un vespre en bona companyia ...

Doncs resulta que, desprès de dures negociacions, en Doc i na Midwife es van passar per aquí de visita. M'havien dit que anaven a passar una setmana al sud d'Alemanya, i que es passarien per aquí de tornada a casa. El cas és que no m'ho vaig acabar de creure, quan me van dir que dos àngels els havien acompanyat durant l'anada, l'estada i el viatge de tornada. En un primer moment, veient el que portava al maletero, vaig pensar que en Doc faria bé de controlar la beguda. Però quan me van presentar els àngels, vaig pensar que la sort no està ben repartida en aquest món. 

Van arribar al vespre i vam deixar els dos àngels ocupats en temes que la ment humana no podria comprendre, i ens vam anar a sopar a Lutry. Com tot estava ple de gom a gom, vam acabar a un restaurant que porten uns peruans: Restaurant du Léman. Ens vam demanar unes amanides a la terrassa, perquè en aquesta època de l'any no toca la cava, clar. No vam parlar dels àngels, però sí dels sants: Marc, Mateu, Jaume, ... I de moltes altres coses, clar.

Doc, Midwife, no us podeu imaginar l'alegria que'm va fer tornar a veure-us i el carinyo retrobat de tornar a estar junts de nou. 

A menys que no us hagueu begut aquesta nit, amb els àngels, el carregament de birres que portaveu, espero que hagueu recordat en fer-vos tornar la pasta que us van fer deixar a la duana, quan vau entrar a Suïssa. I també espero que hagueu tingut un bon viatge de retorn i us hageu estalviat la tempesta que està caient en aquests moments a Lausana. Un super petó i ... fins a la propera, on vulgui que sigui!

---

P.S. Doc, quan tornis i trobis un moment, aviam si penges les fotos que vau fer amb la teva super càmera. Ja veus que la que vam fer sense flash va sortir d'aquella manera, com si diguéssim. Jo he fet el que he pogut, però ja saps que, d'on no n'hi ha, no en raja.