Es tracta d'una tàctica cruel que segueix demostrant la seva eficàcia. La prova és que existeix una paraula en espanyol que difícilment trobarem en altres llengües: ningunear. Clar que, altres l'han emprat també en el passat. Recordem que els natius americans, australians ... fins i tot, ja més a prop, els alsacians a la postguerra, simplement no existien com a ciutadans del país on vivien. Mostrar el més gran interès per la penya de fora i per tot el que passi fora és una mostra més del ninguneo. I quan aquest va barrejat amb un cúmul de mitges veritats (que també son mitges mentides), de la manipulació, d'un ego notable ... i el tot, barrejat amb una bona dosi de manca total d'empatia, ens trobem amb fonaments sobrats per la psicopatia de la que'ns parlava en Jon Ronson en un post precedent. Estic parlant en termes sociològics, clar. Perquè, sobre psicologia, hi ha gent que entén molt millor que jo.
No son españoles, son hijos de puta .... Nchst! Haurien de parar compte amb el que diuen, perquè poden fer molt de mal psicològic. Que no veuen que si se'ls hi passa pel cap de cridar això un dia al Bernabeu, quan vagi el Barça, al pobre CR-7 li pot agafar una depressió majúscula? I el pobre Mou? I en Pepe? I ... Home, aquestes coses no es diuen.
Una altra lliçó de democràcia: Yo, a diferencia de muchos analistas de izquierdas, estoy en este asunto más cerca de la derecha: no creo justificado que Cataluña o el País Vasco tengan derecho a la autodeterminación. En un article intitolat: El PP es una máquina de crear separatistas.
Doncs no sé, Sinfu. Per una vegada que diu una cosa que te sentit, ara tampoc ens dedicarem a ficar-nos amb en JuanKar. Vull dir que, modestament, crec que no fi falta raó quan diu que: solo superaremos las dificultades actuales actuando unidos, caminando juntos, aunando nuestras voces, remando a la vez.
15 comentaris:
Le Monde acusa els mitjans espanyols d'amagar l'èxit de la diada
Es tracta d'una tàctica cruel que segueix demostrant la seva eficàcia. La prova és que existeix una paraula en espanyol que difícilment trobarem en altres llengües: ningunear. Clar que, altres l'han emprat també en el passat. Recordem que els natius americans, australians ... fins i tot, ja més a prop, els alsacians a la postguerra, simplement no existien com a ciutadans del país on vivien. Mostrar el més gran interès per la penya de fora i per tot el que passi fora és una mostra més del ninguneo. I quan aquest va barrejat amb un cúmul de mitges veritats (que també son mitges mentides), de la manipulació, d'un ego notable ... i el tot, barrejat amb una bona dosi de manca total d'empatia, ens trobem amb fonaments sobrats per la psicopatia de la que'ns parlava en Jon Ronson en un post precedent. Estic parlant en termes sociològics, clar. Perquè, sobre psicologia, hi ha gent que entén molt millor que jo.
Sempre endavant Sabadell!!!!!
No son españoles, son hijos de puta .... Nchst! Haurien de parar compte amb el que diuen, perquè poden fer molt de mal psicològic. Que no veuen que si se'ls hi passa pel cap de cridar això un dia al Bernabeu, quan vagi el Barça, al pobre CR-7 li pot agafar una depressió majúscula? I el pobre Mou? I en Pepe? I ... Home, aquestes coses no es diuen.
Un bloc d'un antic aprenent de geògraf
Envidio a Cataluña
Una altra lliçó de democràcia: Yo, a diferencia de muchos analistas de izquierdas, estoy en este asunto más cerca de la derecha: no creo justificado que Cataluña o el País Vasco tengan derecho a la autodeterminación. En un article intitolat: El PP es una máquina de crear separatistas.
Ché! qué bueno que viniste, pibe!
Vídeo del control policíac que va patir l'Onze de Setembre un autocar de Perpinyà
Farewell Spain? Aljazeera fa un programa en directe sobre la independència de Catalunya.
El que faltava pel duro!!!!
quan parla de galgos y podencos....quí és quí?
Doncs no sé, Sinfu. Per una vegada que diu una cosa que te sentit, ara tampoc ens dedicarem a ficar-nos amb en JuanKar. Vull dir que, modestament, crec que no fi falta raó quan diu que: solo superaremos las dificultades actuales actuando unidos, caminando juntos, aunando nuestras voces, remando a la vez.
Tens raó, som massa durs amb ell, oui!
(...) actuando unidos, caminando juntos ...
Publica un comentari a l'entrada