Weno, en descàrrec dels actuals, diguem que els indignats del 1977 tampoc no van poder canviar gran cosa ... sols dir ben clar i ben alt que no admetien el fet de ser esclaus. De manera potser diferent al que passa avui, ja és això almenys.
Per cert, jo hi era al meeting del 1977. Ara que, recordo que els meus ideals internacionalistes van rebre una patada als collons quan vaig escoltar al tontolhaba de l'Enrique Marcos parlar de Comité Regional de Cataluña, d'España i de la CNT del extranjero. Més endavant, altres imbecil·litats españolistes (com ara, frente a un estatuto regional, nosotros reclamamos los municipios libres, cap dels de la taula mai -ni de joves- van moure un dit per reclamar-los) me van decidir a dir-me que, si pretenien recrear la 1a. Internacional Española, ja s'ho farien sense mi. Aquella penya representaven un país i una gent que ja no existien. Més encara, sense donar-se'n, representaven justament allò contra el que havien combatut (alguns, no tots!). Aixi que, sortint del meeting, molts i molts vam trencar els lligams amb ells i vam crear una organització que no tenia res a veure amb la vella retòrica que utilitzaven aquella penya. La CNT moderna havia nascut, anava amb tota la força del mon (140'000 militants, majoritàriament a Barcelona. I si al meeting erem 300'000, les jornades llibertàries, a la fi d'aquell mateix mes, van ser visitades gairebé per més de 600'000 persones), fins que, sis mesos després, en Martin Villa i els seus nois es van muntar El cas Scala entre els aplaudiments de tots els demòcrates. Quan Redes (TVE) era una altra cosa, van programar un curt documental que resumeix tot força bé.
4 comentaris:
Salvant el temps, la situació, els personatges, la història, etc etc...avui però s'ha liat grossa al zoo de bcn....
Weno, en descàrrec dels actuals, diguem que els indignats del 1977 tampoc no van poder canviar gran cosa ... sols dir ben clar i ben alt que no admetien el fet de ser esclaus. De manera potser diferent al que passa avui, ja és això almenys.
collons! encara hi haurà batusses fortes aquest vespre! si Espartaco aixequés el cap....
Per cert, jo hi era al meeting del 1977. Ara que, recordo que els meus ideals internacionalistes van rebre una patada als collons quan vaig escoltar al tontolhaba de l'Enrique Marcos parlar de Comité Regional de Cataluña, d'España i de la CNT del extranjero. Més endavant, altres imbecil·litats españolistes (com ara, frente a un estatuto regional, nosotros reclamamos los municipios libres, cap dels de la taula mai -ni de joves- van moure un dit per reclamar-los) me van decidir a dir-me que, si pretenien recrear la 1a. Internacional Española, ja s'ho farien sense mi. Aquella penya representaven un país i una gent que ja no existien. Més encara, sense donar-se'n, representaven justament allò contra el que havien combatut (alguns, no tots!). Aixi que, sortint del meeting, molts i molts vam trencar els lligams amb ells i vam crear una organització que no tenia res a veure amb la vella retòrica que utilitzaven aquella penya. La CNT moderna havia nascut, anava amb tota la força del mon (140'000 militants, majoritàriament a Barcelona. I si al meeting erem 300'000, les jornades llibertàries, a la fi d'aquell mateix mes, van ser visitades gairebé per més de 600'000 persones), fins que, sis mesos després, en Martin Villa i els seus nois es van muntar El cas Scala entre els aplaudiments de tots els demòcrates. Quan Redes (TVE) era una altra cosa, van programar un curt documental que resumeix tot força bé.
Publica un comentari a l'entrada