MIDWAY : a short film by Chris Jordan from Midway on Vimeo.
El passat 28 de Maig, vam obrir una petita discussió en aquesta pàgina al voltant de la ressenya d'un llibre de Charles Moore: Plastic Ocean. La newsletter de la primera setmana d'Agost de LiveScience es feia ressò del problemes pressupostaris de la NOAA davant del gran problema que els residus estan ocasionant des de fa temps a l'atol de Midway, perdut al bell mig del Pacific.
El problema que ens mostra aquest vídeo al bloc de l'equip de The Midway Film Project, és que els oceans s'estan transformant en una mena de sopa de plàstic, car aquest es fragmenta constantment en trossos més i més petits que es dispersen en diferents densitats per tots els oceans del món: en particular a l'Atlàntic. El pitjor és que aquestes petites peces de plàstic són uns potents acumuladors de contaminants orgànics persistents. Segons Greenpeace, a la zona del Pacific Nord coneguda com The Trash Vortex, per cada kg de plàncton es troben 6 kg d'aquesta sopa de plàstic. Tota la cadena alimentària, des dels mol·luscs filtradors, fins als mamífers marins, està menjant aquest plàstic.
Com el problema ja no son les illes de plàstic descobertes per Charles Moore, la solució no pot passar ni pel Plastiki Project o ni per la vella idea de crear amb aquests residus una eco-illa i fer-la habitable per 500'000 persones. La dimensió del problema és tal, que la neteja d'aquest desastre mediambiental no sembla viable, ni tècnicament ni econòmicament. Alguns experts afirmen que si tots els vaixells del món es dediquessin a la neteja, no podrien separar ja els plàstics del plàncton, que és la base de la cadena alimentària, de la captura de la meitat del CO2 de l'atmosfera i de la meitat de l'oxigen que necessitem per respirar.
Però també podria ser que un jove neerlandès hagi trobat una solució brillant i econòmica al problema: us proposo de llegir amb atenció l'article publicat el mes de març d'enguany per Slate.fr: A 19 ans, Boyan Slat a peut-être trouvé comment nettoyer les océans, de visitar la pàgina de Boyan: The Ocean CleanUp Project i, encara més important, d'escoltar la defensa del seu projecte a la Universitat de Tecnologia de Delft (NL), durant les audicions pel Best Technical Design Award 2012 (a youtube, no oblideu d'escollir la llengua dels subtítols al menú Captions, a la part inferior dreta del vídeo)
El problema que ens mostra aquest vídeo al bloc de l'equip de The Midway Film Project, és que els oceans s'estan transformant en una mena de sopa de plàstic, car aquest es fragmenta constantment en trossos més i més petits que es dispersen en diferents densitats per tots els oceans del món: en particular a l'Atlàntic. El pitjor és que aquestes petites peces de plàstic són uns potents acumuladors de contaminants orgànics persistents. Segons Greenpeace, a la zona del Pacific Nord coneguda com The Trash Vortex, per cada kg de plàncton es troben 6 kg d'aquesta sopa de plàstic. Tota la cadena alimentària, des dels mol·luscs filtradors, fins als mamífers marins, està menjant aquest plàstic.
Com el problema ja no son les illes de plàstic descobertes per Charles Moore, la solució no pot passar ni pel Plastiki Project o ni per la vella idea de crear amb aquests residus una eco-illa i fer-la habitable per 500'000 persones. La dimensió del problema és tal, que la neteja d'aquest desastre mediambiental no sembla viable, ni tècnicament ni econòmicament. Alguns experts afirmen que si tots els vaixells del món es dediquessin a la neteja, no podrien separar ja els plàstics del plàncton, que és la base de la cadena alimentària, de la captura de la meitat del CO2 de l'atmosfera i de la meitat de l'oxigen que necessitem per respirar.
Però també podria ser que un jove neerlandès hagi trobat una solució brillant i econòmica al problema: us proposo de llegir amb atenció l'article publicat el mes de març d'enguany per Slate.fr: A 19 ans, Boyan Slat a peut-être trouvé comment nettoyer les océans, de visitar la pàgina de Boyan: The Ocean CleanUp Project i, encara més important, d'escoltar la defensa del seu projecte a la Universitat de Tecnologia de Delft (NL), durant les audicions pel Best Technical Design Award 2012 (a youtube, no oblideu d'escollir la llengua dels subtítols al menú Captions, a la part inferior dreta del vídeo)
En aquest context, si el Midway Film Project ens mostra els efectes del problema en una de les illes més aïllades del planeta: els científics estimen que 4,5 tones de plàstic arriben cada any transportades pels estomacs dels albatros, en Boyan Slat ens recorda que existeix una solució.
Us recomano de veure el film i de donar un cop d'ull als enllaços que podeu trobar a continuació.
Us recomano de veure el film i de donar un cop d'ull als enllaços que podeu trobar a continuació.
Referències: el bloc del projecte Jorney to Midway;el bloc de l'associació The Ocean Conservancy; els vídeos al canal del projecte a Vimeo i a Youtube; també el canal Plastic Ocean a Youtube. Dos articles molt interessants al National Geographic: BARRY, Carolyn (2009): Plastic Breaks Down in Ocean, After All - And Fast, KAUFMAN, Rachel (2010): Ocean Garbage Patch Not Growing—Where's "Missing" Plastic?. El Marine Debris Program de la NOAA i la seva pàgina de desmitificació del fenomen. Boylan Slat: la divulgacio del seu projecte a Slate.fr, la seva pàgina The Ocean CleanUp Project i la seva defensa al Best Technical Design Award 2012 a la la Universitat de Tecnologia de Delft (a youtube, no oblideu d'escollir la llengua dels subtítols al menú Captions, a la part inferior dreta del vídeo)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada