 |  |
Deia en Serrat en aquell vell tema 'pel meu amic' que: 'he tingut sort amb les dones, que ja és molt tenir ...'. En fi, que no sé jo que l'he pogut fer a aquesta dona, que no deixa de perseguir-me. Després d'anar a fer uns billars amb en Bou a casa del seu pare, es va voler apuntar a la partida i vam creuar uns mots, res de l'altre dijous. Des de llavors que se li va ficar a la ceba que volia estar a prop meu. I no va parar fins que va anar a viure a BCN. M'han dit que quan vaig fugir, me va estar buscant per tot arreu. I ara, no sé com, m'ha trobat al GS, sap on visc, i se'm presenta sense el manso, però amb la canalla. Estic desesperat i ja no sé què fer, companys. He pensat amb presentar-li el Doc, aviam si funciona.
Com imagino que esteu morts de curiositat per saber què va passar a casa del seu pare, us ho explicaré. Estàvem amb en Bou a un bar de Madrid, comptant les monedes que'ns quedaven per veure si ens arribaven per pagar-nos una darrera birra, quan un tio amb pinta de gàngster se'ns apropa i ens diu: Conec un tio que té un munt de pasta, un bar ple de begudes i dues filles solteres que es mora de ganes per jugar al billar. Us interessaria? Abans que jo pogués dir res, en Bou va dir que ell era un professional i que jugava sovint amb els gitanos de Sants. Vam sortir amb el tio, ens va obrir la porta d'un cotxe super raro, i vam acabar a una mena de gran edifici al bell mig del no res. A mesura que en Bou anava guanyant partides i buidant-li el bar, s'anava emocionant. Quan la petita de les germanes me va dir si sortia amb algú, vaig dir-li que estava casat i que tenia quatre fills. Quan en Bou anava a dir-li que ell si que estava solter, es va adonar que la germana gran no li treia l'ull de sobre. Llavors va decidir que era el moment de fotre el camp. Que és el que vam fer, dient que ens passaríem al dia següent per la revantxa. Cosa que, com ja us podeu imaginar, mai no vam fer. Des de llavors que en Bou està en 'recerca i captura', i mai no he tornat a saber res d'ell.
2 comentaris:
Ara que estareu un a la prop de l'altre, sempre podeu quedar per parlar dels vells temps i del Bou. I per prendre una Fanta, també!
Doncs no sé què dir-te. A un país on el president de torn es passeja sol pel carrer, sembla que ella es passejarà amb vuit gaurda-espatlles
Publica un comentari a l'entrada