Fa ja la tira d'anys que'n Hands va fer-me descobrir: the psychedelic furs - love my way. Per cert, et vaig tornar el disc, oi? En tot cas, me demano si val la pena recordar la lletra en un dia com avui:
They'd put us on a railroad
They'd dearly make us pay
For laughing in their faces
And making it our way
There's emptiness behind their eyes
There's dust in all their hearts
They just want to steal us all
And take us all apart
But not in
You can never win or lose
If you don't run the race
7 comentaris:
Doncs si no recordo malament,efectivament em vas tornar el disc (no com algú de la tripulació que encara em guarda el Me pica un Huevo dels Siniestro Total).D´altra banda sí que penso que es cert que la lletra acompanya prou al dia que vas publicar el post.
Espera! No estem parlant d'en Sinfu, oi?
En fi, ja vaig dir-te que aquells comentaris que vas fer sobre The Smiths no van fer-li cap gràcia i que ho acabaries pagant car.
Home,ben be d´en Sinfu no es tractava.Encara que sembli estrany,crec que alternava els Siniestro Total amb Quilapayún,no sé si m´entens.
Jo també faré ús de la finesse i no diré noms. Però conec un tio que tenia tota la discografia de Quilapayún i la de Los Panchos (sospito que també la de María Dolores Pradera), era venedor de neveres industrials, votava PSUC i era de l'Espanyol.
Em penso que no deu ser el mateix,o be jo desconeixia que en Doc (merda,se m´ha escapat!)era de l´Espanyol.
No, home. Què ha de ser el mateix! A més que, amb la pasta que's deu haver fet en Doc venent-se els vinils dels amics, no crec que necessités vendre neveres industrials. Clar que, tots sabem que la cobdicia és un pecat capital del que no s'ha pogut lliurar ni en Sinfu. I això que comptava amb en Edward Bow com assessor espiritual.
Veus tio?,ja m´estranyava a mi.
Publica un comentari a l'entrada