 |
Finalment el Dream Team de JuntsxSe va trobar en els sondejos electorals la inspiració necessària per resoldre el problema de la mort del procés, mencionada ad nauseam pels cronistes de la premsa del règim si Mas no era investit president.
Després d'assegurar-se el vassallatge de la CUP i la seva auto-flagel·lació per haver-se comportat malament amb els que manen, un generós Artur Mas va oferir als seus súbdits un discurs que recordava el que MacArthur va fer als filipins quan va haver de fugir de les illes durant la invasió japonesa: I shall return.
Esperem que una de les primeres decisions del nou govern de la Generalitat sigui l'aprovació d'un memorial a la platja de Vilassar de Mar, anàleg al MacArthur Landing Memorial de San Juanico Bridge, amb Mas al front dels seus ja ex-consellers.
I abans d'enviar a twitter les stormtroopers per ocupar-se d'Ada Colau, cas que no accepti l'amable invitació d'ahir de JuntsxSe, també espero que els serveis jurídics de la Generalitat s'ocupin del pamflet d'Enric Sopena: elplural.com, i que l'obliguin a disculpar-se públicament per l'article publicat per Miquel Giménez el passat 05.01.2016: “A ver quién tiene cojones de echar a Mas”, on ens presenta una CDC més pròxima a les pràctiques dels chavistes boliviarans que no pas les que imperen a la política de Dinamarca.
També espero que, ara que la CUP ha assegurat amb l'expiació dels seus pecats de lesa bel·ligerància l'èxit futur del procès, els serveis jurídics de la Generalitat s'ocupin com cal de les difamacions publicades per Pablo Planas a Libertad Digital en l'article: La "església" catalana se infiltra en la CUP. On es deixen anar calumnies com: "De hecho, una de las negociadoras de la CUP con Junts pel Sí es Eulàlia Reguant Cura, miembro de la asociación de derecho canónico del arzobispado de Barcelona Justícia i Pau (dirigida por Arcadi Oliveras, quien junto a la monja Teresa Forcades copreside el partido Procés Constituent) y colaboradora habitual de Ràdio Estel, la emisora oficial de la Iglesia en Cataluña". Altres membres de la CUP, com David Fernández, ja van deixar clar en el seu moment que no és possible identificar aquesta organització amb l'església. Així que no hi ha res més a afegir.
I mentre els serveis jurídics de la Generalitat s'ocupen d'atacar en justícia els responsables de totes aquestes calumnies que fan part d'una campanya destinada a debilitar l'independentisme, des del GS ja hem proposat els nostres oficis a la CUP per “renovar, tant com sigui necessari” els diputats que es puguin considerar molestos pels membres del procés de JuntsxSe: començant per aquells que se'n van de farra en els períodes més crítics del país.
Per exemple, després d'un meeting telefònic realitzat ahir per la permanent del GS (en Sinfu i jo), vam decidir proposar El Cojo de Lepanto (veure pàgina a twitter) com a nou diputat. Si aquesta proposta prospera, en tenim d'altres que poden donar substància al circ parlamentari.
Després d'assegurar-se el vassallatge de la CUP i la seva auto-flagel·lació per haver-se comportat malament amb els que manen, un generós Artur Mas va oferir als seus súbdits un discurs que recordava el que MacArthur va fer als filipins quan va haver de fugir de les illes durant la invasió japonesa: I shall return.
Esperem que una de les primeres decisions del nou govern de la Generalitat sigui l'aprovació d'un memorial a la platja de Vilassar de Mar, anàleg al MacArthur Landing Memorial de San Juanico Bridge, amb Mas al front dels seus ja ex-consellers.
I abans d'enviar a twitter les stormtroopers per ocupar-se d'Ada Colau, cas que no accepti l'amable invitació d'ahir de JuntsxSe, també espero que els serveis jurídics de la Generalitat s'ocupin del pamflet d'Enric Sopena: elplural.com, i que l'obliguin a disculpar-se públicament per l'article publicat per Miquel Giménez el passat 05.01.2016: “A ver quién tiene cojones de echar a Mas”, on ens presenta una CDC més pròxima a les pràctiques dels chavistes boliviarans que no pas les que imperen a la política de Dinamarca.
També espero que, ara que la CUP ha assegurat amb l'expiació dels seus pecats de lesa bel·ligerància l'èxit futur del procès, els serveis jurídics de la Generalitat s'ocupin com cal de les difamacions publicades per Pablo Planas a Libertad Digital en l'article: La "església" catalana se infiltra en la CUP. On es deixen anar calumnies com: "De hecho, una de las negociadoras de la CUP con Junts pel Sí es Eulàlia Reguant Cura, miembro de la asociación de derecho canónico del arzobispado de Barcelona Justícia i Pau (dirigida por Arcadi Oliveras, quien junto a la monja Teresa Forcades copreside el partido Procés Constituent) y colaboradora habitual de Ràdio Estel, la emisora oficial de la Iglesia en Cataluña". Altres membres de la CUP, com David Fernández, ja van deixar clar en el seu moment que no és possible identificar aquesta organització amb l'església. Així que no hi ha res més a afegir.
Per exemple, després d'un meeting telefònic realitzat ahir per la permanent del GS (en Sinfu i jo), vam decidir proposar El Cojo de Lepanto (veure pàgina a twitter) com a nou diputat. Si aquesta proposta prospera, en tenim d'altres que poden donar substància al circ parlamentari.
3 comentaris:
Me sap greu haver de dir això des d'una publicació tant poc seriosa com la nostra, però després del debat d'ahir va quedar-me el dubte de si algú entre els presents s'havia llegit l'Estatut. Per entendre'ns, m'estic referint a un document que han de memoritzar els aspirants a funcionaris (en fi, la majoria, que no tots). Però tot sembla indicar que els membres del parlament no estan obligats a llegir-se l'Estatut: en tot cas, no els de l'oposició, tot i que sempre se'ns presenten com els seus grans defensors.
Ho dic perquè, si després d'escoltar l'enumeració de les lleis que JuntsxSe i la CUP pensen tirar endavant en el context de la desconnexió d'Espanya, algun membre de l'oposició hagués recordat el contingut de l'article 65 ... hauria estat per morir de riure: Les lleis de Catalunya són promulgades, en nom del rei, pel president o presidenta de la Generalitat, el qual n’ordena la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze dies des de l’aprovació, i en el Boletín Oficial del Estado (...). Per no parlar de la Llei de la presidència de la Generalitat i del Govern que, al seu article 2. La presidència de la Generalitat i al seu paràgraf 1, diu que: El president o presidenta de la Generalitat té la més alta representació de la Generalitat. També té la representació ordinària de l’Estat a Catalunya.
Per si no ho has entès, les lleis de la desconnexió seran promogudes per un govern dirigit pel representant de l'estat a Catalunya, es promulgaran al BOE en nom del rei i complint amb la legalitat espanyola, tal i com ho ha afirmat la presidenta del Parlament, Carme Forcadell: ... Perquè "el Parlament és una institució de Catalunya i no només d'uns grups parlamentaris".
Clar que, tampoc cal capficar-se en què el GS no sigui una publicació seriosa. Vull dir que després de la brasa que l'Artur Mas ens va donar amb lo de que JuntsxSe s'havia assegurat el vassallatge de la CUP i la seva auto-flagel·lació, no vull imaginar-me la talla de la seva ulcera gàstrica quan va llegir les declaracions de Benet Salellas o les d'Anna Gabriel. Per no tocar el tema de que fos aquesta darrera la portaveu de la CUP que va investir el seu candidat amb una samarreta de l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional.
Però com el càsting d'aquest circ no està complet sense els àlies madrilenys dels Germans Tonetti, estic esperant impacient veure quin és el numero que estan preparant per animar la funció. I ja de pas, recuperar unes quantes desenes de milers de vots que donin oxigen al procès i permetre'l tirar endavant les lleis que, promulgades en nom del rei, ens han de portar cap a la República Catalana.
No m'estranyaria que els defensors de la Constitución estiguin buscant desesperats un general baixet, amb veu de soprano i amb un sol colló per posar fi a la funció.
I parlant d'úlceres gàstriques ... no puc imaginar-me la talla de la d'en Mas quan va veure Anna Gabriel i David Fernández de farra a Bilbo, cantant un tema del primer membre de la llista de JuntsxSe per Girona mentre ell es dedicava a ballar la yenka ... fent passos al costat.
Menys mal que Artur Mas té un club de fans que li donen suport en aquests moments tant difícils de la seva carrera política. I no estic pensant solament en Núria Feliu, sinó en la explosiva Raquel Martos, que va publicar ahir un emotiu article que m'ha fet plorar: Muy fan de Artur Mas, sin más, que segueix a un article publicat a primers de novembre: Muy fan de... Artur Mas
Publica un comentari a l'entrada