 |  |
En aquesta tarda plujosa, estàvem passejant amb na Lluïsa per la vila vella de Lutry i he vist quelcom d'inusual i que m'ha cridat l'atenció. En tot cas, en un primer moment, m'han vingut unes ganes boges de veure que li passa al pobre gat. Però, tot d'un cop, m'he dit que potser es tracta d'una psicopatia perillosa i que millor deixar la bèstia tranquil·la. Clar que, potser el que està veritablement perjudicat sigui l'amo: vull dir que, per encarregar aquesta advertència. En fi, en tot cas, el que està clar es que els psicòlegs tenen uns horitzons professionals insospitats.
1 comentari:
Clar que, per estrès post-traumàtic, el cas d'aquesta altra pobra bèstia.
Publica un comentari a l'entrada