una mica de ciència, de psicologia i de cinema ...

Deixeu-me començar amb aquesta noticia publicada per la revista Science i que el passat divendres va tenir ressò a tots els diaris del mon: Neurocientífics del MIT aconsegueixen implantar falsos records en ratolins: També han trobat proves que molts dels rastres neurològics d'aquests records són idèntics en la seva naturalesa als dels records autèntics. Dos dies abans, la RTS publicava que investigadors del politècnic de Lausanne que treballen al Blue Brain Project, que te per objectiu la modelització del cervell humà (veure l'entrada The Human Brain Project al GS del 05.02.2013), han desenvolupat un model informàtic que produeix unes senyals elèctriques comparables a les ondes cerebrals. 

Es a dir, que confiem en que els científics puguin arribar a saber ben aviat com funciona el cervell de certs individus i individues que ens creuem a les nostres vides. I si, com fa temps que sospitem, molts d'ell@s han patit en un moment donat una implantació (o auto-implantació) de falsos records que, com per na Rachael de Blade Runner acaben sent més reals que la realitat.

Pel que fa a Blade Runner, recordem que, a la fitxa sobre els replicants que podeu trobar a Wikipèdia, es diu de na Rachael que'n Tyrell la va crear com una replicant experimental, amb implants de records falsos, que feien que ella es cregués humana. Tyrell creia que aquests records actuarien com un "coixí" que esmorteiria les seves emocions en desenvolupament. Com a resultat, Rachael es va comportar d'una manera molt més "humana" que els replicants model anterior (..) I es que, el comportament dels replicants del model anterior no era ni empàtic ni "humà" i, a més, eren emocionalment inestables ja que, en tant sols quatre anys, desenvolupaven les mateixes experiències que, en els humans durant dècades. La inestabilitat d'aquest model de replicants es manifesta en particular amb en Roy Batty que, amb quatre anys i davant l'imminent arribada de la seva mort programada, sent els efectes d'un ampli ventall d'emocions: l'amor, la culpabilitat, la tristesa i l'empatia en una barreja emocional que acaba confonent-lo fins l'instant de la seva mort.
No m'agradaria acabar aquesta entrada sense mencionar dos altres films que anaven forts amb lo dels implants i que m'han agradat molt: Total Recall i  Inception.