diumenge, 10 de febrer del 2013

sobre les tesis doctorals ...

Deixeu-me compartir amb vosaltres una reflexió. Fa temps que vaig llegir-me el llibre d'Umberto Eco: Come si fa una tesi di laurea
A la pàgina 18 d'una edició en espanyol que he trobat a la xarxa, l'autor deia el següent: cabe pensar que hay muchos estudiantes que se ven obligados a hacer una tesis para poder sacar el título a toda prisa y lograr el ascenso de categoría, para cuya obtención se han matriculado en la universidad. Algunos de estos estudiantes tienen incluso cuarenta años. Son estos los que pedirían instrucciones sobre cómo hacer una tesis en un mes con vistas a obtener una nota cualquiera y salir de la universidad. Ya desde ahora hemos de decir que este libro no es para ellos. Si tales son sus exigencias, si son víctimas de una ordenación jurídica paradójica que les obliga a doctorarse para resolver dolorosos problemas económicos, tendrán que hacer dos cosas: (1) invertir una suma razonable para encargar la tesis a otra persona; (2) copiar una tesis ya hecha unos años antes en otra universidad (no conviene copiar una obra ya impresa, aunque fuera en lengua extranjera; pues a poco informado que esté el profesor, deberá conocer su existencia; pero copiar en Milán una tesis hecha en Catania ofrece razonables posibilidades de éxito; naturalmente, hay que informarse de si el ponente de la tesis ha enseñado en Catania antes de ejercer en Milán; y además, copiar una tesis supone una inteligente labor de investigación). Está claro que los dos consejos que acabamos de dar son ilegales
Ahir vam aprendre per la premsa que na Angela Merkel va anunciar en roda de premsa que havia acceptat "amb dolor al cor" la dimissió, com a ministra d'Educació, d'Annette Schavan, acusada d'haver plagiat una tesi doctoral. Sols per mencionar dos casos relativament recents, recordem la dimissió del ministre alemany de Defensa: Karl Theodor zu Guttenberg, doctor Cum Laude, al que la Universidad de Bayreuth va descobrir uns 80 paràgrafs de la seva tesi copiats. O més recentment, la dimissió del president hongarès Pál Schmitt, doctor Cum Laude i membre del Comité Olímpic Internacional (COI), acusat de haver copiat la seva tesi doctoral sobre els Jocs Olímpics moderns, amb un munt de traduccions literals sense mencions a les fonts.
La reflexió que volia compartir amb vosaltres te a veure amb una conversa que vaig tenir fa poc amb un company sobre aquest tema. Ens vam demanar si no seria una bona idea que la nota que obtingués una tesi fos considerada com provisional durant un període de cinc a deu anys. I que, passat aquest període, es ponderés amb el nombre de lectures i de citacions que s'haguessin fet de la mateixa fora de la universitat on es va publicar i on pogués estar treballant l'autor. L'he estat donant voltes a l'idea, i no me sembla tant descabellada. Les tesis guanyarien en qualitat de comunicació (divulgació científica, la universitat al servei de la societat que la suporta financerament). I sabent que és obligat que algú de fora de la universitat la llegeixi després de la seva lectura, estic segur que l'interès científic del seu contingut acabaria per anar més enllà dels interessos endogàmics de la universitat on es va llegir. Bé, no és més que una idea. Com a l'estat espanyol ningú no ha hagut de dimitir per cap cas de plagi, es pot deduir honestament que aquestes coses no passen a casa nostra.

2 comentaris:

sinfu ha dit...

I jo aquí barallat-me amb la meva tesis i pensant si hauria de parlar amb el Toloriu perquè em passés el telèfon del de les calculadores (per si puc trobar tsis fetes a bon preu) i tu surts amb a questa posant-me la por al cos!
però parlant en plata, em sembla que la difussió que es fa de moltes tesis és quasi bé nul·la. Miro a la biblioteca de UCC i hi veig una de tesis que potser només s'han llegit els tutor i el tribunal, i penso, per què cony serveix de vegades fer tanta feina.
Totalment d'acord però amb el què dius, faltaria més. (em sembla una molt bona idea)
PD: Doc, em pots passar el telèfon privat del Toloriu? ja ho arreglarem amb un sobre...

Roy Batty ha dit...

Va haver una temporada que me va donar per llegir les tesis doctorals del personal. No diré noms perquè està lleig. Però recordo que, quan la bibliotecària me va passar una que li havia demanat, li vaig tornar dient-li: Es una broma? Les pàgines estan enganxades!. No, no era cap broma.