| Ara resulta que la culpa de tot la té l'Arcadi Oliveres, com en el seu dia la va tenir en Ferrer i Guàrdia. I si fins i tot gent com en Toni Soler (pot ser li cal un personatge al "Polònia") posa pel damunt de tot la "Democràcia" |
en front dels aldarulls (dir veritats a crit pelat a un diputat que crida "auxili" quan li diuen a la cara quatre fresques) i tanquen els ulls a l'acció dels serveis de seguretat de l'estat quan inciten, com sempre han fet (ja només cal que crein els pistolers com a la bcn de principis del SXX), doncs bé, "apaga y vámonos".
17 comentaris:
Donc està prou clar,no?es tracta d´una persona molt respectable que cada cop que obre la boca deixa anar totes les veritats del mon...veritats que molesten als de sempre.Obviament només cal desprestigiar-lo criminalitzant-lo de la manera que ells tant be saben fer-ho.He llegit que en batty feia un comentari sobre la CNT i el cas Scala.Doncs,en certa manera aquest és el camí que seguiran.
...i la classe política continúa sense entendre absolutament res.Ells anar retallant i donant pel sac al personal i a seguir vivint.
Tot i respectar el personatge i detestar els atacs dels que està essent víctima ... si m'ho permeteu, encara un profe de l'UAB que segueix amb una visio d'una miopia preocupant (recordeu que els miops veiem molt bé de prop, pero molt malament de lluny). Vull dir que encara ens explica la vella visió occidental dels problemes. I resulta que Occident cada cop pinta menys en aquest mon globalitzat. Que els USA s'aguanten perquè els xinesos aguanten el dolar (com algun que altre país europeu que esperava com aigua de maig que els compressin el deute). Sobre l'euro, per primera vegada, ha baixat per sota de 1,20 en el canvi amb el franc suis ... Cada cop més, occident és l'actor de cada cop menys. El problema, i aquí si que estic d'acord amb ell, és que mentre les economies dels països emergents han invertit en infraestructura i bens de producció, a l'occident s'ha invertit en especulació. I totalment d'acord amb ell, contràriament a una tradició secular, a Catalunya, més que a d'altres llocs. Altre cosa és que el problema d'aquest país es que ja no hi ha empresaris: no parlo de listillos. Sense empresaris no hi ha empreses i sense empreses no hi ha curro. Ja sé que és una perogrullada a l'estil de les d'en Johann Cruijff, però és tan senzill com això.
quan parles d'empresaris...et refereixes al sector de la missatgeria?
Trobo a faltar ja no la falta d'iniciativa empresarial, com bé apuntes, sinó la capacitat de creació de projectes comuns via cooperativisme, però està clar que sense cultura cooperativista, (no com a Euskadi amb el grup Mondragón) per posar un exemple, no anem enlloc.
Exacte, me referia a iniciatives empresarials, més que a empresaris entesos com a persones. I has tret el millor dels exemples amb el Grup Mondragón, un dels exponents del qual és, per exemple, Eroski. De totes maneres, l'altra via no s'ha d'excloure com creadora de llocs de treball i, naturalment, de valor. I, almenys en Suïssa, el principal viver son les universitats, que prenen les millors idees de la ciència o de la tecnologia i formen i sostenen la gent que es troba darrera en la seva aplicació empresarial.
i és que hi ha molta gent que diu: "Es que no dan trabajo" i coses d'aquestes...i l'empresa no ha de servir per crear rics sino per generar riquesa!
Fins i tot, en el cas de les PME, pot permetre la realització d'un somni personal, professional o ambdós. Naturalment, també un de col·lectiu, social ... Ara bé, qualsevol d'aquests demana una certa capacitat de somni i ... molt de sacrifici i d'inversió personal. La qüestió és si la cultura dels listillus afavoreix aquest tipus de reflexions i de compromís. La qüestió és si aquesta cultura no fa ja part de l'inconscient col·lectiu d'una generació que ja està perduda.
La única cultura que ha acabat arrelant per aquí baix és la de fer diners el més ràpid possible,sigui com sigui(si,tot alló de el fin justifica los medios).Ja no cal cap tipus de idea innovadora,ni de inversió amortitzable a mitjà o a llarg termini,ni de montar l´empreseta i anar creixent i ajudar a crèixer.Només cal enganxar-te a roda del polític de torn i trobar la manera d´aprofitar toooot el diner públic que és a l´abast d´uns privilegiats "triats democràticament".En fi,no res que no sabeu a aquestes alçades.
Jo, és que quan vaig veure el Revival d'en Ruiz Mateos i la d'empreses que havia tornat a enfonsar ... és que no m'ho acabava de creure, la veritat!
i lo més fotut del cas d'en Ruizma és que igual ens quedem sense Cacaolat!!!
Si ... una altra mostra del compromís de l'empresariat català amb el teixit industrial del país. Ara només falta que Puleva compri el nom de la marca i ja hem fet el tomb.
Encara serà la Central Lechera la que compri Cacaolat...aquestos amb tal de tocar els collons, ja em veig al Llourihno bebent-se les ampolles de batut a la roda de premsa!
No et preocupis, Sinfu. Ja li treure'm un acudit amb lo del batut i encara ens agafarà més mania, ja ho veuràs!
Ruiz Mateos....que s´anunciava als diaris oferint accions amb una rendabilitat entorn al 10 %!!!Clar que com que es molt bona persona ja avisava que si no podia pagar amb diners ho faria amb conyac(no rigueu que és absolutament cert!,un conyac que,segons ell,era d´una gran qualitat i al mercat podia assolir un preu excel.lent.No cal dir que encara hi ha brètols que van picar i ara volen reclamen.Encara voldran que l´estat se´n faci càrrec,com aquells del fòrum filatélico(my God,quins altres!!!)En fi,que no acabariem mai.
I sobre l´empresariat català i el compromís:els dos socis que havien recuperat la marca ossa,recomençant la fabricació de motos,es probable que s´emportin la fàbrica a un altre lloc per què aquí no poden disposar d´ajuts.O sigui,que la txene oferint pasta als japonesos per a que no tanquin nissan i a aquests de les motos que els bombin.
Mira, no me'ls toquis, que fa dos dies que estan al govern, i no deixo de recordar a Eugène Delacroix ...
Publica un comentari a l'entrada