monstres en concert (6): Jackson Browne

Jackson Browne el 1977, amb un tema inoblidable: The Load-Out, que enllaça de meravella amb una versió d'un vell tema dels 50's: Stay. Tindria 19 o 20 anys la primera vegada que el vaig escoltar i, ja més tard, quan vaig aprendre quatre coses sobre el personatge, sobre el seu l'activisme anti-nuclear, el seu combat contra Reagan, contra la política americana a centre Amèrica (Nicaragua, Granada, ...), la seva lluita a favor de totes les causes per les que creia que valia la pena lluitar ... les seves cançons van agradar-me encara molt més. Vinga, dues més al mateix concert: These Days i Running On Empty

• don't confront me with my failures, I had not forgotten them ...
• looking out at the road rushing under my wheels,
  I don't know how to tell you all just how crazy this life feels ...

sobre la recerca a Espanya ...

El 19 d'Agost, na Amaya Moro-Martín, investigadora i promotora de la Plataforma Investigación Digna, publicava a El País una lletra oberta dirigida  al president del govern: Estimado Sr. Presidente, Aprovechando el periodo estival, y para minimizar los costes de mi próximo traslado trasatlántico, estoy haciendo limpieza de mi oficina en el CSIC y me gustaría devolverle algunos documentos que ya no voy a necesitar (continua)

Equador recerca 500 professors espanyols

El passat 22 de Juliol, vaig llegir una noticia insòlita a El País: Ecuador ofrece salario, comida y vivienda a profesores españoles. El Gobierno ecuatoriano ofrece sueldos de entre 2.000 y 5.000 dólares mensuales. Busca 500 profesionales con doctorados, máster o licenciaturas. Tipo de contrato: semanal, mensual o indefinido. Sueldo: entre 2.000 y 5.000 dólares (1.600 y 3.800 euros), más un bono adicional de vivienda (de 300 a 530 euros), comida en el centro de trabajo y transporte al mismo. Empleo: dar clases en la Universidad Nacional de Educación (UNAE) de Ecuador. Candidatos: cualquier profesional español con un doctorado, un máster o una licenciatura, y experiencia demostrable en la docencia. Empleador: el Gobierno ecuatoriano. 

tècniques professionals en geografia II ...

Tot i recordar que els il·lustres membres del Grup de Recerca en Àrees de Muntanya i paisatge (GRAMP) prefereixen visitar el Pirineu, els Alps francesos o, fins i tot, l'Atlas del Marroc, als Alps Suïssos (altra cosa és venir a cruspir-se una fondue a Le Chalet Suisse de Lausana), crec que aquest vídeo pot ser un bon complement als que vaig presentar ahir sobre la utilització dels drons en el treball de camp en geografia.

tècniques professionals en geografia ...

Tot i que fa temps que no treballo professionalment en el tema dels Sistemes d'Informació Geogràfica (GIS), segueixo amb passió com avança la tecnologia en aquesta disciplina: en concret, en la utilització dels drons. Si decidiu seguir llegint el contingut d'aquesta entrada, veureu com aquests enginys estan revolucionant el treball de camp en la geografia/geologia, l'arqueologia, l'enginyeria ... i, encara que no toqui el tema, en el terreny militar.

do you remember DEC VAX VT-100 ?

què feia la meva ex a la Uni?

Estic segur que, veient aquesta imatge, recordareu les hores que vau passar davant d'aquesta meravella de la tecnologia dels 80's. Si us entra el neguit de no recordar quin era el nom del programa que utilitzàvem per l'edició de dades, era el EDT : Y Dios dijo: apreta el return siete veces siete. I si no recordeu com funcionava tot plegat, encara corren guies per la xarxa per ajudar-vos. Aquelles màquines eren les versions modernes de les que van permetre als americans arribar a la Lluna, i a en Makarios dissenyar les seves primeres eòliques. Nosaltres vam tenir el rar privilegi de presenciar els inicis de la segona revolució, que es presentava amb l'arribada del color als terminals de la UAB i a la reducció de la talla i l'ergonomia de pantalles i teclats. Per no parlar de la revolució del Rainbow 100 i el programa que li permetia connectar-se al VAX, el Kermit. Altres recordaran les connexions terminal a terminal que'ls van permetre petar la xerrada amb les estudiantes de psicologia durant les llargues nits al centre de càlcul, els programes caça-passwords que els permetien connectar-se des dels comptes d'altres pardillos ... D'altres potser encara busquin als teclats actuals la seqüència de tecles PF1-PF4!

un vespre en bona companyia ...

Doncs resulta que, desprès de dures negociacions, en Doc i na Midwife es van passar per aquí de visita. M'havien dit que anaven a passar una setmana al sud d'Alemanya, i que es passarien per aquí de tornada a casa. El cas és que no m'ho vaig acabar de creure, quan me van dir que dos àngels els havien acompanyat durant l'anada, l'estada i el viatge de tornada. En un primer moment, veient el que portava al maletero, vaig pensar que en Doc faria bé de controlar la beguda. Però quan me van presentar els àngels, vaig pensar que la sort no està ben repartida en aquest món. 

Almere 2013 - back to the future

La vila d'Almere es troba a la província de Flevoland, que es va crear el 1986 a partir de les terres de tres polders recuperats al IJsselmeer. Estem parlant d'una vila que no existia abans i que és el fruit d'una planificació del territori destinada a descongestionar Amsterdam. La primera casa de la vila es va construir el 1976, poc després d'iniciar-se la construcció del primer edifici de Ciutat Badia: les possibles comparacions s'acaben aquí. Almere, amb gairebé 200'000 habitants, s'ha convertit en la 7a ciutat del país: el govern ha autoritzat recentment que pugui augmentar fins 350'000 a l'horitzó 2030.

Amsterdam 2013 - notes personals: museus

Aquest any, hi havien dos esdeveniments a Amsterdam que no ens volíem perdre si visitàvem la ciutat. Un d'ells era la reobertura del Rijksmuseum, després de deu anys de treballs de renovació. L'altre era l'exposició Van Gogh at work, al Van Gogh Museum.

Suïssa: un país insòlit

Decididament, visc a una ciutat insòlita. No és sols per la preocupació per la qualitat amb la que els transgressors del sistema realitzen els seus graffitis. Tampoc ho és solament per la decoració del carro que ocupa una plaça reservada a la policia (dues imatges que he agafat pel matí, camí de la feina). Tampoc ho és per la sorpresa que es van endur els grups d'intervenció d'elit de la gendarmeria del cantó, quan anaven a entrenar-se i es van trobar amb que uns squatters havien ocupat els locals on feien les pràctiques i, gràcies a un buid legal, van haver de marxar a fer-les a un altre lloc. Una ciutat insòlita en un país insòlit.

Amsterdam 2013 - notes personals: la vila

Si ahir us vaig donar quatre idees respecte al transport, m'agradaria afegir-ne un parell pel que fa a la visita de la ciutat. En primer lloc, eviteu tant com pogueu anar a l'Oficina de Turisme que hi ha al davant de l'estació de Amsterdam Centraal. Els dies que vam anar-hi estava plena de gom a gom i, malgrat la simpatia del personal, no donaven abast. Si heu de comprar un mapa, passeu per un quiosc i agafeu el model més senzill que pogueu ficar a la butxaca. El centre històric de la vila no és enorme, la cartografia és fàcil a retenir mentalment, els mapes estan ben fets i els carrers estan ben senyalitzats: no us perdreu (...)

Amsterdam 2013 - notes personals: transport urbà

No crec descobrir res si dic que la bicicleta és el mitjà de transport per excel·lència als Països Baixos.  Ara bé, quan arribes a l'estació d'Amsterdam Centraal, una de les primeres coses que't frapa de valent és el parking de bicicletes a l'oest, que es complementa amb els vells ferries que, al nord, darrera de l'estació, també s'han dedicat a aquest ús. En aquest enllaç trobareu un vídeo que us dirà molt més del que jo pugui arribar a escriure.

Amsterdam 2013 - notes personals: DHL

No vaig ser prou ràpid per reaccionar i prendre les imatges que calia en el moment oportú, així que les he hagut d'anar a buscar a la xarxa. No importa, elles contenen una de les coses que més me va impactar. El missatge de que una de les multinacionals més importants en el mon del transport urgent: DHL, no ha tingut cap problema en adaptar els seus seus sistemes de distribució als medis de transport més adequats per Amsterdam.

psychology: the last one !

Possiblement amb ganes d'integrar les universitats alemanyes al nivell de la recerca científica en psicologia de la Complutense, un equip internacional de ambdós països ha publicat l'estudi: “How About Lunch? Consequences of the Meal Context on Cognition and Emotion”, que ha merescut el degut reconeixement internacional a les pàgines de Improbable Research. Bé, crec que no hem de ser massa durs amb el que l'equip de recerca hagi decidit fer per gastar-se els fons públics que li han estat assignats car, al menys per la cara que fa el director de l'equip, sembla que s'ho van passar força bé.

Amsterdam 2013 - notes personals: funny people !!!

Permeteu-me que comenci dient que, per tot arreu on vàrem anar, vam tenir la sort de trobar gent molt educada: segurament en Van Gaal estaria de vacances en un altre país. Però és que, a més, vaig trobar un sentit de l'humor informal que'm va guanyar ràpidament. Us passo tres exemples entre un munt d'altres. L'imatge de dalt està presa a l'entrada nord de la plaça Max Eeuweplein, al costat de la zona de lleure nocturn de Leidseplein. El pòrtic, d'inspiració clàssica, va ser dissenyat el 1991 pel bureau d'arquitectes Zaanen Spanjers amb aquesta inscripció: Homo sapiens non urinat in ventum. Una advertència perquè la penya no faci el que no ha de fer a les galeries que donen accés a la plaça?

A continuació, la vitrina d'un bar on, malgrat servir cervesa americana, van decidir anomenar-lo Beer Temple. Si la visita de la pàgina web ja et dona ganes d'agafar l'avió per anar-hi, els concerts que programen semblen prometre (Grateful Deaf, el 26.08) i les fotos que tenen penjades al facebook, tot i no ser les del 1916 (de res, Orlando), també semblen anunciar un ambientasso particular.

I ja per acabar, una imatge d'un Coffee Shop, el Double Reggae que me va fer molta gràcia per la inscripció: In God We Trust. All Others Pay Cash! que. tot i ser el titol d'un bestseller de Jean Shepherd, li donava un toc simpàtic a la vitrina.

psychology: more sex, more money?

Aquest estiu els psicòlegs han decidit no deixar d'impressionar-nos amb el resultat de les seves recerques. Es el cas, per exemple, de Nick Drydakis, autor de l'estudi: People Who Have Sex At Least 4 Times A Week Make More Money. Aquest estudi es basa en el seguiment durant un any de 7.500 llars a Grècia. I una enquesta, on es preguntava als membres representatius de la mostra, quantes relacions sexuals tenien per setmana, el nombre d'hores que treballaven per setmana i el que guanyaven. Els resultats se'ns presenten com sorprenents: les persones que tenen relacions sexuals freqüents tendeixen a ser més felices, tenen una major autoestima, una millor capacitat de raonament i són menys propenses a estar deprimides. Per conseqüent, progressen als seus llocs de treball i tenen salaris més elevats. En resum: com més sexe tens, més saludable i més feliç et trobes. I les persones sanes i felices tendeixen a guanyar més diners.

España Today

Amsterdam 2013 - notes personals: amazing !!!

De dalt abaix, aquesta sèrie d'imatges comença amb un museu insòlit. Continua amb una botiga que, tot i no tenir l'encant de la de Basel, té el seu punt. I s'acaba amb una vitrina molt particular, que estic segur que'n Stephen King sabrà apreciar adequadament. 

Al mig trobareu les imatges de dues vitrines que me van cridar l'atenció. La de l'esquerra, per la naturalitat amb la que es barregen begudes que potser no estiguin autoritzades per tot arreu, amb d'altres que si ho estan. La de la dreta ... mireu, sols d'imaginar que en Johan Cruyff consumís aquesta marca de piruletes, mentre tota la premsa alabava que hagués deixat de fumar ... és que me moriria de riure!

Sobre les imatges que podeu trobar a la part inferior ... perdoneu, però es que no sé que puc afegir que elles no diguin ja per si soles.

How to Survive 50 Million Years Without Sex

l'auditori estava ple de gom a gom

Fent us d'uns sòlids coneixements en la divulgació d'un tema que ha tingut per la ma durant dècades, en Sinfu va presentar a Las Vegas la conferència intitulada: Staying celibate can be a difficult task, but 'bdelloid rotifers' have managed to survive without sex for nearly 50 million years. La fi de la conferència va coincidir amb els aldarulls provocats per una part del public, de confessió catòlica, que entenia que en Sinfu afirmava que la manca de sexe podia acabar convertint aquells que la practicaven en invertebrats microscòpics. La confusió va augmentar quan els propietaris dels bars de streapers de la ciutat, van pensar que en Sinfu estava atacant frontalment els seus negocis. Per acabar d'adobar-ho, la màfia local va veure en la conferència un insult a la virilitat dels italians que havien fundat la ciutat. Total, que es va liar una trifulca de mil parells. I en Sinfu, com ja comença a ser habitual als seus actes públics, va haver de marxar per la porta del darrera, protegit per importants efectius de la lluita contra el crim.

Alpine horn players set mountaintop world record

More than 500 musicians have performed a concert on a Swiss mountainside to enter the record books for the largest ensemble playing their particular instrument. The group, dressed in traditional Swiss costume, were playing the alphorn - an instrument traditionally used for herding animals.

Tu no hi eres Roy?

KT Tunstall, genial !

Una dona misteriosa amb una veu molt especial, KT Tunstall, interpretant Black Horse and the Cherry Tree, amb una utilització genial dels loops amb el pedal. Un altre tema que adoro d'ella és: Feel It All. Podeu trobar-la també en un altre tema super fresc que ha estat utilitzat per uns quants anuncis publicitaris: Suddenly I See. Una cantant que adora fer covers, com en aquesta versió brodada d'un tema dels Jackson 5: I Want You Back, o aquest tema de Gorillaz: On Melancholy Hill. Lletres que t'enganxen : Other Side Of The World. Puc afegir alguna cosa més? Sí, que no deixeu de visitar el seu canal oficial a youtube i que dijous passat va actuar en directe al Rock Oz'Arenes, a l'amfiteatre romà d'Avenches.

Jane Fonda: el tercer acte de la vida

"Cal molt de temps per a esdevenir jove" (Picasso). Una exposició brillant de Jane Fonda (12.2011) sobre com enfrontar el tercer acte de la nostra vida. L'exposició acaba amb un consell particular per a les dones.

veure original

Amsterdam 2013 - notes personals: la burgerzaal

Havia somniat tantes vegades en veure la sala dels ciutadans de l'ajuntament d'Amsterdam (actualment, el Palau Reial) ... La tradició cartogràfica neerlandesa. Els seus mapes, inicialment realitzats sobre ciment en colors, gravats al marbre a partir del s XVIII, representen el mon tal i com es coneixia en aquella època:  Euràsia i Africa, les Amèriques i, al bell mig de la sala, el cel tal i com es veu a l'hemisferi septentrional. La sala estava oberta als ciutadans (d'aquí el seu nom), i jo podia tancar els ulls i escoltar els mercaders discutint si invertir en un vaixell que tornaria mesos o anys en tornar carregat de productes de països dels que sols els mapes els donaven una idea de la distància a la que es trobaven, imaginar l'època de la Companyia de les Índies Orientals ... Però millor li deixo descriure tots aquests sentiments a Carl Sagan, que va descriure aquella època en una narració magnifica del capítol 'Histories de Viatjers' de la sèrie Cosmos:

Amsterdam 2013 - notes personals: futbol

Johan Cruyff segueix sent una llegenda a Amsterdam. No sabria com expressar el que vaig sentir quan vaig veure per primer cop la seva samarreta a les botigues de souvenirs, amb el mític 14 que portava com a jugador del Ajax, aquell club que tant ens va fer somniar i que'ns va mostrar una manera de jugar al futbol com mai més s'ha tornat a veure ...

• L'imatge a dalt, a la dreta, la vaig agafar a una botiga enorme de souvenirs que es troba a Damrak Straat, prop de la mítica estació d'Amsterdam Centraal. Confesso que va ser molt difícil no quedar-me com un estaquirot davant el monitor on passaven les millors jugades d'aquest gran jugador durant la seva època daurada a l'Ajax.
• L'imatge que veieu abaix, la vaig agafar a una botiga que es troba a la zona de lleure de Max Euweplein. També us confessaré que no va deixar-me indiferent veure juntes les samarretes de l'Ajax i la nova del Barça (amb la bufanda blaugrana pel damunt).
• Finalment, crec recordar que l'imatge a l'esquerra la vaig agafar a la Spuistraat, molt a prop d'un restaurant de tapes ... català, del que us parlaré en un altre moment. Sobre el Johan Cruyff Schaal que podeu veure al cartell, deixeu-me afegir que es tracta del nom que té des de 1996 la Super Copa als Països Baixos. I afegir que, enguany la va guanyar l'Ajax d'Amsterdam, entrenat per en Frank De Boer. Ja per acabar, dir que l'Amsterdam Arena només el vaig poder veure des de l'autopista (el conductor del car ens va dir on era, amb no poc orgull).

Amsterdam 2013 - notes personals: catalans

Malgrat el títol del post, deixeu-me dir que les dues imatges superiors han estat agafades a la plaça del Grote Markt d'Almere, i no a Amsterdam. Deixeu-me afegir també que, tot i que és probable, no tinc clar que el propietari de l'estelada del balcó sigui el mateix que el del bar. Podria ser, tot i que a la pàgina web del bar no he trobat cap menció al català:  Wij spreken Nederlands ook Engels, Duits en Spaans. Onze menukaarten zijn in het Nederlands en Spaans (traducció). Us proposo punxar a l'imatge de la ballarina flamenca (a la dreta de la pàgina) per accedir a una imatge de l'interior del local. O també podeu punxar la carta per veure els preus de les especialitats del local: en particular, el Pan Tumaca. En fi, hi ha un altre bar a Amsterdam, aquest me sembla que de clavada assegurada, que també porta el nom del mateix club i també respon als típics tòpics.