Aviam si ens entenem. Que no estic suggerint que abdiqui en el manta del seu fill, sinó que plegui. I que consti que no ho dic perquè li doni cap crèdit a la ficció que'n Anasagasti va publicar al al seu bloc sobre el 23F (o el seu article a El Periodico), l'article d'en Andreu Farràs que el reprèn: El Rey sabía que se iba a producir el golpe del 23-F, según unas supuestas memorias de Fernández Campo, tampoc la pàgina d'en Diego Camacho, o el record de la lectura de la teoria que deia que sabia que s'estava preparant un cop per uns coronels amb visos de reeixir. Un cop al que es recolzava des de "El Alcazar" i "El Imparcial" amb aquella frase de "Los almendros florecen en
primavera". Recordo haver llegit que, per matar dins de l'ou aquella conspiració, es va decidir d'anticipar-li una altra que va abocar en el 23F i la seva direcció per un home de confiança de l'elefantofòbic. I pels que se'n recordin, la fantasia també deia que hi havia un munt de polítics al corrent, entre ells en Felipe Gonzalez i en Narcis Serra. Jo sempre he estat segur que tot d'això no és veritat, i que no és més que una de les moltes ficcions que corrien per aquells temps. Això dit, que plegui i que marxi, que ja té una edat.
3 comentaris:
I és que, com diu en Chicharro : "La pàtria és anterior i més important que la democràcia. El patriotisme és un sentiment i la Constitució no és més que una llei". Naturalment, els nacionalismes amb els que s'ha d'acabar son el basc i el català, que no fan sinó desunir Espanya.
El que volen aquests és "achicharrarnos"!
A mi el que m'ha arribat al cor, és la sortida coratjosa que han tingut tots els constitucionalistes davant de declaracions d'aquest tipus. I la opinió decidida d'alguns ex-ministres de defensa del PSOE també.
Publica un comentari a l'entrada