Crec que va ser més o menys a l'època en que estava enganxat amb John Grisham i Patricia Cornwell. El catàleg de France Loisirs, recomanava un nou autor que tenia un èxit fenomenal als USA: Harlan Coben [1][2]. Des d'aquell primer llibre, Coben s'ha convertit en un dels meus autors favorits de novel·la negra. He llegit tots els llibres que m'han caigut a les mans ... però, incomprensiblement, no havia llegit encara aquest que us recomano avui: Por siempre jamás (Gone for Good, 2002) que podeu trobar a Amazon, la FNAC o bé, com diuen, a les millors llibreries. Tornant al llibre, comences i creus que et trobes davant d'una de les histories clàssiques d'en Coben: el missatge és que mai no coneixes del tot ningú ni el seu passat (i això s'aplica també al teu/va company@ o a la teva família), un crim, un presumpte innocent (o culpable) que desapareix. La seva recerca es pot soldar en la troballa d'un cadàver o, pitjor encara, d'algú que el protagonista creia conèixer fins que es dona compte que era un desconegut. I durant la recerca, els ingredients clàssics de la novel·la negra: tot i que la foscor no sigui mai la de Fred Vargas o es trobi molt lluny de la foscor salvatge de Maud Tabachnik. Doncs bé, el llibre comença per aquests camins quan, tot d'un cop, tots els ingredients més o menys clàssics de molts llibres d'en Coben, comencen a transformar-se en un ritme endiablat d'acció a la ciutat on l'autor es va criar: Livingston (New Jersey), en una intriga devoradora on tot una sèrie d'accions que no semblaven lligades comencen a encaixar i, ja cap al final del llibre, quan creus que totes les peces del puzzle estan al seu lloc i que l'imatge resultant explica de manera coherent tot el que has vist fins llavors ... un gir sobtat en el relat ho fot tot en l'aire! I aquest gir fa que res acabi sent el que semblava el més lògic al més lògic dels mons. Un gir, on l'horror que s'amagava al llarg de la trama argumental del llibre gairebé fins la seva fi, es transforma en una preciosa historia d'amor. Llegiu-lo si podeu, perquè val la pena. I molt!
25 comentaris:
Agafo la teva recomenació!!! Per Nadal!!! Una pregunta, hi ha traducció al català?
Doncs ara m'agafes en fals. No ho sé. Els que tinc per casa els he comprat per aquí. Aquest crec que Lluïsa el va trobar al Continente: per cert, que tant al Continente com a certes àrees de servei d'autopista, de vegades he tingut molt bones sorpreses.
En un registre molt diferent, hi han altres llibres que pinten molt bé, però jo no els he llegit.
Heu llegit Don Winslow?,"L´Hivern de´n Frankie Machine no té pèrdua.Batty,si no l´has llegit te´l porto.
Doncs no l'he llegit. Però acabo de llegir unes critiques molt bones i he trobat aquest vídeo. Així que, ja saps ... A bon entendeur ...
El significat de la nit (una confessió) MICHAEL COX . Molt entretingut!!!!
En francès l'han traduït com La nuit de l'infamie : Une confession. Pel Sinfu direm que, si troba el temps, l'original en anglès és: The meaning of night. He llegit un parell de critiques que diuen que és molt bo. Sols que, s'ha de ser pacient les primeres 200 pàgines (el llibre en té 800!) abans que comenci una acció que t'enganxa a fons. Pots confirmar, Rivers? Altrament, m'he quedat fascinat amb l'historia que hi ha darrera el llibre. Me refereixo a la malaltia de l'autor i al coratge amb que va aguantar fins que el va acabar.
Confirmo Roy!!! La història dóna un GIR...i tot comença a fluir a tota marxa!!!!
Crec que lo seu és una trobada del GS i aprofitem per a fer intercanvi de llibres.
També invitem en Doc? Mireu que, igual, son d'un avorrit que no vegis ... I amb lo racano que és, igual ens obsequia amb el darrer numero dels Documents d'Anàlisi Geogràfica
Si home,tú ves donant-li idees...
Jo, si voleu, us puc portar una còpia de "Els fets d'octubre de 1934 en la premsa espanyola i catalana"....
Home, no és ben bé el que s'entén per novel·la negra, però som-hi!
Per cert,heu llegit Camilla Lackberg?
Doncs no. Tot i que acabo de llegir a les News de la seva pàgina que: Camilla Läckberg continues to bewitch the Spanish readers. While Las Huellas Imborrables (The Hidden Child) tops the Hardback Bestseller chart, the paperback edition of Crimen en Directo (The Gallows Bird) heads the Paperback Bestseller Chart.. Ens fas cinc cèntims?
Doncs personalment m´han agradat molt i el fet de que les trames passin a Suècia (a un petit poble)els fan diferents doncs inclouen aspectes sobre la manera de funcionar i de pensar de la societat sueca.Si et sembla et porto els quatre que tinc per casa (els tres primers i "The Hidden Child").Si no recordo malament són en català.
Home, i tant que si! Me farà molta ilu de llegir-los. Doncs jo, de novel·la negra sueca, crec que només he llegit la trilogia de Mil·lennium, d'en Stieg Larsson. Els llibres, apassionants. Els films ... sense comentaris.
I una altra cosa. Hi havia un autor que va tenir molt d'èxit per aquí abaix i que, no sé, a mi no va acabar de fer-me el pes. Heu llegit alguna cosa d'en Andrei Kurkov? En particular Muerte con Pinguino o quelcom per l'estil. Va d'un escriptor ucraïnès que comparteix un petit estudi amb un pingüí -s'anomena Micha- que va a recollir al zoo de Kiev a una època on aquesta institució no tenia pasta per donar de menjar als animals.
Ni negra ni sueca, però... voilà!:
http://geografia.uab.es/web/index.php?option=com_wrapper&view=wrapper&Itemid=121&lang=ca
Jo només llegeixo durant les vacances, ara serà per nadal...
I què em dieu d'en Ferrant Torrent, "El Tigre de València"! Encara no he pogut però vull llegir el seu darrer llibre "Ombres en la Nit". He llegit vàries de les seves novel·les i a mi m'agrada molt. Per cert, els seus articles al Ara acostumen a ser bons...
A mi m'agraden sempre, Sinfu. I confessa que el primer llibre que vas llegir d'ell, i que' va enganxar, tu saps molt bé perquè pillín, va ser Un negre amb un saxo. I tu, Doc, perdona que t'ho digui, pero ets un pardillo comparat a d'altres.
Ja m´he agenciat el llibre recomanat en aquest post.Una altra cosa,heu llegit Simon Scarrow?concretament la sèria Àguila (Batty,diguem si na Lluïsa se´ls ha llegit,i si no,us els pujem).Els trobo força ben documentats,i estic esperant a fer-me amb la sèrie Revolució,amb Napoleó i en Wellington de protagonistes.
Doncs no hem llegit res, no. I, després del que he llegit, segur que ens encantarà llegir-los (si, jo també vaig tornar-me un fan). A qui si que coneixem molt bé és a Lindsey Davis (1950) i al seu investigador imperial: Marco Didio Falco. Una mena de criminòleg de l'antiga Roma al que els emperadors o els generals de l'imperi li encarreguen d'investigar els casos més sòrdids ... tot en una ambientació de l'època simplement genial. Tens sort, Hands. Tots els llibres que tenim estan traduïts a l'espanyol. Llavors, si t'interessen ...
Per cert, en el mateix registre, espero que hagis llegit Yo, Claudio i Claudio el Dios, de Robert Graves. Perquè sinó, això s'ha d'arreglar urgentment!
Vaja, la Xene se'ns ha tornat a avançar ...
Publica un comentari a l'entrada