Doncs sí, com ja haviem previst,f inalment el Doc va agafar un vol cap a Munic per a no ser menys que la resta de companys. La cosa es va començar a desviar quan, al mateix vol va compartir filera de seients amb un antic conegut. Si ve en un principi no li venia a la memòria qui collons podia ser aquell paio, en sentir-lo parlar amb aquell accent de Sants i fixar-se en aquell perfil d´Unión Pacífic, per fi va caure. Així que, als pocs minuts d´haver terpitjat terra, va oblidar completament que un dels objectius del viatje era la col.lecció de gerres.
15 comentaris:
Doncs jo creia que era l'equip de becàries de Tolosa de Llenguadoc, tu.
Be,és possible.Però el gran filòsof Eddy desentona,no?
No és exactament que desentoni, no. Es que és com si fos una mena de presència externa, una mena d'ectoplasma. Ja saps, com quan portava ulleres i pel mati se't quedava mirant fixament sense dir res. Dit això, per aquí corre un que diu que es llegeix tots els missatges, encara que no escriu gairebé mai, i que figura que ens havia de passar el seu phone.
Potser és que el post de l´oktoberfestival no li ha agradat,i aixo que a la foto surt prou afavorit.
el dia que aquest blog sigui conegut a cal Bou plourant pinyus...
Quants pots de Nocilla buits (si home,aquells que després es feien servir de got),creieu que li guarda l´Edu al Doc?
Nocilla ... qui se'n recorda d'aquell pot a l'apartament de Miami que tenia no sé quants anys? I qui va ser que va tenir el valor de menjar-ne i la va trobar bona? Va ser el duende?
Home,el duende i algú més que no els va agradar els peixos marunats amb vinagre.
Si, la veritat és que hi ha força gent que es posa encara la
qüestió del milió de dollars.
Ja,ja,ja...los hombres fuertes de nocilla:un volta per aquí,l´altre tenia una empresa de transport i el duende ves a saber.
Espera, el de l'empresa de transport no serà aquest, oi? Ara bé, sobre el que pugui transportar amb aquest vehicle, jo puc tenir una idea, però millor no m'hi fico. Abans portava un Ford Orion i transportava una tia del Ulster entre els abocadors del Vallès i Sitges.
No,no era aquest,però sí que tenien algún negoci junts.
Si, en Sinfu sempre ha estat únic per fer business amb la crème de la crème.
entre aquest i en Bou...sort que us tinc a vosaltres...
Jo, és que cada cop que veig la seva cara se'm fa com si fos de la família d'en Robert Davi. Estic segur que si un dia es passeja per Corleone les dones surten disparades per amagar la canalla.
Publica un comentari a l'entrada