 |  |
Havia somniat tantes vegades en veure la sala dels ciutadans de l'ajuntament d'Amsterdam (actualment, el Palau Reial) ... La tradició cartogràfica neerlandesa. Els seus mapes, inicialment realitzats sobre ciment en colors, gravats al marbre a partir del s XVIII, representen el mon tal i com es coneixia en aquella època: Euràsia i Africa, les Amèriques i, al bell mig de la sala, el cel tal i com es veu a l'hemisferi septentrional. La sala estava oberta als ciutadans (d'aquí el seu nom), i jo podia tancar els ulls i escoltar els mercaders discutint si invertir en un vaixell que tornaria mesos o anys en tornar carregat de productes de països dels que sols els mapes els donaven una idea de la distància a la que es trobaven, imaginar l'època de la Companyia de les Índies Orientals ... Però millor li deixo descriure tots aquests sentiments a Carl Sagan, que va descriure aquella època en una narració magnifica del capítol 'Histories de Viatjers' de la sèrie Cosmos:
La República revolucionària holandesa del s XVII és un paradigma de l'època d'exploracions i descobriments navals. S'havia declarat recentment independent del poderós Imperi espanyol, i per això va abraçar amb més força que qualsevol altre país europeu de la seva època la Il·lustració. Va ser una societat racional, ordenada, creativa. Però estant tancats els ports espanyols als vaixells holandesos, la supervivència econòmica de la diminuta república depenia de la seva capacitat de construir, tripular, i desplegar una gran flota destinada a la navegació comercial. La Companyia Holandesa de les Índies Orientals, una empresa conjunta del govern i la iniciativa privada, va enviar vaixells als racons més llunyans del món per adquirir mercaderies rares i revendre-les profitosament a Europa. Aquests viatgers van ser la sang de la República. Els mapes de navegació es consideraven secrets d'estat. Amb freqüència els vaixells embarcaven amb ordres segellades. Els holandesos van fer de sobte la seva aparició a tot el planeta. El mar de Barents a l'oceà Àrtic i Tasmània a Austràlia, tenen el nom de capitans de vaixell holandesos. Aquestes expedicions no eren simples empreses d'explotació comercial, encara que d'això hi va haver molt. També hi havia en elles poderosos elements d'aventura científica, i l'obsessió per descobrir noves terres, noves plantes i animals, nous pobles, la recerca del coneixement en si. L'Ajuntament d'Amsterdam reflecteix la imatge confiada i secular que tenia de si l'Holanda del s XVII. Es van precisar naus senceres carregades de marbre per construir-lo. [...] Un gran mapa embotit, que data de finals del s XVII, i arriba des d'Àfrica occidental fins a l'oceà Pacífic. El món sencer era un escenari per a Holanda. I en aquest mapa els holandesos, amb una modèstia encantadora, es van ometre a si mateixos, utilitzant només el vell nom llatí de Belgium per a la part d'Europa que els corresponia. En un any corrent molts vaixells partien per recórrer mig món, navegaven descendint per la costa occidental d'Àfrica, travessaven el mar que ells anomenaven Etíop, doblegaven la costa sud d'Àfrica, passaven entre els estrets de Madagascar, arribaven a la punta més meridional de la Índia, i es dirigien finalment a un dels seus punts de més interès: les illes de les Espècies, l'actual Indonèsia (...).
La República revolucionària holandesa del s XVII és un paradigma de l'època d'exploracions i descobriments navals. S'havia declarat recentment independent del poderós Imperi espanyol, i per això va abraçar amb més força que qualsevol altre país europeu de la seva època la Il·lustració. Va ser una societat racional, ordenada, creativa. Però estant tancats els ports espanyols als vaixells holandesos, la supervivència econòmica de la diminuta república depenia de la seva capacitat de construir, tripular, i desplegar una gran flota destinada a la navegació comercial. La Companyia Holandesa de les Índies Orientals, una empresa conjunta del govern i la iniciativa privada, va enviar vaixells als racons més llunyans del món per adquirir mercaderies rares i revendre-les profitosament a Europa. Aquests viatgers van ser la sang de la República. Els mapes de navegació es consideraven secrets d'estat. Amb freqüència els vaixells embarcaven amb ordres segellades. Els holandesos van fer de sobte la seva aparició a tot el planeta. El mar de Barents a l'oceà Àrtic i Tasmània a Austràlia, tenen el nom de capitans de vaixell holandesos. Aquestes expedicions no eren simples empreses d'explotació comercial, encara que d'això hi va haver molt. També hi havia en elles poderosos elements d'aventura científica, i l'obsessió per descobrir noves terres, noves plantes i animals, nous pobles, la recerca del coneixement en si. L'Ajuntament d'Amsterdam reflecteix la imatge confiada i secular que tenia de si l'Holanda del s XVII. Es van precisar naus senceres carregades de marbre per construir-lo. [...] Un gran mapa embotit, que data de finals del s XVII, i arriba des d'Àfrica occidental fins a l'oceà Pacífic. El món sencer era un escenari per a Holanda. I en aquest mapa els holandesos, amb una modèstia encantadora, es van ometre a si mateixos, utilitzant només el vell nom llatí de Belgium per a la part d'Europa que els corresponia. En un any corrent molts vaixells partien per recórrer mig món, navegaven descendint per la costa occidental d'Àfrica, travessaven el mar que ells anomenaven Etíop, doblegaven la costa sud d'Àfrica, passaven entre els estrets de Madagascar, arribaven a la punta més meridional de la Índia, i es dirigien finalment a un dels seus punts de més interès: les illes de les Espècies, l'actual Indonèsia (...).
2 comentaris:
Doncs ja està. Proposo una trobada del Geògraf Solitari a Amsterdam pel proper maig o juny per visitar aquesta meravella.
Vinga, qui ho organitza?
Publica un comentari a l'entrada