 |
| Zürich-Paradeplätz: el cor de la banca! |
El 24 Heures d'avui es feia ressó del fenòmen de l'immigració dels ciutadans d'una Europa en crisi. En particular d'espanyols i de portuguesos que, aprofitant els tractats bilaterals de lliure circulació amb l'Unió Europea, no apareixeran en les estadístiques que fins el moment en que trobin una feina. Tot i que aquests acords permeten transferir les prestacions de l'atur del país d'orígen als Offices Régionaux de Placement (ORP), si no en tenen, poden demanar un subsidi. Cosa que pocs faran, car es tracta d'un procés administratiu molt feixuc que el desconeixement de la llengua no facilita i, de totes maneres, viure a Suïssa és suficientment car perquè gairebé ningú pugui viure d'aquests recursos més enllà de tres mesos. Per ilustrar l'article, es presenta el cas d'una família espanyola que actualment viu a un càmping prop de Zürich, entre altres inmigrants de l'Unió Europea . Es tracta d'una parella amb un nano de sis anys: ell és un professor d'institut (imagino que privat) a l'atur, parla tres llengües (però no l'alemany!) i havia arribat a comprar-se tres pisos a Espanya (!!!). Si seguiu els peus de foto del diaporama veureu que, per la petita tenda on viuen, i la plaça de parking (el cotxe que no falti!), paguen 1'500 CHF/mes (uns 1'250 EUR), el que els obliga a seguir una dieta basada en salsitxes. Ella ha tingut més "sort" i ha trobat una feina en una bogaderia, el que els permetrà poder llogar un pis d'una peça (una, aquí vol dir una, és a dir un menjador/dormitori) per un lloguer de 1'900 CHF/mes (uns 1'600 EUR). Han tingut "sort", l'estiu s'acaba i aquest cap de setmana estava nevant pel damunt dels 1'500 m: Welcome to Switzerland!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada