Doncs que volia dir que tinc la sort que puguin agradar-me estils molt diferents. Mira, per exemple, aquesta tarda m'estava escoltant: Raydibaum (me sonen força bé, mira!), Teràpia de shock (aquests son de la Garrotxa i també pinten ganes). I ja en un altre registre l'Anna Roig, El Fill del Mestre (aquest ja l'havia passat, crec), en Didac Rocher (a qui et recorda la seva veu?). Vinga, i una dels Amics de les Arts, dedicada al Sinfu ...
I sobre el tema del blog, m'estava partint el pit amb el càsting de la comèdia del grup Projecte Fòsfor del Laboratori Teatral Patates amb Suc: "El Mètode Jennifer". Cinc caixeres (Chonis) de supermercat es disputen un alt càrrec dins de la seva empresa en un peculiar procés de sel·lecció de personal. Es va estrenar el 10 de juny al Teatre Joventut de L'Hospitalet. En particular, m'he partit el pit de riure amb aquesta.
sempre he sabut que tenies uns gustos musicals eclèctics, des del Fari a la Pantoja, passant pel Joge Sepúlveda i la Salomé...hi ha gent amb sort! però aquest grups m'han agradat molt, eh?
Home, doncs si t'han agradat, tampoc t'ha de fer vergonya de dir-ho i amagar-ho amb aquest despropòsit. Ja saps que aquí ningú s'ha ficat mai amb els gustos musicals de cap membre de la tripulació. Jo, per exemple, no recordo haver dit mai res de haver vist aquesta foto dedicada dels Smiths dins d'una caravana on passava un munt d'hores un bon amic.
La veritat és que no m'esperava això de tu, que fossis capaç de parlar així d'un amic com en Bou...no sé si t'ho perdonarà algun dia, si mai ho sap, of course!
Aixo si que és una noticia! Després de tants anys, assabentar-nos de que'n Bou passava un munt d'hores a la caravana d'un bon amic. Espero que tinguis un gest amb ell i el perdonis per les samarretes. Igual només volia guardar un record d'aquells bons moments.
Dues bandes interessants de BCN, encara que cantin solament en espanyol. Comencem pels Don Johnson's rock & roll ben interpretat amb una touche chic i la veu del solista. Continuem pels Grushenka, que reclamen influències de The Jesus & Mary Chain, Ride, Los Planetas y Surfin Bichos ... arriben a fer quelcom d'original? Potser no, però sonen bé.
I ara surt en Pujol parlant de la cançó de la Jenifer... http://www.youtube.com/watch?v=s80Y5Jcndq8 i sembla que li agrada que algú tingui somnis eròtics amb ell!!! (és un elogi, diu)
Bé, jo el primer que diria és que aquest home, a més d'una cultura que't cagues, i de parlar més llengües que'n Berlitz, a la seva edat encara té un sentit de l'humor que li falta a molta gent d'aquest país. En segon lloc, i lligat amb l'anterior sobre el sentit de l'humor, un cert sentiment de pietat per les versions que s'han fet de l'excel.lent tema dels Catarres: ja sigui Los Chatarras-Montserrat o Fàtima (la Jenifer del Raval). En fi, la historia espanyola de sempre (en espanyol o en català, dona igual) del doncs jo la faré més grossa i grollera que tu ... i aixo voldrà dir més divertida.
CATARRES NEWS: Després de rebre un milió de visites a YouTube, els autors de 'Jenifer' trauran el primer disc al mercat aquesta tardor. Com el que ara tenen penjat al web, el nou també es podrà descarregar de manera gratuïta
Bé, no exactament. Digue'm que, la primera vegada que'm vaig passar pel centre, el portava la vella generació. Es tractava de penya que no acceptava gens bé que el país que havien deixat enrere ja no tingués gran cosa a veure amb la realitat. A més, en Samaranch era soci i, malgrat que tenia tot el dret de ser-ho, jo no podia compartir un grup on ell en fes part, encara que no es passés mai. Des del 2010, son els fills d'aquella penya que ho porten (m'he assabentat recentment), ho porten d'una altra manera i crec que un dia d'aquests aniré a inscriure'm. I, com hi ha l'al·licient de que passen els partits del Barça, me sembla que també inscriuré la canalla.
23 comentaris:
Això li ha passat a més d'un i de dos....
No ho diràs per mi, oi?
dir-ho per tu? noooo, i ara!
No, si ja m'ho semblava. Pensa que jo no he votat mai Convergència ni cap partit que permeti al PP governar cap municipi. Tu ja m'entens.
això t'honora nen. Ara bé, la cançó m'ha agradat força, mira tu.
Son d'Aiguafreda, tu! I aviam si aquesta també t'agrada
Salut Doc. Com imagino que portes un mes de Juliol d'allò més estressant, potser vulguis deixar-te caure a veure Els Catarres
Doncs que volia dir que tinc la sort que puguin agradar-me estils molt diferents. Mira, per exemple, aquesta tarda m'estava escoltant: Raydibaum (me sonen força bé, mira!), Teràpia de shock (aquests son de la Garrotxa i també pinten ganes). I ja en un altre registre l'Anna Roig, El Fill del Mestre (aquest ja l'havia passat, crec), en Didac Rocher (a qui et recorda la seva veu?). Vinga, i una dels Amics de les Arts, dedicada al Sinfu ...
I sobre el tema del blog, m'estava partint el pit amb el càsting de la comèdia del grup Projecte Fòsfor del Laboratori Teatral Patates amb Suc: "El Mètode Jennifer". Cinc caixeres (Chonis) de supermercat es disputen un alt càrrec dins de la seva empresa en un peculiar procés de sel·lecció de personal. Es va estrenar el 10 de juny al Teatre Joventut de L'Hospitalet. En particular, m'he partit el pit de riure amb aquesta.
sempre he sabut que tenies uns gustos musicals eclèctics, des del Fari a la Pantoja, passant pel Joge Sepúlveda i la Salomé...hi ha gent amb sort! però aquest grups m'han agradat molt, eh?
Home, doncs si t'han agradat, tampoc t'ha de fer vergonya de dir-ho i amagar-ho amb aquest despropòsit. Ja saps que aquí ningú s'ha ficat mai amb els gustos musicals de cap membre de la tripulació. Jo, per exemple, no recordo haver dit mai res de haver vist aquesta foto dedicada dels Smiths dins d'una caravana on passava un munt d'hores un bon amic.
La veritat és que no m'esperava això de tu, que fossis capaç de parlar així d'un amic com en Bou...no sé si t'ho perdonarà algun dia, si mai ho sap, of course!
Aixo si que és una noticia! Després de tants anys, assabentar-nos de que'n Bou passava un munt d'hores a la caravana d'un bon amic. Espero que tinguis un gest amb ell i el perdonis per les samarretes. Igual només volia guardar un record d'aquells bons moments.
Ep! Que us heu d'escoltar aquest grup suis, aviam que us sembla: Mama Rosin
I ara una de vells temes inoblidables: Els Pets - Bon dia, Gossos - Corren, Lax'n'Busto - La meva terra és el mar, Whiskyn's-Reus (Reus-Paris-Londres), Sopa de Cabra - L'Empordà ... i el clàssic entre els clàssics Sau - Boig per tu ... En fi, està clar que no estan tots els que son, però son tots els que estan!
Dues bandes interessants de BCN, encara que cantin solament en espanyol. Comencem pels Don Johnson's rock & roll ben interpretat amb una touche chic i la veu del solista. Continuem pels Grushenka, que reclamen influències de The Jesus & Mary Chain, Ride, Los Planetas y Surfin Bichos ... arriben a fer quelcom d'original? Potser no, però sonen bé.
I ara surt en Pujol parlant de la cançó de la Jenifer...
http://www.youtube.com/watch?v=s80Y5Jcndq8
i sembla que li agrada que algú tingui somnis eròtics amb ell!!! (és un elogi, diu)
Bé, jo el primer que diria és que aquest home, a més d'una cultura que't cagues, i de parlar més llengües que'n Berlitz, a la seva edat encara té un sentit de l'humor que li falta a molta gent d'aquest país. En segon lloc, i lligat amb l'anterior sobre el sentit de l'humor, un cert sentiment de pietat per les versions que s'han fet de l'excel.lent tema dels Catarres: ja sigui Los Chatarras-Montserrat o Fàtima (la Jenifer del Raval). En fi, la historia espanyola de sempre (en espanyol o en català, dona igual) del doncs jo la faré més grossa i grollera que tu ... i aixo voldrà dir més divertida.
CATARRES NEWS: Després de rebre un milió de visites a YouTube, els autors de 'Jenifer' trauran el primer disc al mercat aquesta tardor. Com el que ara tenen penjat al web, el nou també es podrà descarregar de manera gratuïta
Una versió de la Jenifer feta a Paris pels becaris de les ACC: versio oficial de Catalans Universals
Making of del LipDub del novembre 2011 realitzat pel Centre Catala de Lausana al Museu Olimpic de la vila.
El fet que tu no surtis en cap moment del making of només pot tenir una explicació: tu eres el que el va filmar, oi?
Bé, no exactament. Digue'm que, la primera vegada que'm vaig passar pel centre, el portava la vella generació. Es tractava de penya que no acceptava gens bé que el país que havien deixat enrere ja no tingués gran cosa a veure amb la realitat. A més, en Samaranch era soci i, malgrat que tenia tot el dret de ser-ho, jo no podia compartir un grup on ell en fes part, encara que no es passés mai. Des del 2010, son els fills d'aquella penya que ho porten (m'he assabentat recentment), ho porten d'una altra manera i crec que un dia d'aquests aniré a inscriure'm. I, com hi ha l'al·licient de que passen els partits del Barça, me sembla que també inscriuré la canalla.
Publica un comentari a l'entrada