Un gang colombià ens va transmetre ahir aquesta imatge del Doc, que presenta un estat de salut inquietant. Com podeu comprovar, Doc mostra l'edició d'ahir de "El eco de Barranquilla". Segons les informacions filtrades per la policia local al Padre Mundina, en Doc va ser segrestat al hotel Lily, mentre li comentava unes pràctiques a una coneguda becaria. El van pujar a una guagua local, li van fer aquesta foto i ara es troba segrestat en un lloc indeterminat de la selva amazònica amb una coneguda artista local. Aquest mati hem estat contactats per un tio del gang, que es fa dir Coromines. La cel.lula de crisi d'el geògraf no ha entès gran cosa del que'ns ha dit, menys quan ens ha demanat el rescat. Li hem demanat si accepten la visa d'en Toni F. i ens han contestat que volen el rescat en metàl.lic. (era d'esperar, tothom sap que mai té saldo!). Després d'intenses negociacions entre els membres de la cèl.lula de crisi hem contactat en Coromines per dir-li que teníem un problema, car ningú tenia suelto i hem d'arribar a final de mes. En Roy Batty ha proposat de donar 1'000 lires que encara corren per casa seva a canvi de l'alliberament, el que la cèl.lula de crisi ha considerat no solament raonable, sinó d'una extrema generositat. En Coromines ha dit que ho havia de consultar amb el comité de "Bad Teachers" que dirigeix el gang. Estem esperant noticies. Com és evident, us tindrem degudament informats de l'évolució d'aquest trist esdeveniment. Entretant, no dubteu en participar a la campanya "Safe Pierre".
9 comentaris:
Acabo de parlar amb una dona que es fa passar per la dona d'en Doc (dic que es fa passar, perquè diu que es la seva dona i resulta que no el veu gaire) i m'ha dit que ha passat un mes a Xili (es veu que, només arribar, ja tenia ganes de tornar-hi, el pobre). I que, ara mateix, està amb un grup fent treball de camp a la Val d'Aran (en aquests moments, al Pla de Beret). Es veu que aquest grup es força més simpàtic que un altre amb el que va anar fa poc, on hi han uns quants que no paren de xerrar i d'enredar. Nchst! Es que, els alumnes, es veu que ja no son el que eren. En fi, jo no he volgut dir-li res del segrest dels colombians per no preocupar-la, és clar. Pero li he demanat que, si un dia el veu per casa, que li digui de passar-se per aquí. Pel que fa a ella, es veu que acaba de tornar del Marroc, on ha estat amb nou companyes del grup "Llevadores sense fronteres". Si, una cosa de l'estil de "Ginecòlegs sense fronteres", que'n Sinfu ens va proposar de crear i que'ns va escandalitzar a tots, abans de refusar categòricament de participar-hi. Bé, a tots potser no. Que'n Long John i en Fluvià Rivers fa massa temps que no se'ls veu per aquí com per poder afirmar que no s'estan sacrificant en algun lloc del tercer mon.
Estic molt preocupat per la sort del nostre company...he de pensar en alguna cosa...jo també tinc a casa alguns zlotis polonesos...
A mi que beguis xupitos de Tullamore mentre escrius em sembla bé, però que t'inspiris per dir que jo he proposat crear "ginecòlegs sense fronteres"...
parlant d'en Fluvià jo en tinc una de preparada...
No em puc creure que a en Batty encara li quedi Tullamore.Si s´hagués fotut la sal a la mateixa velocitat que el Tullamore a Helvetia no els quedaria aigua per a beure.
M´estranya que el Doc no sigui a un col.lectiu d´aquests sense fronteres.
Ara que crec que més d´un d´aquell coi de Departament deu estar a Pallassos sense fronteres,en companyia del gran filòsof Edward Bou,of course.
Si us plau !!! Hands, en relació al teu comentari de "pallassos sense fronteres" he de recordar-te que, aquí, el més important, és que no ens faltem el respecte
Sobre el Tullamore ... Doncs, si. Encara en tinc. Diguem-ne que, més que beure'l, el degusto. Vaja, que me passa com al tio aquest de l'anunci. Que cada vegada que faig un glop, tinc visions i m'ho he de pensar molt abans de tornar a omplir-me el vas.
Publica un comentari a l'entrada