compte que les seves anàlisis no valen el paper en el que les han escrit (més encara quan han pres la forma de lleis). Clar que, un dels perills de que es miressin aquestes estadístiques és que es posarien malalts si recordessin que hi ha qui diu que
el cognom més freqüent a Catalunya és d'origen basc (2) i també que hi ha qui diu que no es pot descartar que tinguin el mateix origen tots els que el segueixen i tenen el patronímic "ez" (3).
Afegim que els resultats d'uns estudis sobre la genètica de la població van demostrar el 2008 que, globalment i gràcies a les conversions de la Inquisició,
el 30% de la població espanyola és, avui en dia, d'origen sefardita i nord-africà (4). I que les dues regions on aquest percentatge és més baix són, curiosament, el País Basc i Catalunya.
Vull creure que els insults i amenaces
racistes del nacionalisme espanyol que hom pot trobar a qualsevol fòrum d'opinió cap a tot allò que ve del País Basc o de Catalunya, per no parlar de tot allò que te a veure amb el mon jueu i el musulmà, no són sinó el producte d'
un sistema educatiu que segurament no mereix aquest nom, car no ha fet res d'altre que amagar als ciutadans quins son els seus orígens.
Naturalment, hem de tenir en compte que,
si en aquest país hi hagues el més mínim interès per la ciència, faria temps que se sabria. I
si aquest país tingués un sistema educatiu que mereixi aquest nom, també. Mentre tant, haurem de seguir aguantant als fòrums d'opinió de la xarxa el pes de la cridòria del nacionalisme espanyol.
Tampoc
l'escola catalana ha brillat per aclarir res sobre els orígens de la població del nostre país. De vegades, sembla com si el país hagués estat dormint durant segles i no haguéssin hagut d'altres vagues de migració que les procedents del sud de la península durant el s XX. Com si mai no haguéssin existit les que van arribar dels antics països de la Confederació Catalana-Aragonesa o, molt abans,
les vagues migratòries que, entre els segles XV i XVII van arribar des d'Occitània.
Unes vagues migratòries occitanes que, en plena Pesta Negra,
van duplicar la població catalana d'aquella època i van deixar una forta empremta en molts dels cognoms que hom associa avui com catalans, pel sol fet de no ser d'origen espanyol. I sobre aquesta base, també seria interessant que s'expliqués a l'escola perquè aquells catalans que figuren entre els més antics del país, els de confessió jueva (5) o musulmana (6), no apareixen gairebé mai a la seva historia oficial. I quan ho fan, són tractats sovint de manera residual, com si fossin una mena d'extraterrestres.
Me sembla comprensible que aquestes visions es defensin des de la dreta catòlica, però molt menys que es silencii aquest fet des de posicions suposadament d'esquerra.
Ningú sembla tenir ganes de parlar d'aquestes coses i jo estic avorrit d'escoltar i llegir les llegendes psicotròpiques dels experts de les tertúlies i dels energúmens dels fòrums. I resulta que m'agradaria que hom anomeni les coses pel seu nom. Qui som i d'on venim: tots! Qui són els
falsos herois de l'establishment que inunden els nostres carrers amb les seves estàtues i els seus noms a les plaques. I qui són els
veritables herois que, al llarg de la nostra historia, han lluitat per fer del nostre país un espai de llibertat i d'oportunitats. Com recordar a tots aquells que es van quedar pel camí de les fogueres, les forques i els camps de batalla en el seu combat contra unes institucions medievals que no tenien res a veure amb el que se'ns ha volgut vendre.
Així que just pel "
fun", m'he dit que
val la pena publicar aquesta setmana una sèrie de parides que, no sé si son millors o pitjors que les que escoltes habitualment, però si que puc assegurar-te que son diferents.
Espero que aquestes parides serveixin per recordar qui som i d'on venim. Quins han lluitat per fer canviar les coses i quins han fet el tot el que han pogut perquè segueixin igual.
Aquesta és per a mi la qüestió. Tot el demés no són sinó llegendes i romanços amb efectes psicotròpics. Unes llegendes i uns romanços que't proposo veure junts aquesta setmana.
