Estem vivint un moment d'impasse en el que, tret de Isabel San Sebastián, molt poca gent entén què està passant. Ara no hi ha res de què parlar fora de la Constitució, ara es pot parlar d'un estat federal asimètric. Ara vull ser el president d'una mena de Puerto Rico inter-dependent, ara amb el pacte fiscal ja en tenim prou. Gràcies al treball infatigable de la firma de consulting que el va guiar en les negociacions de l'estatut del que gaudim actualment, Artur Mas (en l'imatge sense ulleres) disposa d'una estratègia que el GS us ofereix en primícia. Es tracta de muntar un grup de membres del Parlament que es desplacin a La Moncloa i li cantin quatre veritats a en Rajoy:
This indecision's buggin' me (Esta Indecisión me molesta)
If you don't want me, set me free (Si no me quieres, déjame ir)
Exactly who'm I'm supposed to be (Dime! ¿Quién tengo que ser?)
Don't you know which clothes even fit me? (¿Sabes qué ropa me queda?)
Come on and let me know (Pero me tienes que decir)
Should I cool it or should I blow? (¿Me debo ir o quedarme?)
4 comentaris:
Després de la reunió entre Mas i Duran, han pres aquest acord.
De totes maneres, com deien a West Side Story ...
ROSALIA
Puerto Rico,
You lovely island . . .
Island of tropical breezes.
Always the pineapples growing,
Always the coffee blossoms blowing . . .
ANITA
Puerto Rico . . .
You ugly island . . .
Island of tropic diseases.
Always the hurricanes blowing,
Always the population growing . . .
And the money owing,
And the babies crying,
And the bullets flying.
I like the island Manhattan.
Smoke on your pipe and put that in!
OTHERS
I like to be in America!
O.K. by me in America!
Ev'rything free in America
For a small fee in America!
I a sobre, hi ha impresentables que diuen coses que fa uns dies mai no ens hauríem imaginat.
A mi, el que me fatiga, és que el mon avança i, aquesta penya, està ancorada en un discurs que ja era vell i impresentable a l'època de l'Alejandro Rojas Marcos.
Publica un comentari a l'entrada